Sorteig emocionant i massiu

El pavelló es va omplir. Gent a la pista, a les graderies, dempeus, a la porta. Totes amb interès per conèixer quins serien els afortunats. El premi s'ho valia, 128 pisos de protecció oficial als Pinetons. La tensió i els discursos van donar pas a les celebracions, els crits i també les llàgrimes.

El dia havia arribat. El pur atzar decidiria quines de les prop de 900 persones aconseguirien accedir als ansiats pisos de protecció oficial, on havien posat les seves esperances i tota la seva il·lusió. La probabilitat, però, era escassa. De les 897 sol·licituds admeses, només 128 aconseguirien un pis. Tot i així, ningú els hi trauria el somni d'un habitatge a baix preu, un bé cada cop més demandat en un país on els preus dels pisos semblen no tocar sostre.
El Pavelló Joan Creus no havia estat tan ple des de feia mesos, fins i tot anys. Els prop de 900 candidats, a més de les seves famílies i amics, van anar arribant a les 18 hores al lloc on la sort decidiria els seus destins. Els més puntuals van aconseguir seure en les cadires posades al llarg de tota la pista, mentre que els més ressagats van haver de quedar-se a la grada o en peu. Les cadires estaven dirigides a la zona de més interès, on estaven situats els tres enormes bombos amb els 897 números dels candidats. A més, dues pantalles gegants ben situades i un equip de so a prova de multituds assegurarien que ningú al pavelló es quedés sense saber qui serien els agraciats.
Després d'esperar a què tothom estigués més o menys al seu lloc i que l'enrenou baixés de to, va començar l'acte. L'alcade de Ripollet, Juan Parralejo, acompanyat de diferents representants d'IMPSOL, va voler destacar la gran demanda de pisos de protecció oficial que hi ha a Ripollet i que la gran assistència al sorteig n'era la prova. Parralejo va insistir en la importància que aquests pisos han de ser per a viure i no per a especular. Finalment, l'alcalde es va voler dirigir també a tots aquells que no rebrien un pis aquella tarda, enviant un missatge d'esperança: els 172 habitatges que havien de completar els 300 previstos per l'equip de govern estan “en procés d'iniciar-se” i que “els dos projectes creixeran junts”. Així ho confirmava també la regidora d'Urbanisme, Rosa M. Martín, el passat dilluns durant una roda de premsa.
Els diversos representants d'IMPSOL també van parlar del problema del preu dels pisos a Espanya, així com de la creixent necessitat de pisos de protecció oficial, i van explicar als assistents les característiques dels habitatges que construiran a Ripollet. El projecte arquitectònic d'en Joan Pascual Argenté i d'en Ramon Ausio Mateu consta de 45 habitatges de 2 dormitoris, 68 de 3 dormitoris i 15 de 4, essent 4 d'aquests habitatges adaptats per a persones amb la mobilitat reduïda. En total, hi hauria 159 places de pàrquing, de manera que a cada habitatge li correspondria una i la resta es repartiria entre els que la sol·licitessin, i de 25 a 30 trasters, que serien associats als habitatges de menor superfície.
Però la gent estava inquieta i només volia que comencés el sorteig, i així ho van demostrar amb un gran aplaudiment quan va començar a girar el primer bombo. La mecànica del sorteig seria la següent: per a cadascuna de les llistes hi havia un bombo associat on s'introduïen totes les boles corresponents a cada llista. De cadascun, s'extraurien un nombre determinat de boles, més les de reserva, que es va decidir en proporció al nombre de sol·licituds. D'aquesta manera, de la llista A, amb 725 sol·licituds de persones d'entre 18 i 35 anys, havien d'extreure 110 boles, corresponents a 110 habitatges. De la llista B, amb 166 sol·licituds de majors de 35 anys, s'extraurien 14 boles. Pel que fa a la llista C, hi havia destinats 4 habitatges adaptats a les persones amb la mobilitat reduïda i van ser ells els primers en conèixer si la sort estava de cara o no. En aquesta llista es van sortejar 4 pisos entre els 6 admesos. Les primeres alegries es van anar succeint, a la vegada que les primeres decepcions.
El segon bombo, que contenia les 166 boles dels candidats majors de 35 anys, repartiria un total de 14 habitatges, a més 14 sol·licituds més que quedaven com a reserva. Eren molt pocs els que resultarien agraciats, però valia la pena intentar-ho.
El tercer i darrer bombo era el que contenia la major part de les sol·licituds, concretament 725, de les qual només 110 rebrien premi. Era el sorteig dedicat als joves d'entre 18 i 35 anys, joves que segurament veien en aquest bombo la seva oportunitat de poder sortir de casa dels pares per tal d'independitzar-se o per viure amb les seves parelles. Aquesta il·lusió es palpava des del començament, però es va manifestar plenament durant el sorteig. Els crits i l'alegria anaven creixent cada cop més, ja que quant més temps passava més difícil era aconseguir el pis.
En acabar el sorteig la gent va començar a sortir poc a poc del pavelló. En les seves cares es podia llegir perfectament el resultat. La Mª Dolores accedia a la llista B, la de majors de 35 anys, i ha quedat en la reserva. Tot i restar a l'espera d'alguna baixa, assegura que està “contenta”, ja que era “molt difícil” que li toqués. Aquesta ciutadana afirma, a més, que conserva l'esperança i, que si no hi ha sort, ho intentarà a la propera fase.
La Patricia, que participava a la llista A, per a joves entre 18 i 35 anys, no va aconseguir ni el pis ni la reserva. Tot i això, afirma que li està bé el resultat, ja que “no tenia gaire il·lusió” perquè no disposava ara mateix de diners per a afrontar-lo. Diu que, d'haver-li tocat, l'hauria cedit al seu germà.
Les cares d'aquests dos ciutadanes contrastaven amb les d'en Sergio o en Francisco. El Sergio es mostrava molt content per haver estat un dels afortunats i més al veure que un amic seu de tota la vida, veí al mateix edifici, també havia estat agraciat amb un pis i, per tant, continuarien essent veïns. Però tot i aquesta felicitat, es plantejava algunes preguntes i dubtes sobre el procés que ara s'iniciava en no tenir suficient informació sobre el preu del pis, per exemple. Les sensacions d'en Francisco eren molt similars: també estava molt feliç per haver estat un dels afortunats amb un habitatge però es mostrava neguitós pel període que viuria a partir d'ara amb la selecció dels mobles o l'estalvi per pagar l'habitatge.
Per tots els afortunats, s'obre ara un nou període: en els propers mesos l'IMPSOL contactarà amb ells per informar-los sobre el procés, així com per a què seleccionin el pis. En aquest sentit, els sol·licitants seleccionats aniran escollint l'habitatge que desitgin en l'ordre en què hagin sortit durant el sorteig. Posteriorment, hauran d'esperar a la fi de les obres, que tenen un termini previst de dos anys. Mentrestant, els que no han estat afortunats en aquest sorteig, i els que no van poder presentar la seva sol·licitud, podran tornar a tenir esperança amb el sorteig de 174 habitatges més a Ripollet.

Els números dels
candidats es van
distribuir en 3 bombos, un per cada llista