‘La voluntat és el més important per aconseguir les coses’

L'atletisme ha estat el seu món des de petit, per això va fundar el Joventut Atlètica Montcada. Més tard va passar-se al RUA, que ha estat casa seva durant tretze anys. Aquesta entitat, que recentment ha complert 25 anys d’existència, és un dels clubs esportius amb més èxit del nostre municipi, en gran part gràcies a l’Anastasio. Amb ell, els atletes del club han aconseguit guanyar campionats, establir rècords, créixer com a esportistes i, el què és més important, créixer com a persones.

Revista de Ripollet: Com vas arribar a convertir-te en l'entrenador del RUA?
Anastasio Hileno: Bé, doncs jo vaig començar entrenant durant catorze anys la Joventut Atlètica Montcada, però després vaig començar un negoci que em va mantenir allunyat de l'entrenament durant uns cinc anys. Més tard em va trucar el tresorer del RUA i em va demanar si em podia fer càrrec d'alguns nens. A partir d'aquí va anar creixent la cosa i ja fa prop de tretze anys que entreno l'entitat.
RdR: D'on ve la teva vinculació amb l'atletisme?
A.H: Aquesta vinculació ve des de petit, tot i que vaig començar jugant a futbol. El què passava és que no m'agradava l'agressivitat d'aquest esport. A mi no m'agrada que algú em vingui per darrera i em faci la traveta, per exemple. Per això vaig abandonar el futbol i em vaig dedicar a un esport més individual, com és l'atletisme.
RdR: Molts atletes del RUA han fet grans coses. Quin és el vostre secret?
A.H: El secret és tenir fe en allò que fas, i sobretot tenir fe en els nens. Cal creure en les persones, perquè tota persona te capacitats que potser ignora, però que treballant i intentant treure el millor d'un mateix es poden aconseguir. Simplement cal posar-se a treballar de manera continua, amb il·lusió i creient en un mateix, i així és com es treuen bons resultats. Realment el secret és crear un vincle atleta-entrenador, i que hi hagi fe entre tots dos. Cal sentir les persones com si fossin fills teus, arribar a l'altre i crear aquest vincle de fe mútua. Això és el que ens porta a millorar, no només en l'atletisme, sinó en tots els àmbits de la vida. Aquesta és la meva filosofia de l'entrenament.
RdR: Com es desenvolupa aquest entrenament?
A.H.: Bé, doncs depèn molt de l'època, però generalment es comença rodant durant uns vint minuts. Rodar vol dir escalfar, corrent d'una manera molt suau. També es fan uns exercicis d'assimilació tècnica, i després gimnàstica durant mitja hora, amb abdominals, lumbars, exercicis de força... etcètera. Després ja es realitza l'entrenament que toqui aquell dia, com rodar durant uns 45 minuts de manera continua o fer rectes. Això és el que fem darrerament, per tal de no perdre les qualitats elàstiques musculars.
RdR: Sembla que hi poseu una gran dedicació. Quantes hores entreneu a la setmana?
A.H: Unes 15 hores setmanals.
RdR: Quines de les fites aconseguides per algun atleta teu són les que recordes més?
A.H: No crec que hi hagi fites majors o menors, però des del punt de vista merament esportiu doncs el què ha aconseguit més triomfs en l'àmbit internacional ha estat Alberto Ramírez, dotzè en Campionat Europeu de Cros. Quim Carlús també, que va ser campió d'Espanya, o Núria Puig. Realment tots són destacables, perquè per a mi té tant de mèrit el nen que es supera a si mateix que l'atleta que guanya el Campionat d'Europa.
Per a què m'entenguis, en el món del futbol, a mi m'és igual si és més bo Ronaldinho que d'altres, perquè el què valoro és el seu esforç i treball. Admiro més a jugadors com Raul o Puyol, gent que posa el cor en allò que fa. L'important en la persona és l'actitud de la persona.
RdR: Destaqueu a les proves de fons i aquest darrer any heu aconseguit grans èxits en cros. A què es deu això?
A.H.: No només ha estat aquest any, sinó tots els anys aconseguim bons resultats en cros. Aquest any hem quedat segons en categoria sènior, i els junior també han anat al Campionat d'Espanya. Cal tenir en compte que per a entrar a un campionat d'Espanya cal classificar-se entre els quatre o cinc millors de Catalunya, i això no és gens fàcil.
I a què és deu el nostre èxit sobretot en cros? Doncs és degut a què les nostres pistes pràcticament ens impedeixen entrenar bé altres proves. La falta de mitjans comporta fer aquest tipus d'atletisme.
RdR: Quines són les principals mancances de mitjans?
A.H.: Doncs principalment la manca de pistes. Hem de córrer per la vora del riu, ja que no tenim les instal·lacions necessàries.
D'altra banda, jo entreno prop de cinquanta nens a la vegada, i això és dificilíssim. Quan ho explico a la gent no s'ho creu, però és cert. Hauríem de tenir més entrenadors, i sobretot unes instal·lacions dignes.
RdR: Quines creus que són les qualitats més importants per a arribar a ser un bon atleta?
A.H: La voluntat. És el més important, però no només per a ser un bon atleta, sinó per a tot. Si existeix Déu, la voluntat és divina. És la força per aconseguir les coses, i contra la teva voluntat no pot ningú, ni tan sols Déu. A veure, és evident que un coix no podria guanyar certes proves, però sí les de minusvàlids. Vull dir que, dins de les pròpies qualitats de cadascun, amb voluntat i constància es pot arribar al màxim. I amb voluntat vull dir constància, superació i esperit de sacrifici, no només voler les coses sinó treballar per elles.

“Realment el secret és crear un vincle atleta-entrenador, i que hi hagi fe entre tots dos”

“He d’entrenar cinquanta nens a la vegada. Hauríem de tenir més entrenadors,
i sobretot unes
instal·lacions dignes”

“La voluntat és el més important, però no només per a ser un bon atleta, sinó per a tot. És la força per aconseguir les coses”

Carol Buiza, Campiona del món
en perruqueria canina

‘Sóc una persona
molt competitiva
en la meva feina’

“En aquesta feina, l’únic
que és fonamental
és que els gossos t’agradin
més que cap altra cosa”

“Tot el que he fet
fins ara m’ha
valgut la pena, i això
és el més important”