Microscopi:

La grandesa de la democràcia

Moltes són les diferències entre dictadura i democràcia. Una de les més importants és que en aquesta última qualsevol pot expressar lliurement la seva opinió, encara que sigui per dir que no estan d'acord amb la democràcia. Aquesta és la seva grandesa i fortalesa. En aquest context es publiquen opinions amb les quals hom pot o no estar d'acord, hom pot argumentar en contra, però sempre respectar.
Altre qüestió és quan algunes persones que es diuen independents però que no tenen recança en figurar en les llistes d'un partit polític (tant els raca pagar una quota d'afiliat?) es volen situar per sobre del bé i del mal i en una manifestació d'inspiració celestial són capaços de saber els verdaders sentiments dels ciutadans, de tots, i més concretament d'aquells que en representació dels partits polítics i de tot tipus d'entitats, cada any s'entossudeixen en manifestar que som catalans, que som una nació, en honorar la memòria d'aquells que van perdre la seva vida per no perdre les seves llibertats i cantar tots plegats i amb la riquesa de la diversitat d'opinió de cada partit “ara és hora catalans, ara és hora d'estar alerta”. I tot això davant un tros de pedra mal tallat. Haguessin estat els del PP si la “pedra” l'hagués tallat en Benlliure?
Sr. Pius Mª Gassó, a quina botiga del PP ha comprat vostè el carnet de profeta per afirmar o dubtar dels verdaders sentiments de tots ells i dels meus personalment?. Perquè, sap?, jo cada any sento que aquest és el dia de la meva nació, la que jo he triat i ningú m'ha imposat. No ho dubti, si us plau.
Que a Ripollet som 37000 persones? Seguint la seva lògica jo esperava veure el 12-O 36.800 persones manifestant aquells altres sentiments que demanava el seu gurú Sr. Rajoy. No els he vist en lloc.
Ah, i en Casanovas no va morir aquell dia Sr. Gassó.

 


 

Julià López
(CIU)