843 per a només 128 pisos

La probabilitat indica que només una de cada set sol·licituds serà agraciada amb un habitatge de protecció oficial. La Revista de Ripollet ha volgut conèixer set testimonis ben diferents, que poden representar les històries del total de 843 ripolletencs que han sol·licitat un habitage. Des de la redacció de la Revista de Ripollet els desitgem molta sort a tots.

La sol·licitud de la Cristina i l'Alberto és una de les 690 que s'han presentat dins la llista A, que correspon a les persones d'entre 18 i 35 anys. Aquesta és la primera vegada que aquesta parella de 26 anys es presenta a un sorteig d'aquest tipus. Malgrat que la probabilitat és més positiva que a altres municipis com ara Barcelona, tots dos són conscients que serà difícil que els hi toqui un pis: “A algú l'ha de tocar! Esperem que nosaltres siguem un dels afortunats”, expliquen.
Pel que fa al procés de sol·licitud, ambdós creuen que la informació ha estat escassa. “Nosaltres ens hem assabentat de coses per rumors: de quan et podies apuntar, de quan sortirien les llistes... A més, crec que s'han retardat els passos a seguir; per exemple, es va dir que a finals de l'any passat la gent ja es podria començar a apuntar i van passar mesos fins que va passar. Em sembla que això és jugar amb la il·lusió de les persones”, assegura la Cristina.
No obstant, aquesta parella espera amb il·lusió el sorteig del proper 19 d'octubre. “Si ens toqués un pis, ens donarien una alegria increïble. Ho celebraríem amb un sopar en família i després haurem de començar a estalviar, perquè crec que s'ha de pagar el 20% del valor del pis en un any”, manifesta la Cristina. “I si no ens toca, començaríem a mirar un pis, de compra o de lloguer. A veure si les noves ajudes ens donen un cop de mà”.

Una jove amb ganes d'independència
Per la Laura, “aquesta és una oportunitat de poder optar a un habitatge medianament raonable en preu, ja que tal i com està el mercat immobiliari actualment és difícil accedir a elles”. No obstant, i d'acord amb la Cristina i l'Alberto, l'oferta no és suficient en quantitat: “Som molts els que optem als pisos i és una oferta que es queda curta”, explica aquesta jove de 24 anys. Per aquest motiu, la Laura veu molt difícil que li toqui un pis, malgrat que no perdrà l'esperança fins el darrer moment.
Pel que fa al procés de sol·licitud dels pisos, aquesta ripolletenca considera que ha estat positiu, tot i que ha trobat a faltar més informació sobre els pisos: ”No es sap molt bé com seran els pisos ni les característiques que tindran”, explica aquesta jove.

Una parella amb il·lusions
En Fran no és veí del nostre municipi, però des que va conèixer a la seva parella a Ripollet sempre va tenir clar que volia viure aquí. Juntament amb ella, és un dels sol·licitants als pisos de protecció oficial que es sortegen el proper 19 d'octubre. “És una bona opció per accedir a un pis de preu raonable i, a més, a la zona més nova de Ripollet”, explica en Fran. Tot i que reconeix que la probabilitat és millor que a altres municipis metropolitans, sap que serà difícil que siguin uns dels afortunats amb un pis. “Crec que s'haurien de fer més promocions; fa molts anys que no se'n feia cap sorteig i ara hi ha molts sol·licitants”, manifesta aquest jove de 26 anys.
En quant al procés de sol·licitud, en Fran creu que ha faltat molta informació: “D'una banda, no sabem com seran els pisos i, d'altra banda, el personal de l'oficina d'informació de l'IMPSOL no ens va atendre correctament: un ens deien unes xifres i l'altre unes altres... Finalment, he pogut presentar la meva sol·licitud, però si hagués fet cas a la primera informadora, ara no estaria entre els sol·licitants”.

Qüestió de probabilitat
També hem pogut xerrar amb en Juan, un altre dels més de 600 joves d'entre 18 i 35 anys que estan admesos en les llistes finals. Va decidir apuntar-se perquè, a dia d'avui, té molt clar que és l'única possibilitat que té per independitzar-se d'una manera assequible. Mai havia decidit aventurar-se en un sorteig d'aquestes característiques, i de la qualitat dels habitatges no en sap gran cosa. Veu la quantitat de pisos oferts com a “correcta, tot i potser no suficient”. Té queixes sobre la informació rebuda per part de l'Ajuntament de Ripollet i afirma que no han sabut fins fa poques setmanes dir-li res al respecte ni del sorteig, ni de les característiques dels pisos. Pel que fa a les probabilitats que té per que li adjudiquin un, n'és molt realista, doncs té clar que “hi ha possibilitats, però les meves experiències amb la sort no em donen masses expectatives al respecte”. El que sí que assegura és que, en el cas de ser un dels afortunats, farà una ”festa d'allò més gran”, al tenir clar que “l'adjudicació d'un d'aquests pisos és com si et toqués la loteria”.

Moment d'arriscar-se
En Sergio, de 23 anys, ho té tot molt clar. Per a ell és l'única manera d'aconseguir un pis tenint en compte el seu actual estat econòmic, i només assabentar-se de la construcció dels pisos va estar-ne molt a sobre. Ha cregut més convenient apuntar-se a les llistes amb la seva parella, l'Isabel, perquè creia que era “la manera de garantir la seva acceptació a aquestes”. Creu que la quantitat d'habitatges que s'han realitzat és justa, i és que, sota el seu parer, encara quedaran milers de joves al municipi sense possibilitat d'adquirir un pis. La informació que li han donat ha estat suficient per realitzar correctament tots els tràmits, però tot i això es queixa perquè creu que s'ha hagut de moure massa per obtenir-la. Quant va sortir el tema de la probabilitat, la seva resposta va ser clara: “Jo ho veig factible, sóc d'aquelles persones que sempre veuen el got mig ple, i no es pot treure res de profit en pensar que no et pot tocar”. Si és un dels afortunats, té molt clar que farà una festa amb amics i familiars, però primer cal tocar de peus a terra, i pensar que hi ha una elevada càrrega econòmica al davant.

‘Gràcies a la mare’
El següent dels nostres joves, en Josep, es troba en una situació un tant diferent als anteriors, doncs afirma haver-se apuntat “perquè la meva mare em va insistir molt i creia que era una oportunitat única d'adquirir una casa a bon preu”. Ara ens comenta que li està força agraït, doncs comença a veure ben a prop la celebració del sorteig “que li pot canviar la vida”. No sap segur si podrà afrontar les despeses que suposa el pis, i és que als seus 20 anys d'edat, pot convertir-se en tot un repte, però que no el fa tirar enrere. Creu que les possibilitats són les que hi ha, “no vull plantejar-m'ho, només assistiré al sorteig, i espero poder ser un dels premiats”. Assegura ser una persona centrada, i el que sap segur que no farà és deixar-se portar per la eufòria i cometre alguna excentricitat en el cas de comptar amb un dels pisos. “Primer procuraré pagar-lo, que encara no sé si podré. Quan ho comprovi i estigui mig enllestit, serà potser el moment de les celebracions”.

Cansat del lloguer
Entre els més de 800 acceptats, es troben també una considerable part de ciutadans majors de 35 anys, que també han volgut sol·licitar el seu dret a habitatge de protecció oficial. Hem parlat amb en Miquel, un dels acceptats en les llistes i que, per tant, opta a un dels pisos. Porta quatre anys vivint de lloguer i creu que és la millor manera de començar a invertir pensant en el futur. Veu el nombre de pisos “insuficient” i assegura que “caldria fer-ne molts més per tal que tothom que ho necessita en pogués gaudir d'un”. Veu molt clar que, si no és un dels afortunats, haurà de seguir en la posició que es troba, o buscar-se alguna cosa pitjor fora del municipi. Ell veu el fet de ser un dels premiats “com una cosa força improbable”. No obstant, “mai cal perdre l'esperança”, assegura el jove.