|
El
Defensor del Ciutadà va presentar la seva memòria en el
ple d'abril. Ha atès 35 visites en els seus primers 8 mesos d'existència
i ha valorat positivament la implantació d'aquest organisme tot
i denunciar la falta de mitjans que té l’Oficina per fer
la seva feina.
Ramon Costa conserva la mateixa il·lusió que el primer dia
per desenvolupar la seva tasca com a Defensor del Ciutadà. En la
seva primera memòria fa un resum de les visites ateses i els moviments
administratius de l'Oficina, de tot el treball que ha dut a terme i també
denuncia la falta de coneixement que té la ciutadania de la seva
figura i la precarietat en que treballa.
RdR.: Quantes visites ha rebut?
Ramon Costa: A l'Oficina del Defensor del Ciutadà hem
rebut 35 visites i d'aquestes hem admès a tràmit 18 expedients
i hem resolt 8.
RdR.: S'esperava més visites?
R.C.: Potser sí, però hem de tenir en compte que
parlem d'un període de només 8 mesos i que hi ha dos factor
que han pogut ser determinants. El tema administratiu de l'ajuntament
perquè tampoc coneixien el Defensor i per altra banda la manca
de difusió que s'afegeix al fet que a la gent li costa molt presentar
queixes.
RdR.: Entre els expedients tramitats destaquen els que tenen a
veure amb la Policia Local i la Regidoria de Relacions Institucionals
i Mitjans de Comunicació.
R.C.: És cert, i per exemple en el cas de la Policia Local
hi ha queixes de tot tipus. Hi ha qui reclama perquè considera
que una multa no estava ben posada però també aquells que
reclamen més vigilància i major control de conductes incíviques.
I pel que fa al departament de comunicació destaca la queixa posada
per la Revista de Ripollet per greuge comparatiu en la inserció
de publicitat de l'ajuntament i que no havia rebut resposta per part de
l'administració.
RdR.: Quina queixa li va sorprendre més?
R.C.: Potser el que més hem va sorprendre va ser un cas
concret sobre responsabilitat patrimonial que portava dos anys i mig donant
voltes sense resoldre's i ningú li havia donat encara solució.
RdR.: També ha actuat per queixes de caràcter més
general?
R.C.: Va haver-hi queixes perquè aquí per anar
a la farmàcia de guàrdia per la nit calia trucar a la Policia
Local. Vam buscar informació al Síndic de Greuges i al Col·legi
de Farmacèutics i vam fer una recomanació que l'ajuntament
i els farmacèutics han acceptat i això ha propiciat que
les farmàcies tornin a estar en el règim habitual, és
a dir, obertes.
RdR.: Amb l'experiència d'aquests vuit mesos. Com valora
l'actuació de l'administració local?
R.C.: Inicialment ha estat positiu, però també
els hi costa que els hi diguis que s'han equivocat però mica en
mica han d'anar acceptant la figura del Defensor i les recomanacions o
consells que fem. Per altra banda, haurien de fomentar la nostra existència
com a mediadors en alguns casos on es pot arribar a acords a través
de la mediació.
RdR.: Quins serien aquests casos?
R.C.: El cas dels horts municipals per exemple, on encara estem
treballant perquè és un tema difícil legalment. Perquè
si s'aplica rigorosament la normativa hi ha molta gent afectada i encara
s'està duent a terme la mediació.
RdR.: Quines queixes han de fer arribar els ciutadans al Defensor?
R.C.: El primer que cal recomanar és que si els ciutadans
tenen un problema amb l'administració local han de presentar una
queixa formal al propi ajuntament. Si la resposta a aquesta queixa triga
molt en arribar o no es satisfactòria llavors es quan s'han de
dirigir al Defensor.
RdR.: Es poden tramitar queixes de manera anònima?
R.C.: Nosaltres rebem les queixes en persona o per telèfon
(93 504 60 05) a la nostra oficina, situada al propi ajuntament i que
obre els dimecres d'11h a 13h i els dijous de 18h a 20h, a través
del registre de l'ajuntament i també per correu electrònic
(defensor@ripollet.cat) però sempre que la persona s'identifiqui.
Això sí, en cas que ho sol·liciti la persona, els
nostres expedients els podem fer sense posar el nom, és a dir tramitem
nosaltres la queixa sense indicar qui l'ha fet.
RdR.: A la memòria es queixa per la falta de mitjans. Què
reclama?
R.C.: Considero que cal millorar les condicions com hem de fer
el nostre treball. Hauríem de tenir una oficina independent de
l'Ajuntament, un petit despatx que pogués estar separat de l'administració.
Cal millorar la comunicació i la informació, perquè
per exemple el cartell extern de l'actual oficina l'han posat fa poc però
els interns encara no estan. I fan falta més hores de l'administrativa
perquè no només és agafar les queixes sinó
hi ha també una tasca de seguiment que ara no es pot fer.
RdR.: I ja s'ha marcat objectius per aquest any 2007. Què
destacaria?
R.C.: Ens agradaria impulsar el coneixement i la difusió
de la institució entre els ciutadans així com difondre l'informe
anual a entitats i associacions. I també ens hem proposat fer nosaltres
mateixos un estudi de la mobilitat i accessibilitat a la via pública
per tal de fer una diagnosi de la situació als nostres carrers
i assenyalar els problemes que es troben els ciutadans a l'hora de passejar
pel municipi.
|

Costa:
“L’administració local encara s’ha d’acostumar
a que els diguem que
s’han equivocat”
|