‘Aixecar-te al matí i anar a una feina que t’agrada, és més de mitja vida’

Des que era jove tenia clar que volia dedicar-se al món de la perruqueria canina, ja que els gossos li apassionen més que res en aquesta vida. Des del 1997, quan va començar a participar en diferents competicions, ha aconseguit campionats nacionals i internacionals, a més de fer-se en una ocasió amb el prestigiós premi Oster, que només poden guanyar aquells que ja han estat campions del món. Es tracta, mai millor dit, d'una campiona de campions.

Revista de Ripollet: Com van ser els teus inicis com a perruquera canina?
Carol Buiza: Em trobava al darrer curs dels estudis administratius, però tenia ben clar que no m'agradava. Vaig entrar a treballar a una botiga d'animals per guanyar diners, sense tenir la menor idea. Durant l'estiu, la meva encarregada em va dir si la volia ajudar a tallar i pentinar als gossos que portaven a la botiga i vaig acceptar. De seguida vaig adonar-me'n que podia tenir sortides i em va agradar força.
RdR: Així doncs, la teva afició va començar com un hobby, o tenies clar que podies guanyar-te la vida amb això?
C.B.: La idea de hobby no va passar pel meu cap en cap moment. Des del començament vaig iniciar-me seriosament, perquè els gossos sempre m'han encantat. En aquesta feina la única cosa que és fonamental és que els gossos t'agradin més que cap altra cosa. Vaig veure ràpidament que podia dedicar-me a això perquè se'm donava força bé, jo no sabia ni que existia una feina com aquesta. Les coses van començar a anar sobre rodes a la meva primera feina i, quan vaig considerar tenir l'experiència necessària, muntar la meva pròpia perruqueria era qüestió de temps.
RdR: La teva vàlua va fer que de seguida destaquessis entre els altres perruquers i vas començar a presentar-te a competicions internacionals de gran prestigi. Com et vas formar per assolir els èxits que obtens en aquestes?
C.B.: Doncs en el món de les competicions vaig iniciar-me més per casualitat que per altra cosa. En la botiga on vaig començar a treballar, l'encarregada era una molt bona perruquera i em va ensenyar moltíssimes coses útils, vaig aprendre molt amb ella tot i que fos potser massa exigent amb mi. El primer any que treballava allà vaig participar en una competició per a principiants i vaig quedar en tercera posició. Això em va sorprendre molt i vaig presentar-me també l'any següent, quedant en segona posició i ja no vaig poder parar. Sóc una persona molt competitiva, i vaig començar a viatjar per Europa per participar en les millors competicions.
RdR: Com et prepares per aquestes? Et serveix el que fas a la perruqueria comercial?
C.B.: No, no em serveix. En les competicions es fan feines molt més complexes, no té res a veure amb el que faig en el dia a dia. Els gossos de competició són especials, estan entrenats des que neixen per estar quiets mentre treballes amb ells. Són gossos pels que la gent paga milions de les antigues pessetes per tal de fer-se amb ells... Cal entendre i estar ficat al món per poder apreciar quant es tracta d'un gos d'aquestes característiques.
RdR: En què consisteixen aquestes competicions internacionals?
C.B.: Bàsicament existeixen quatre categories principals en la perruqueria canina de competició, l'Stripping, que és la meva especialitat, Spaniel, Caniche i la categoria d'altres races a tisora. Es tracta de tallar i pentinar a un gos en concret, en funció de la categoria que s'està competint, i els jutges escullen els guanyadors en base a uns cànons. Jo cada any viatjo als campionats europeus, al de França, Itàlia, Bèlgica, Praga, Alemanya i, evidentment, al nacional.
RdR: La teva especialitat, l'Stripping, en què consisteix exactament?
C.B.: Senzillament es tracta d'arrancar els cabells morts de manera natural del gos, perquè els gossos d'aquesta competició muden el cabell cada dos mesos i s'ha de fer servir una tècnica força acurada perquè quedi perfecte.
RdR: T'ha costat molt arribar fins on ets ara?
C.B.: La veritat és que sí, he hagut de sacrificar-me molt més del que la gent imagina. Treballo des de fa més de 10 anys 6 dies a la setmana, pràcticament no puc sortir perquè la botiga requereix molts esforços. Comercialment, sóc molt perfeccionista i això m'ha ajudat molt a tenir una bona acceptació entre els clients. En la meva feina, és molt important tenir paciència i un elevat grau de responsabilitat, treballes amb sers vius i cal anar amb compte en moltes ocasions.
RdR: I quan parles de sacrificis, a quins et refereixes principalment?
C.B.: Doncs, com t'he comentat, on més ho he notat ha estat en el fet de sortir, en el meu temps d'oci, que ha estat el que veritablement més ha patit les conseqüències de la meva feina. Econòmicament també he hagut de fer sacrificis importants, doncs totes les despeses dels campionats individuals corren de part meva, hotels, viatges... Quan competeixo amb la selecció nacional tot és diferent, ells ens escullen la vestimenta, els gossos que pentinem... i s'encarreguen de totes les despeses. Però en aquesta vida, aixecar-te pel matí i anar a una feina que t'agrada és molt difícil d'aconseguir, i per mi els sacrificis han estat relatius.
RdR: Per tant, estàs també a la selecció nacional de perruqueria canina per sobtat que soni, no?
C.B.: Doncs sí, els mèrits que aconsegueixes en les competicions individuals es tenen en compte i aconsegueixes diferents puntuacions en funció de la posició que obtens.
RdR: Com veus el panorama a nivell internacional?
C.B.: Quan jo vaig iniciar-me en aquest món, hi havia un abisme entre els països punters a nivell internacional i d-Espanya. Als Estats Units, on estaven en un altre dimensió de perruqueria canina, i a Europa, França i Itàlia estaven molt per sobre de la resta. Avui dia no s'ha pogut assolir el prestigi i el nivell que hi ha a Amèrica, però a Europa s'ha anivellat molt la situació.
RdR: I el món de la perruqueria canina, en línies més generals, va a l'alça?
C.B.: Totalment a l'alça. Cada cop els clients se'n adonen amb més claredat de quan un perruquer fa una bona feina amb el seu gos i el nostre prestigi entre la societat comença a créixer. La gent comença a fer prevaler la qualitat del treball als diners que costa fer una bona feina i això és d'agrair.
RdR: A nivell professional, com veus el teu futur?
C.B.: Doncs en realitat seguir com fins ara és ja tot un repte. El problema que té entrar en aquest 'bucle' de competicions i de nivell tan alts, és que un cop estàs a dalt et sap molt greu parar. Tot el que he fet fins ara m'ha valgut la pena, i això per mi és el més important. Pel que fa a les competicions, és difícil aconseguir molt més del que he aconseguit. Seria fantàstic que em seleccionessin per ser jutge de les competicions internacionals; és el màxim reconeixement per a un perruquer caní.

Carol Buiza, Campiona del món
en perruqueria canina

‘Sóc una persona
molt competitiva
en la meva feina’

“En aquesta feina, l’únic
que és fonamental
és que els gossos t’agradin
més que cap altra cosa”

“Tot el que he fet
fins ara m’ha
valgut la pena, i això
és el més important”