‘L'home és bo, però la societat l'emmalalteix i el fa pervers’

Les inquietuds del moment van fer que el Jacint Padró s'interessés per la política i, després de rebre algunes garrotades, va decidir implicar-se. El fet de ser mestre també ha estat un punt decisiu en la seva carrera política i ara fa ja uns 15 anys que es va vincular a un partit concret. Tot i així, considera que avui dia existeix una gran despolitització de la societat.

Revista de Ripollet: Com vas començar en el món de la política?
Jacint Padró: Vaig començar a interessar-me per la política de jove, quan tenia uns 18 anys. Feia el COU, just l'any dels judicis de Burgos en què es demandaven tantes penes de mort, en època del franquisme. Anava a l'institut i allà vaig començar a rebre les primeres garrotades, que em va fer pensar en el que passava al país i, de mica en mica, vaig anar implicant-me en coses.
RdR.: Què et va motivar a implicar-te més?
J.P.: A nivell de la política municipal, el fet de ser mestre a Ripollet. Hi havien tantes mancances que t'havies d'implicar; les escoles estaven mal conservades ja amb els primers ajuntaments democràtics, faltaven molts serveis i molts recursos. Era inevitable que t'hi impliquessis amb el que veies cada dia.
RdR.: Quan entres a formar part d'un partit?
J.P.: Fa uns 15 anys que em vaig implicar en un grup concret, el Col·lectiu Obrer Popular (COP). Em va semblar que era un grup sense pretensions polítiques purament de poder, sinó que volia intervenir a tots els nivells socials d'una manera molt completa.
RdR.: Quines van ser les teves primeres tasques en el món de la política?
J.P.: Durant el primer ajuntament democràtic, amb el primer alcalde Carles Ferré, em vaig oferir voluntari per ajudar a la Festa Major. Va ser una manera de comprometre'm sense tenir cap vinculació política. En aquella època, entre una psicòloga i jo, que sóc pedagog, vam fundar el primer centre de salut municipal d'atenció psicològica del Vallès. Era una manera també de donar aire nou als ajuntaments acabats d'estrenar. Uns ajuntaments que es van convertir en una màquina de perpetuació del poder i que es van oblidar del poble amb els anys. Es van convertir en un instrument més de l'especulació urbanística i d'altres coses.
RdR.: En la teva trajectòria política, hi ha alguna figura que t'hagi motivat?
J.P.: Jo no sóc gaire d'admirar a gent; sóc bastant antilíders. Jo admiro la trajectòria dels pobles, com ara el del Vietnam, el que està fent el poble de Ripollet contra l'Ecoparc, o qualsevol poble que hagi manifestat una heroïcitat. Admiro la generositat del Che Guevara, símbol d'una generositat revolucionària impressionant.
Com a idea, em quedo amb el Rosseau, que diu que l'home és bo, però la societat l'emmalalteix i el fa pervers. Com sóc educador, considero que totes les persones, grans o petites, són essencialment bones i que, en tot cas, hem de corregir totes aquestes perversitats, per poder conviure i ser solidaris amb els altres.
RdR.: Com va ser el primer cop que vas ser escollit cap de llista?
J.P.: Es va decidir a partir d'una assemblea. Nosaltres estem constituïts com un moviment assembleari; és a dir, no hi ha el secretari general que decideix, sinó que es fa l'assemblea i es fa la proposta, de cara a obtenir el màxim de consens i d'unitat a les esquerres de Ripollet. De fet, portàvem molts anys en què havíem intentat ajuntar-nos amb altres partits d'esquerres per unir forces, com ara amb ICV, amb EuiA. I a les darreres eleccions es va culminar aquesta unió convidant a ERC i EUiA a formar part del Compromís per Ripollet que, juntament amb el COP, va ser tot un èxit.
RdR.: Ets professor d'un institut a Ripollet; els teus alumnes saben que et dediques a la política?
J.P.: Els meus alumnes ho saben, però depenent dels nois no tenen clar què és un Ajuntament, perquè l'educació política és nul·la i, per tant, no saben clarament quines són les funcions d'aquest organisme.
RdR.: Els alumnes d'avui tenen inquietuds polítiques?
J.P.: Els nois a vegades pregunten coses, però hi ha una despolitització molt important de la societat. Quan pregunten alguna cosa, evidentment intentem contestar i, si et pregunten el teu parer, per exemple, de si estàs a favor o en contra de la guerra de l'Iraq, el dius. Jo mai m'he amagat de dir les meves opinions. I, si hi ha alumnes que tenen una altra idea, se'ls hi respecta i es discuteix sobre el tema.
RdR.: Dins l'àmbit docent, utilitzes internet com a eina per l'aprenentatge?
J.P.: És una eina més; hi ha la pissarra, les pel·lícules, que per cert les utilitzo molt per treballar el llenguatge i generar inquietuds culturals. I la informàtica és un recurs més. Això és com quan va aparèixer el vídeo, que ens deien que era el màxim, el non plus i ara el vídeo l'utilitzem com a eina didàctica. La informàtica és una eina més per motivar als alumnes.
RdR.: La teva feina et permet combinar bé el teu temps amb la política?
J.P.: Es pot combinar, però cal molta disciplina horària; has de marcar molt bé el teu temps lliure, perquè has d'anar a reunions, o has quedat amb un veí, o tens el que sigui. Però és molt combinable perquè afortunadament totes les professions et deixen temps lliure. També hi ha èpoques que no pots combinar-ho tan bé com t'agradaria perquè has de corregir, has de preparar coses de l'institut, etc., i és com una bogeria. No obstant, jo sempre segueixo la norma de quantes més coses fas, més temps tens, i quant menys fas, menys temps tens.
RdR.: Has estat vinculat a entitats de Ripollet?
J.P.: Durant el franquisme, les entitats estaven sota el paraigua de l'església. Llavors vaig estar a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), també al Centre d'Esplai de la UEC, en un club juvenil que es deia Cultura i Esplai... Sempre he estat en entitats d'aquest tipus. I després, pagant quotes de tots els àmbits, he estat col·laborant amb diverses activitats, com l'aplec de sardanes, el teatre o l'Associació d'Espectadors.
RdR.: Quan has de fer gestions, utilitzes el transport públic?
J.P.: Vaig en tots els transports, però he de dir que vaig força en transport públic i tinc diferents targetes de transport. A més, personalment, estic molt implicat en l'arribada del ferrocarril a Ripollet. Però també vaig en cotxe, perquè si has d'anar, per exemple, a Castellar del Vallès o bé a Santa Perpètua o hi vas a peu o has d'anar en cotxe fins allà.
RdR.: Gaudeixes del teu temps d'oci?
J.P.: Ara, de cara a les eleccions, evidentment no. Però, quan puc, m'agrada parlar amb la gent, llegir, anar al teatre i al cinema, anar d'excursió... Les vaig combinant quan es pot fer i, si no, els caps de setmana intentes estar per la família, intentant combinant tot una mica segons les teves possibilitats.
RdR.: Quan va ser l'últim cop que vas marxar de cap de setmana?
J.P.: L'últim cop que vaig anar a la muntanya fa ja algunes setmanes, vaig anar a la Cerdanya. Vam caminar, vam fer una costellada amb la família i també vaig llegir i prendre el sol.
RdR.: Quin és l'últim llibre que has llegit?
J.P.: L'Atles Furtiu, d'Alfred Bosch. Està situat a l'època medieval entre Catalunya i Mallorca i parla d'uns senyors que són cartògrafs, molt recomanable. La novel·la històrica m'agrada molt.

Jacint Padró:
“Totes les
persones són
essencialment bones”

‘A l’institut vaig rebre les primeres
garrotades, que em van fer pensar en el que passava al país’

‘Durant el franquisme,
les entitats locals
estaven sota
el paraigua
de l’església’