‘Plató va posar les bases de la reflexió política moderna’

La Malika va néixer a París, una ciutat de grans moviments socials que van repercutir en la seva orientació personal. De fet, es va iniciar en la política per totes aquestes influències que va rebre del seu entorn. Fa més de 10 anys que va entrar a militar a Iniciativa per Catalunya Verds, combinant la militància amb la seva professió. Aquesta és la segona ocasió que es presenta com a cap de llista d’ICV a Ripollet.

Revista de Ripollet: Quan et vas començar a interessar per la política?
Malika Zedjaoui: És molt important l'entorn on has nascut, crescut i t'han inculcat valors. Jo vaig néixer a París i el meus pares eren immigrants. El meu pare és Algerià i la meva mare és espanyola, que ja és un col·lectiu que té un caire especial però que, en aquesta època, encara estigmatitzat. Per tant, a casa hi havia una consciència social molt forta. Els meus pares van viure el maig del 1968 a París, els tancaments de les fàbriques i tots els moviments d'aquells anys.
Tot això m'ha influenciat molt. A més, el fet d'estar a París també et determina perquè és una de les cunes dels valors democràtics i allà han nascut molts dels valors democràtics que després s'han estès a tot el món.
RdR.: També et va influir el teu entorn educatiu?
M.Z.: A l'institut tenia professors de l'època del 1968 i això deixa empremta a l'escola republicana, on jo hi anava. També vaig participar en els moviments i en les convocatòries de SOS Racisme, que també es va crear a París. A més, vaig participar en moviments sindicals de la universitat i és que vaig estudiar a la Sorbona, un altre centre de debat intel·lectual i polític important.
RdR.: Què vas estudiar?
M.Z.: Vaig estudiar Llengües Estrangeres Aplicades, alemany i anglès, i em vaig especialitzar en Traducció Jurídica. Aquí he fet un postgrau de Traducció Jurídica a través de la UNED. La veritat és que estudis relacionats amb la política no he fet però sempre he mantingut el contacte amb moviments a la universitat, amb sindicats i amb entitats.
RdR.: Has exercit dels teus estudis?
M.Z.: Quan vaig acabar la carrera, vaig estar un any treballant a un banc i el dia que em volien fer fixa els vaig dir que jo no volia treballar a un banc. Només havia estat allà per estalviar diners. És llavors quan vaig marxar a Madrid, a l'any 1987, i vaig començar a buscar feina. Allà vivia al barri del Pilar, que llavors era un barri de xavoles. Al final vaig trobar feina com a traductora en una empresa, però el 1988 vaig arribar a Barcelona.
En arribar a la capital catalana, em va trucar l'Agustí de Semir, un advocat molt important a Catalunya i que era una eminència en el món del dret i la política catalana. Li havia arribat el meu currículum i em trucava per treballar amb ell al seu despatx. Vaig treballar amb ell pràcticament fins que va morir, a l'agost passat.
RdR.: Quan vens a viure a Ripollet?
M.Z.: A l'any 1992 o 1993 vaig venir a viure a Ripollet, perquè el meu marit, en Joan Mimó, fotògraf local, és d'aquí. A partir d'aquest moment, començo a conèixer gent, sobretot del món cultural, associacions de veïns, etc. Com el meu caràcter és molt de voler conèixer, doncs no em va costar gens. També teníem un restaurant, La Marieta, que era un punt de reunió i de referència a nivell del poble i allà coneixies a tothom.
RdR.: Com t'inicies a la política municipal?
M.Z.: A l'any 1994 o 1995 entro en contacte amb Iniciativa per Catalunya i, per les seves idees, no em costa gens vincular-me. En aquest moment, vaig combinant la tasca de militància de base amb la meva feina.
Quan la meva filla va entrar a l'escola, també em vaig vincular a l'AMPA del centre i més endavant al Consell Escolar. Intento estar implicada, perquè crec que és una obligació ciutadana. La societat és cada cop més diversa i complexa i, com a obligació ciutadana, hem de ser partícips de la vida pública i en tots els àmbits. No només com a enriquiment personal, sinó també com a servei a la comunitat.
RdR.: Quin seria el personatge de referència que t'hagi motivat?
M.Z.: Com a referència intel·lectual, Plató és el mestre, el pare de la democràcia. Crec que va posar les bases de la reflexió política moderna. També Montesquieu i Voltaire, una mica per aquesta línia. A vegades quan tinc dubtes m'agrada tornar a aquestes referències literàries i filosòfiques.
Un altre personatge de la història contemporània molt influent seria Martin Luther King. Crec que és una persona molt emblemàtica i una icona en la defensa i la conquista dels drets civils. Ha de ser una referència per als qui creiem que cada dia hem de conquistar els drets.
I molts altres autors, que no són tan coneguts, però que a mi m'agraden i, de vegades, em serveixen com a referència.
RdR.: Per què et presentes com a cap de llista d'ICV?
M.Z.: És el segon cop que em presento com a cap de llista del partit a Ripollet i, fonamentalment, ho faig perquè he estat escollida pel partit. Vaig acceptar el primer cop i ara és una mica fer la continuació d'aquest paper que em toca, tot i que crec que serà l'últim cop que em presenti, perquè s'ha d'assegurar un relleu.
També em presento perquè tinc un compromís personal amb ICV i la convicció que realment la política municipal té la capacitat de canviar coses, pel fet que tens un coneixement directe amb la realitat.
RdR.: Com combines feina i política?
M.Z.: És molt difícil, però jo mai he volgut renunciar a treballar, encara que fos poc. Tinc una formació i una professió que m'agrada i vaig escollir lliurement. És cert que al principi m'hi dedicava a jornada completa i ara ho vaig combinant. També tinc una família i he d'estar per ells també. A més, la meva professió em permet treballar d'una manera més esporàdica i això em facilita les coses.
RdR.: La teva professió t'haurà permès conèixer gent molt interessant.
M.Z.: Sí, a la feina teníem clients a nivell de tota Europa i també jo he viatjat molt. I de tots aquest viatges sempre et nodreixes i t'alimentes amb els coneixements d'altres persones.
RdR.: A banda de les teves tasques professionals i polítiques, tens temps per al lleure?
M.Z.: I tant! M'agrada molt estar a casa, llegir, tenir cura de les meves plantes, cuinar o escoltar música. Escolto tot tipus de música; de fet, crec que és el llenguatge universal per excel·lència. També m'agrada quedar amb els amics, fer algun sopar, passejar...
La veritat és que, des que m'aixeco fins que me'n vaig a dormir, intento passar-m'ho bé; la vida és molt curta i s'ha de rentabilitzar.
RdR.: Quin és l'últim llibre que has llegit?
M.Z.: Històries compartides, de Maria Jesús Garcia i Sandra Domènech. Vaig aprofitar les vacances de Setmana Santa per llegir-me'l amb tranquil·litat i em va agradar molt. Crec que les autores han arribat a la fibra sensible de moltes persones.
RdR.: Els caps de setmana te'ls reserves per la família?
M.Z.: Depèn, quan tens un càrrec públic a vegades has d'anar a actes, però el que faig és seleccionar. Per norma no vaig a tot ni a res, valoro a on he d'anar i que és prioritari.

Malika Zedjaoui:
“La vida és molt curta i s’ha de rentabilitzar”

‘La societat és cada cop més diversa i
complexa, per tant, hem de participar de la vida pública’

‘La veritat és que,
des que m’aixeco
fins que me’n vaig
a dormir, intento
passar-m’ho bé’