‘No pot ser que la gent es quedi a casa, s’ha de sortir per divertir-se’

La Biblioteca de Ripollet ha exposat durant tot aquest mes 15 obres seves. Totes tenen el preu posat, per sí algú les vol adquirir. Ella està satisfeta amb la mostra i reconeix que li faria il·lusió que algú li comprés un quadre, tot i que fa vuit anys ni es podia imaginar que arribaria a exposar obres seves. Activa, valenta i amb ganes d’aprendre als 74 anys convida a la gent gran a sortir de casa.

Revista de Ripollet: Sent vostè de Montcada, com han arribat les seves obres a la Biblioteca de Ripollet?
Francisca Estrada: Un amic meu hem va animar a exposar, i hem va explicar que només calia que enviéssim unes fotografies perquè poguessin veure com eren els quadres. Les vam enviar, els van agradar i van acceptar que fes l'exposició.
RdR: Llavors, és el primer cop que exposes en un indret públic?
F.E.: Sí, és la primera vegada que faig una exposició.
RdR: I que li ha sembla l'experiència?
F.E.: Estic molt contenta, és una satisfacció, un orgull molt gran poder exposar. Però també és una feinada, has d'escollir els quadres, embalar, transportar i muntar. I ara ens tocarà recollir també. Menys mal que tinc ajuda de les meves filles.
RdR: Per què va posar com a títol ‘Miscelánea. La osadia de exponer’?
F.E.: Com s’explica a l’entrada de l’exposició estic molt agraïda a la gent de Ripollet que m’ha permès exposar i cal tenir en compte que jo no m’imaginava que podria arribar a veure els meus quadres penjats a un lloc públic. Cal ser valent i provar-ho tot, per això el títol d’Osadia de exponer, s’ha de ser atrevit per mostrar les teves obres així quan no ho has fet mai.
RdR: Tots els quadres tenen el preu posat.
F.E.: Sí, menys dos d'ells que no es venen la resta sí. Si la gent vol, els pot comprar. Ara toca vendre. Fer una obra costa molt de temps i el preu no compensa tot el temps i la feina que ha costat fer-la però em faria il·lusió vendre un quadre perquè suposa que a una persona li ha agradat i el vol tenir a casa seva.
RdR: Però vostè no es dedica a pintar?
F.E.: No, no. Per mi la pintura és una afició, una cosa que m'agrada, m'ho passo bé, sóc feliç. M'agrada veure una imatge a qualsevol lloc i treballar per tal de convertir-la en un quadre.
RdR: I no té formació artística?
F.E.: No, jo com tantes altres persones que vam venir d’Andalusia. En el meu cas vaig venir de Màlaga quan era adolescent, no teníem gaires estudis i la nostra preocupació era la família, la casa i la feina per poder tirar endavant. De fet com la majoria de la gent.
RdR: Quan va començar a interessar-se per la pintura?
F.E.: Ara ja farà 8 anys. Jo era una mestressa de casa que sempre s'ha preocupat de la seva família i que mai havia pensat en estudiar ni fer res que tingués relació amb l'art. I un cop vaig arribar a aquella edat on hem de pensar en ocupar el nostre temps, en distraure's, perquè les obligacions del dia a dia ja s’han acabat i mirant l'oferta d'activitats vaig trobar un curset de pintura i m'hi vaig apuntar.
Des de llavors ja porto 8 anys fent pintura i sempre he trobat un gran ambient als tallers.
RdR.: Convida a la gent gran a fer activitats i apuntar-se a cursets?
F.E.: No pot ser que la gent es quedi en casa. No es pot viure de comprar, cuinar, netejar i tenir cura dels fills. S'ha de sortir, s'han de fer coses, és divertit i s'aprèn molt.
RdR: Què li va agradar de la pintura?
F.E.: Tot. M'agrada tot. L'ambient a classe, la relació amb el professor, el fet d'intentar crear un quadre, els colors, les formes.
RdR: Com decideix allò que pinta?
F.E.: Veig una fotografia, o un paisatge que m'agrada i hem poso a pensar i a treballar per fer-ho en quadre.
RdR: Fins que l'acaba.
F.E.: Quan l'acabo, estic desitjant agafar i ensenyar-ho a la meva família i a la gent de l'entorn perquè ho puguin veure. Però m'ho passo molt bé durant tot el procés. Des de que començo a fer-ho, mentre vaig corregint i hem van aconsellant o guiant i fins que ja el veig acabat sobre la tela.
RdR: Què és allò que encara li resta per aprendre en el món de la pintura?
F.E.: M'agradaria aprendre a pintar els ulls, a reflexar les mirades i els sentiments. Em sembla molt difícil, molt complicat pintar bé els ulls, mai saps com posar la mirada per a que siguin expressius.
RdR: Ara comença un nou curs. Té previst continuar pintant?
F.E.: Sí, jo tinc clar que continuaré pintant. No sé quantes obres he fet fins ara, a més de les quinze exposades a la Biblioteca, tinc a casa, també té la meva família i altre gent a qui els hi he regalat. A més ara tinc alguna comanda de coneguts que m'han encarregat fer algunes obres.
RdR: I té previst provar alguna altra activitat aquest nou curs?
F.E.: En els darrers anys he fet altres coses. Vaig provar teatre. I faig també balls de saló i sevillanes. A més, aquest any hi ha una activitat nova i la vull provar.
M'agrada fer coses i si t'organitzes sempre hi ha temps per poder fer-ho tot.
RdR: Està clar que no es pot estar sense fer res. I la família que opina de les seves aficions?
F.E.: A les meves filles els hi agrada molt que faci activitats, perquè veuen que jo m'ho passo bé i que gaudeixo i sóc feliç. A vegades es pregunten com tinc temps de fer-ho tot.
RdR: Convidaria també als homes a participar d'aquest tipus d'activitats culturals?
F.E.: És cert, que acostuma a haver pocs homes en els tallers i els grups culturals, però no ho entenc. No se perquè no els hi agrada, no s'apunten.
Quan hi ha hagut algun en les classes de pintura sempre s'ho ha passat molt bé. Suposo que prefereixen anar a jugar al dominó o a les cartes.

“Vaig iniciar-me a la
pintura ara fa 8 anys a
través d’un taller i
he descobert que
m’agrada tot”

“Excepte dos dels quadres, la resta d’obres exposades a la Biblioteca tenen el preu posat per sí algú les vol comprar”

“M'agradaria aprendre a pintar els ulls, a reflexar les mirades i els sentiments. Em sembla molt difícil pintar bé els ulls”