‘Per mantenir el negoci no hi ha secrets, s’ha de ser professional’

Fa gairebé 90 anys el seu avi va instal·lar una fusteria a l'actual Plaça Onze de Setembre i des de fa 81 anys també una botiga de mobles al mateix local. Poc a poc la botiga va desplaçar el taller. Ell continua amb el negoci i ja és la tercera generació. Està satisfet i orgullós de ser un dels comerços més antics que es conserven a Ripollet i es mostra crític amb l'evolució del poble.

Revista de Ripollet: Quasi un segle de negoci comercial familiar, com va començar Mobles Pijuan?
Joan Pijoan: Va començar el meu avi, jo sóc ja la tercera generació. Ell tenia aquí una fusteria i una petita botiga. Com que el local va des de la plaça fins al carrer Calvari el meu avi tenia la vivenda, la fusteria i una petita botiga. El negoci com a fusteria el va fundar al 1918, ara farà 90 anys. El taller era dels més grans de Ripollet a l'època i la botiga de mobles era petita, molt petita. Però mica en mica la tenda va anar creixent i el taller el va mantenir el meu pare però al final el va treure i tot es va convertir en botiga de mobles.
RdR: Ja queden pocs comerços amb tanta història.
J.P.: D'aquella època ja hi ha molt pocs. Potser la farmàcia Boquet, tot i que va canviar d'ubicació, també una botiga de carns que va tancar fa poc i potser alguna més, no ho recordo, però com a comerços sí que som dels més antics del municipi. Ja al 98 ens van donar una placa conmemorativa per ser dels més antics del poble.
RdR: I quin és el secret per poder perdurar quasi un segle oberts?
J.P.: No hi ha cap secret, no hi ha cap vareta màgica, és molt díficil. Suposo que el primer ha de ser la serietat i intentar fer les coses bé i aconseguir-ho perquè sinó no tanques tú, et tanquen. Has de tenir a la gent contenta i satisfeta amb el que fas, amb el servei que ofereixes. Potser és professionalitat, i això ho engloba tot, fins i tot el servei postvenda que en aquest sector és molt important.
RdR: Com és que el seu pare i vostè van seguir amb el negoci iniciat pel seu avi?
J.P.: Suposo que com que ja estàs ajudant al negoci, doncs, t'agrada. Estàs ficat a la roda i és el que has conegut a casa.... Jo a més vaig decidir estudiar la carrera de decorador per tal de poder oferir més serveis a la botiga. La decoració no és imprescindible, però des del primer moment m'agradava i ajuda molt per poder donar un assessorament més acurat als clients.
RdR: En aquest temps l'evolució i els canvis en la venda de mobles haurà estat molt important.
J.P.: Tot ha canviat molt, és cert. La presentació ha guanyat molta importància, però també la qualitat ha canviat molt. Els fabricants, els transports. Abans havíem d'anar a buscar els mobles a Montcada perquè aquí no arribaven els camions i els portaven fins allà en tren. També recordo que abans quan venia un client a comprar se li obria una fitxa i sense signar res se li permetia pagar a poc a poc. Tot ha canviat molt en aquest temps.
I pel que fa a les tendències, és un comerç massa dinàmic. Potser tant que no donem temps a la gent a pair les novetats o modes que surten. Mentre la tendència encara s'està estenent ja ha canviat i ha sortit una altra. Potser correm molt, com el ritme de vida que portem tots.
RdR.: Això us obliga a estar sempre al dia?
J.P.: Nosaltres sempre ho hem intentat. Estem associats a la Unió de Botiguers i també a una associació sectorial catalana que ens permet conèixer tot el que es mou al mercat del moble i també estar informats de l'actualitat del sector i de com es treballa a d'altres indrets. Tot plegat, ens permet no haver quedat endarrerits i tot i seguir estan a Ripollet oferir el mateix servei que es pot donar arreu.
RdR: Vosaltres també haureu notat l'evolució que ha patit l'entorn de la botiga?
J.P.: El canvi és molt gran. Abans aquí al davant hi havia el Mercat i això feia que hi hagués més públic i potser diferent al d'ara. En marxar d'aquí al mercat i descentralitzar Ripollet, que és un fet que reivindiquem perquè s'ha perdut un centre important que s'ha deixat totalment desemparat.
RdR.: Però a Ripollet ja us coneix tothom?
J.P.: La gent del poble ens coneix perquè fa molts anys que hi som. Ens sorprèn, però, que encara hi ha gent que fa 6 o 7 anys que viuen a Ripollet i arriben a la botiga i t'expliquen que no sabien que hi érem, que no coneixien aquesta plaça, que és realment el centre històric. Penso que és un tema preocupant i la prova és que els comerços de l'entorn de la plaça estan tancant. Prova d'això és que quasi no queden bancs i caixes en aquest entorn. És una mica trist que s'hagi oblidat el centre antic que estava aquí a l'actual plaça Onze de Setembre.
RdR.: Han pensat en estendre el negoci fora de Ripollet?
J.P.: Sí, de fet fa 15 anys vam obrir una altra botiga a Mollet i amb altres socis tenim negocis a d'altres ciutats, però mai hem pensat en marxar de Ripollet. Perquè tot i que a vegades et fa una mica de ràbia el fet de saber que si el mateix negoci el tinguessis a un altre municipi més gran potser funcionaria millor, els que som de Ripollet de tota la viada, perquè tots els que estem aquí ens hi sentim de Ripollet, però és tota una vida i quedem tan pocs que sentimental se'm fa impossible tancar a Ripollet.
RdR.: Pensa que comercialment la ciutat funciona bé?
J.P.: Nosaltres no ens podem queixar perquè el negoci no va malament. Però comercialment no s'està fent una bona política. Per la situació del municipi sent molt a la vora estem molt apartats de tot arreu i no es fa el que s'hauria de fer, perquè actualment quan la gent pensa en comprar pensa en les grans superfícies. Com a mínim el que s'hauria d'haver fet és no abandonar zones comercials per potenciar altres. S'han de potenciar les noves zones sense abandonar les antigues.
A més, s'ha perdut en bona part de la identitat del poble. S'ha fet un macro Ripollet i sap greu que s'hagi perdut la cosa de poble. S'ha d'evolucionar però ens hem convertit quasi bé en una ciutat dormitori. La gent ve a Ripollet a dormir i treballa fora. Els caps de setmana que és quan tenen temps lliure no estan aquí. Els diumenges surtes a passejar i no veus ningú, no hi ha res a fer. Amb això soc molt crític.
RdR.: Què considera que s'ha fet malament?
J.P.: S'han deixat morir moltes coses que també familiarment m'afecten. Per exemple, abans hi havia tres cinemes i un d'ells era del meu pare. Quan estava a punt de tancar ho va manifestar a l'Ajuntament per si ho volien aprofitar i no es va fer res. I ara volem reivindiciar un cinema? Soc molt crític perquè s'ha deixat passar molt temps, potser ara no és el moment de reclamar perquè no és pot recuperar el temps i el treball de gent que ja ha marxat.
RdR.: Per cert, pensa que el negoci familiar tindrà continuïtat?
J.P.: És una mica més complicat ara. Ser comerciant és molt dur i per nosaltres que vivim al mateix edifici de la botiga encara més. No podem desconnectar mai de la feina.
No ho se. Jo tinc tres fills i de moment sembla que cap d'ells està interessat pel negoci. Estan fent carreres molt dispars tots tres. Encara no es pot dir res, és aviat per saber si hi haurà continuïtat o no, però sembla dificil que hi hagi una quarta generació a Mobles Pijuan.

Joan Pijoan,
Comerciant, decorador i propietari de Mobles Pijuan

‘Encara no se sap, però veig complicat que hi hagi una quarta generació a la botiga’

“S’ha perdut bona
part de la identitat de poble i s’han oblidat
del centre antic
de Ripollet”