Orwell i els mocadors de tela
Fa temps que aquest gran autor va preveure qüestions socials capdals
en les societats modernes. Ho va preveure i, si fa o no fa s’estan
complint. Tot allò de l’ordre social, el control social
i els mecanismes de control. La por del sistema a les revoltes, a la
violència que desenvolupa el mateix sistema... tot això
s’ha de controlar i les càmares de videovigilància
són una eina funcional.
Ripollet s’està emplenant d’aquestes càmares;
privades i també municipals. Càmares de videovigilància
a l’Ajuntament de la Vila, al nostre poliesportiu, als bancs i
caixes, a les farmàcies, a les joieries i ara s’està
pensant de posar-hi càmares a la passarel·la del riu Ripoll.
Totes aquestes càmares, tant d’ús privat com d’ús
públic enfoquen al carrer i si passes per allà, quedes
registrat. Personalment a mi no em fa gaire gràcia. També
ho trobo una incoherència amb aquella llei tan pol·lèmica
sobre la imatge personal en la que per exemple, ningú pot treure
fotografies de menors d’edat sense el consentiment dels pares
però que en canvi et poden gravar en ple carrer. En fi... ens
donen per una banda i ens treuen per l’altra.
Sóc coneixedor del potencial risc que té creuar la passarel·la
a segons quines hores però també crec que hi ha altres
solucions a la qüestió. Més il·luminació,
que la policia hi fes més parada, pibots d’avís
en cas d’emergència, soterrar l’autopista i obtenir
més terreny per si, donat el cas, hom hagués de fugir
de...
De ben segur que hi hauran defensors i detractors en aquesta matèria.
Raons en pro i en contra. Ara bé no ens enganyem, tots estem
exposats a que ens gravin; tant per tant, estigueu atents si us treieu
algun moc del nas pel carrer, allò que un dia o altre fa tothom
fent-se el despistat, perquè depèn on sigueu us enxamparan
i es clar... fent prediccions d’aquelles “Orwelianes”
et podrien aplicar l’ordenança del civisme: multa de la
grossa i l’obligació de portar un mocador de tela a la
butxaca.
Alir