‘Hem d’agrair la comprensió de la gent a les nostres actuacions’

Trabucaires de Ripollet ha celebrat aquesta setmana la seva primera trobada al municipi. El Jordi Parra és el secretari i Juan José Saez és el vicepresident. Contents amb l’èxit de la primera trobada de colles feta al municipi i orgullosos per com s’ha desenvolupat el primer any de la Colla ja estan preparant més actes pel futur. Sortir amb els trabucaires és per ells una manera més relaxada de fer festa, sobretot tenint en compte que la majoria provenen dels Diables.

Revista de Ripollet: Com va començar l'aventura de crear una colla de trabucaires a Ripollet?
Juan José Saez: Va ser l'any 2005, en una reunió de la colla de Diables. L'actual president de trabucaires, Josep Rifer, va expressar la seva inquietud per engegar els trabucaires aquí a Ripollet. Ell col·laborava amb la Colla de Trabucaires de Gràcia de Sabadell i ens va convidar a que hi anéssim un parell de cops per veure com anava tot plegat.
Jordi Parra: I vam estar amb ells en algunes tirades i van començar a engegar el projecte de la colla de Ripollet.
RdR: Quantes persones vau iniciar la colla?
J.J.S.: Vam començar set persones. I gairebé tots veníem d'altres entitats com Diables, Vailets o la CRAC.
J.P.: Érem set tiradors, set trabucaires, però va haver més gent que ens va donar suport i va recolzar la nostra iniciativa. Ara som un més, ja en som vuit trabucaires.
RdR.: Què us va aportar el fet de fer de trabucaires?
J.P.: Tenint en compte que la majoria venim de Diables i encara estem a Diables, els trabucaires és una altra manera, més tranquil·la, de fer festa. Sortim generalment de dia, esmorzem millor, hi ha menys actuacions, és una altra manera de fer festa. Però per ser l'any de debut, també portem ja un munt de sortides. Tinc un amic que diu que els trabucaires som com la petanca dels diables.
RdR: I no ha de ser fàcil, trobar trabucs, fer-se amb els permisos, crear el vestuari...
J.J.S.: Porta el seu temps. Primer vam haver de crear l'entitat contactar amb la Guardia Civil, amb l'Ajuntament, assessorar-nos sobre el funcionament i després començar a encarregar els trabucs i els vestits.
RdR: Quin tipus de permís d'armes heu de tenir?
J.P.: Ens hem de treure la llicència d'armes d'avantcàrrega que vindria a ser el nivell més baix dels permisos d'armes. Però comporta una paperassa important i s'ha de ser major d'edat. En el nostre cas particular a més vam decidir que els trabucs fossin propietat de l'entitat i no dels membres.
Això va ser complicat que s'acceptés però finalment ho vam aconseguir i ara hi ha altres colles que volen copiar aquesta fórmula. Ja que permet que el material sigui íntegrament de l'entitat i no es perdi en cas que algun membre ho deixi.
RdR.: I on vau comprar els trabucs?
J.P.: Els vam encarregar a fer a Artesanías El Rojo, una armeria de Caudete (Albacete), i a tots hi apareix el nom de la colla. Són un model de gamma mitjana, resistents i versàtils. Com tot a la vida hi ha trabucs més barats i més cars, els nostres tenen un cost aproximat de 600€.
J.J.S.: També vam escollir aquests trabucs perquè no tenen problemes de recanvis ni de trobar peces en cas que s'espatllin.
RdR.: Una altra part important de la colla és el vestuari. Com vau decidir quin seria el vostre?
J.J.S.: Tradicionalment les colles de trabucaires representen amb els seus vestits algun aspecte del seu entorn, de la seva vila, o d'algun fet concret. En el nostre cas vam pensar que el millor era fer un vestit de pagès.
RdR.: Però amb color lila.
J.P.: El color del vestit també té el seu significat. Els pagesos normalment portaven una barretina vermella. Però quan havien de sortir camuflats per dur a terme algun acte armat el que feien era tenyir les barretines amb vi negre i el resultat era un color lila.
RdR.: I amb vestits i trabucs vau començar a actuar. A l'hora de tirar quines precaucions preneu?
J.P.: Taps i ulleres. Si la tirada es fa de dia acostumem a portar ulleres de sol, perquè a vegades surt escòria i pot ser perillós.
J.J.S.: I pel que fa a l'oïda portem taps o cotó fluix, només es tracta d'amortir el soroll.
RdR.: En aquest primer any de l'entitat ja s'ha convertit en habitual veure trabucaires a Ripollet. Com van ser les primeres tirades?
J.J.S.: La primera va anar molt bé. Va ser a les festes del barri de Sant Andreu al 2006 i no la vam fer molt aviat pel matí i la resposta va ser molt bona.
Habitualment la majoria de la gent té una bona resposta i acull als trabucaires de bon grat. Però sempre hi ha un percentatge petit de gent que diu que molestem.
J.P.: A vegades ens han insultat o s'ha queixat la gent pel soroll de la tirada, però en general la rebuda de la gent sempre ha estat bona.
RdR.: De fet els trabucaires són una expressió festiva amb molta tradició.
J.J.S.: És cert. I també aquí a Ripollet havien actuat trabucaires abans de la creació de la nostra colla. Jo recordo actuacions de les colles de Sabadell i Cerdanyola a les festes del Pont Vell, per exemple.
El que et sap greu és que hi ha gent que diu que això aquí no és tradició, gent que s'enfada perquè li molestem i després aquests marxen a d'altres pobles i participen d'actes festius molt més bèsties que una tirada de trabucaires.
RdR.: En aquest temps ja us heu fet un foradet als actes festius del poble.
J.P.: La nostra intenció és crear un calendari més fix d'actuacions. Actualment acostumem a actuar a les festes de Sant Andreu, al Corpus, a la Festa Major i ara volem crear també la trobada anual. Una activitat on no siguem uns convidats a la festa, sinó que la trobada sigui la nostra festa. La setmana passada ha estat la primera i han participat 44 trabucaires en una jornada festiva i que es va celebrar amb èxit. A més, també volem anar variant els recorreguts per poder fer tirades a tots els barris i així que hi pugui haver trabucaires a tot el poble.
RdR.: Per tant repetireu trobada l'any vinent?
J.P.: Aquesta és la nostra intenció. Poder consolidar la trobada com una celebració anual. A més per l'any vinent estem preparant també poder portar al Centre Cultural una exposició de la Coordinadora de Trabucaires on es mostren les colles, els vestits, estris i trabucs relacionats amb el món trabucaire per tal de complementar l'acte.
RdR.: I pel que fa a fora del poble, quines són les cites més importants?
J.J.S.: Estem dins de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya i participem a tirades a festes i celebracions d'altres municipis regularment.
J.P.: Potser una de les trobades més important és l'homenatge al Timbaler del Bruc. Allà s'escenifica aquest episodi de la Guerra del Francès pel bosc.
Nosaltres hem participat dos cops i venen colles de França amb vestits napoleònics i entren a la plaça desfilant. És molt espectacular. Aquest any també hem estat a Manresa a la Trobada Nacional de Colles on van participar 211 trabucaires.

“Els trabucs pertanyen a
la colla, en això som
pioners i ara hi ha altres colles que volen copiar aquest sistema”

“Volem establir una
trobada anual que sigui
la nostra i variar els
recorreguts de les nostres tirades per estar a
tots els barris”

“Tinc un amic que diu que els trabucaires som com la petanca dels Diables ”