‘Amb la constància i el treball es poden fer moltes coses’

El fet de poder millorar la societat va ser el que va impulsar el Pere Calviño a introduir-se en el món de la política. Aquest economista de professió, que es presenta com a cap de llista pel PP a Ripollet per tercer cop, és un gran defensor del treball i la constància en les seves tasques. D'arrels ripolletenques, en Pere valora molt el teixit associatiu de la vila i és un gran amant de l'àmbit cultural en general.

Revista de Ripollet: Com comences en la política?
Pere Calviño: Em vaig iniciar a la política l'any 1993 perquè sempre he pensat, i encara penso, que des de les entitats, les associacions i els partits polítics es poden millorar els municipis, les ciutats i la mateixa societat; i és per això que em vaig incorporar a la política. Des de dins d'un partit polític, puc millorar, en aquest cas, Ripollet, que és el poble on he nascut.
RdR.: Va haver-hi algun fet concret que fes interessar-te per la política?
P.C.: Res en concret. Quan et vas fent gran, estudies i un dia prens la decisió de traspassar la porta. En el meu cas, em decideixo a entrar a col·laborar amb el Partit Popular. Em van obrir les portes de bat a bat i, a partir d'aquí, vaig començar a treballar i fins ara.
RdR.: Al principi, com eren les teves col·laboracions?
P.C.: Com tothom, quan entres en un partit o una entitat, comences ajudant als que tenen més experiència; també ensobres, enganxes cartells, col·labores, fas escrits... una mica de tot. A més, aportes la teva experiència, la teva forma de ser, les opcions que tens en ment per millorar l'organització i, a partir d'aquí, vas entrant dins el grup, tant si és un partit polític, una associació o una institució. Vas treballant que, en definitiva, és el treball el que fa que les coses millorin o que les coses pugin.
RdR.: A casa es parlava de política o va ser una inquietud personal?
P.C.: En el meu cas, va ser iniciativa personal; em va interessar i vaig fer el pas.
RdR.: Els teus estudis tenen relació amb la política?
P.C.: Sóc economista, però, tot i que no són ciències polítiques, els economistes volem que l'economia ajudi a donar llocs de treball, a que les institucions funcionin, a organitzar millor l'economia que, en definitiva, influeix a la gent. Volem que les coses millorin, que creixi la riquesa, que hi hagin més llocs de feina i, si ho vols mirar des d'aquest punt de vista, tot això pot tenir certa relació amb la política.
RdR.: Per tant el teu és un vincle social amb la política?
P.C.: Sí, jo sempre he pensat i penso que la política ha de donar solucions als problemes de la gent. La política serveix per donar solucions als ciutadans en el seu dia a dia. Ja pot ser a nivell de treball, com de vivenda, ajudes, sanitat, col·legis, etc.
RdR.: Com va ser el primer cop que et vas presentar?
P.C.: El partit va considerar que podia ser un bon candidat per presentar-me a les eleccions. Encara avui segueixen pensant que puc ser un bon representant i, a més, amb l'experiència de tots aquests anys, que aporta un valor afegit molt important.
RdR.: En algun moment hi ha hagut alguna figura que t'hagi motivat?
P.C.: Una de les figures que he tingut en ment és la Mare Teresa de Calcuta, perquè veig en ella una persona petita però que amb el seu gran treball i la seva constància ha fet millorar la qualitat de vida dels ciutadans. És una figura que sempre tinc present i sempre l'he tingut, perquè a través del treball i la constància ha fet que una població tan pobre tingui una millor qualitat de vida i hagi millorat.
RdR.: T'identifiques amb "el treball i la constància"?
P.C.: Jo sempre he pensat que amb la constància i el treball es poden fer moltes coses. Perquè si treballes i no ets constant, o a l'inrevés, ets constant però no treballes, no funciona. En la política, amb el treball i la constància intento millorar, en aquest cas, Ripollet.
RdR.: En relació a la feina, et pots combinar bé la teva professió d'economista i la política?
P.C.: Ho porto bé, tot i que em suposa un sobreesforç important. Però hi ha una raó ben senzilla per poder-ho dur tot bé: si ets organitzat i tens al darrere un bon equip, tant des del punt de vista professional com polític, ja que et permet fer moltes coses i portar-les cap endavant.
RdR.: I el fet de combinar totes aquestes tasques també amb la família?
P.C.: Com tots els que en dediquem a la política, evidentment, a vegades t'ho has de compaginar com pots. La meva dona em compren i li he de donar les gràcies, perquè de vegades hauria d'estar amb ella i estic en una entitat o associació. Però ella em recolza i és una gran satisfacció que ho faci en la feina que estic fent.
RdR.: Ripollet és un lloc on hi ha una gran oferta d'entitats. Tu hi participes o has participat en alguna d'elles?
P.C.: Fa molts anys vaig estar a Amics del Teatre i he estat a diverses entitats. Ara el que faig és intentar anar a les coses que es fan de totes les entitats o associacions locals. En cap moment discrimino a unes o a altres. Crec que sóc dels pocs regidors que intenta anar a totes, perquè considero que totes les entitats i les associacions de Ripollet, siguin petites o grans, es mereixen el recolzament dels regidors de l'Ajuntament.
M'agradaria dir, ara que s'apropen les eleccions, que en les inauguracions d'ara veus a tots els polítics de totes les branques. Però en converses que he tingut amb el regidor responsable, durant els tres anys i mig abans, quan es fan inauguracions al Centre Cultural no hi va ningú. Considero que s'ha d'estar des del primer dia en el carrer amb els veïns.
RdR.: Personalment, en quines entitats has estat vinculat?
P.C.: Vaig estar a Amics del Teatre i, precisament, al desembre van fer un homenatge a un company meu. Van agafar un llistat de totes les persones que havien passat per l'entitat i van reunir-nos per fer una petita obra d'homenatge. És una gran satisfacció, després d'uns quants anys, retrobar-te amb algunes persones. De petit, també anava amb el meu avi a veure jugar el C.F. Ripollet. Tothom és del Barça o de l'Espanyol, però jo em considero del Ripollet. Quan em pregunten, sempre ho dic, que jo sóc del Ripollet.
RdR.: Amb totes les activitats que fas, tens temps per les teves aficions?
P.C.: A la meva dona i a mi ens agrada molt visitar museus. Sobretot, els que a Catalunya s'estan promocionant des de fa uns anys: les fàbriques que estan abandonades, les rehabiliten com a museus i t'expliquen la seva història. Sempre intentem anar amb un guia perquè ens expliqui tota la història perquè és més enriquidor i t'expliquen els detalls i algunes coses en les que potser no t'hi fixaries i que són importants.
RdR.: Quin és l'últim museu al que has anat?
P.C.: Amb la meva dona i un guia, vam anar al castell de Gèlida que està a la muntanya. Vam estar tota la tarda i el guia ens va explicar tota la història del castell des dels inicis, la zona ibera, la medieval i tot el que havia passat fins ara.
RdR.: Quines motivacions tens a curt termini?
P.C.: En l'àmbit personal esperar que naixi el meu fill i saber si és nen o nena, perquè hem decidit esperar per saber-lo.

Pere Calviño:
“És bo ser
organitzat i tenir un bon equip”

‘Sempre he pensat
que la política ha de donar solucions als
ciutadans en el seu
dia a dia’

‘A la meva dona i a mi ens agrada molt visitar museus; sobretot
les antigues fàbriques
rehabilitades’