Els nostres espais verds
A qui no li agrada fer una passejada pel poble? A qui més qui
menys a tothom. Gent jove els diumenges a la tarda amb les seves llaminadures
a les mans, gent gran pels matins i les tardes xerrant d'una o altre
cosa amb el diari o la revista. Aquells que fan esport i surten a còrrer
amb la seva música enllaunada a les orelles, aquells que tenen
fills i passegen amb els carrets i la família.... I, a qui no
li agrada gaudir de la natura com més a prop de casa millor?
Qui més qui menys a tothom; i si es pot caminar i gaudir de la
natura al mateix temps i al nostre poble, millor que millor no creieu?
Em refereixo doncs als nostres parcs i jardins, i m'agradaria centrar-me
més aviat en la part més extensa que tenim d'arbrat i
de natura al nostre poble: Els parcs de la zona nova que acaben enllaçant
amb els Pinetons. Tota aquella zona on es troba l'Espai Neus Català
al ben mig.
Si un comença a caminar des del Pavelló fins als Pinetons
(excepte franquejar 3 o 4 carrers) pot gaudir d'un passeig entre arbres,
ombres i una mica més de calma del normal. Em recorda molt als
passejos que es poden fer a poblacions veïnes com Cerdanyola, Barcelona
o Sant Cugat. Natura i tranquilitat.
La única diferència que hi trobo és la cura dels
parcs, la netedat dels parcs... Hi ha molta diferència entre
nosaltres i els nostres veïns de més a la vora. És
falta de sensibilitat? Falta de cura dels veïns i veïnes del
poble? Falta de mitjans tècnics per mantenir endreçat
i net tot plegat? És una pena no potenciar aquest espai millorant-lo
a nivell biològic, introduint-hi noves espècies autòctones,
fent-lo més agradable...
Tenim un espai com els Pinetons que ben gestionat seria un espai amb
moltes potencialitats. És un lloc amb molta història,
amb una visió d'ocell del nostre poble, macu i mediterrà
i que actualment el tenim conservat d'aquella manera.
Tant de bo aconseguim recuperar-lo abans no sigui massa tard i, posats
a demanar que de tant en tant la gent de les poblacions veïnes
a Ripollet, puguin venir a fer la passejada pel nostre poble com actualment
nosaltres fem al seu.
Alir