‘La política em ve molt arrelada per la família’

Des de jove, la Lurdes va viure la política d'una manera intensa ja que, des del seu avi, existia una gran tradició familiar en aquest àmbit. Ella es va iniciar en les Joventuts d'Esquerra Republicana i ha estat el partit al qual ha estat vinculada fins ara. Segons Lurdes, les seves idees coincideixen amb les del partit i, per tant, això ajuda a aconseguir tot el millor que vol per al seu país.

Revista de Ripollet: Com et vas iniciar en política?
Lurdes Serra: La política em ve molt arrelada per la família. El meu avi, juntament amb altres persones, va obrir a Ripollet la primera seu d'Esquerra Republicana de Catalunya per a les primeres eleccions democràtiques; una seu que estava al carrer del Sol. A més, per les dues bandes de la meva família hi ha hagut sempre molta vinculació a la política i a tot el que va passar a la dictadura. Era un tema que a casa se'n parlava molt. La meva família estava vinculada a ERC i jo de petita recordava haver anat per la seu. Ho vaig viure molt intensament.
RdR.: Quan passa a formar part del partit?
L.S.: Em vaig introduir a les Joventuts d'ERC (JERC) amb 17 anys i, en un parell d'anys, vaig entrar a ERC a col·laborar, però no d'una manera molt directa. Llavors es va viure un procés en el que jo no hi estava d'acord, va haver-hi un trencament i m'hi vaig desvincular molt.
Fa uns 16 o 17 anys, però, va haver-hi gent que va voler reconstituir el partit a Ripollet. En Toni Cuní va encapçalar la llista a les municipals d'aquell any i des de llavors he estat treballant de forma molt més directa dins l'executiva del partit.
RdR.: Per què?
L.S.: Vaig començar una mica per tradició, però després perquè m'hi veia reflectida en les idees del partit.
RdR.: A la vida política actual hi ha poques dones; t'has trobat amb algun impediment per ser dona?
L.S.: No, mai m'he trobat amb cap tipus de rebuig, al contrari! Sempre m'han tractat amb una normalitat absoluta. No sé si a altres partits passa, però jo no he tingut cap problema. Al partit parlem de persones, al fet que hi hagi més o menys dones no se li dóna importància.
RdR.: Hi ha alguna figura que t'hagi motivat en la teva trajectòria política?
L.S.: Cap en concret, la veritat. El que més m'ha motivat són els meus ideals de país. I els ideals d’ERC coincideixen amb els ideals que tinc per al meu país. Tot això representa el que jo penso, el que jo vull.
RdR.: Per què et presentes?
L.S.: Quan vam començar a preparar la candidatura, els membres de l'executiva i de la comissió donaven per suposat que jo anava de cap de llista. Suposo que per l'experiència que ja tenia com a regidora en etapes anteriors. Es va donar per fet, però jo tampoc m'hi vaig negar. M'han escollit per la confiança i la trajectòria dins el partit.
RdR.: Et sents motivada?
L.S.: Per mi encapçalar la llista d'ERC em fa especial il·lusió. En les altres coalicions anava, lògicament, com d'ERC, però no era una llista pròpia. Ara que estem en un punt en què ERC s'ha consolidat a Ripollet, m'il·lusiona encapçalar aquest nou projecte que és per nosaltres. Tornar a caminar en solitari i presentar-nos a les eleccions amb les nostres idees.
RdR.: Abans comentaves que va haver-hi un trencament al partit i et vas desvincular; què va passar?
L.S.: Fa tres legislatures, quan em vaig presentar en solitari, hi havia poca gent d'Esquerra Republicana a Ripollet; volíem fer créixer el projecte però era difícil. Hi havia bona sintonia amb el COP; un dia se'ns va plantejar la possibilitat d'anar-hi junts a les eleccions i ens va semblar molt bona idea. De fet, vaig treure moltes coses positives de l'experiència.
RdR.: Com es combina feina i política?
L.S.: Sempre he treballat en l'àmbit del comerç. Estic casada i tinc una filla petita i aquest tipus de feina et requereix moltes hores; així que per combinar-ho tot és molt complicat i has de portar un ritme de vida molt frenètic. Trobar l'equilibri entre la política, la feina i la família, de vegades, és molt difícil. Intentes portar-ho de la millor manera possible.
RdR.: Algun cop se t'han queixat a casa?
L.S.: Moltes vegades. I quan més m'ha costat ha estat per la meva filla. Quan vaig entrar de regidora, la meva filla era petita i hi havia moments que em costava marxar. Tenia reunions, plens de l'ajuntament, la feina, la teva filla es posa malalta, etc. ... I llavors costa una mica.
RdR.: La teva filla entén el tema de la política?
L.S.: Sí que ho entén. En certa manera, està vivint a casa el que vaig viure jo. Fa gràcia, perquè jo sempre deia que si tenia un fill intentaria desvincular-lo una mica de la política, però és inevitable, ella sent parlar, ho veu i li fa certa gràcia veure't a les revistes i coses així.
RdR.: Veus la política com una afició que s'ha convertit en professió?
L.S.: No vull parlar de la política com una professió. Jo no em dedico professionalment a la política, tampoc et diré que és una afició, perquè m'ho prenc amb molta responsabilitat i serietat. Però és un més a més de la meva vida, una cosa que m'agrada, treballar pel meu poble. No em considero una professional en política ni tampoc vull ser-ho.
RdR.: Tens temps per alguna afició?
L.S.: Realment no. A vegades em pregunten, per exemple, quin és l'últim llibre que he llegit, però seure'm i parar-me a llegir fa temps que no ho faig. M'agrada llegir però no tinc temps. I el temps que tinc lliure el dedico a la meva família, el meu home i la meva filla, amb qui procuro estar el màxim d'hores. També m'agrada sortir a passejar, anar a jugar amb la nena, anar al zoològic, sortir a caminar per la muntanya o anar a buscar bolets, que és una cosa que ens agrada molt.
RdR.: Els caps de setmana són temps de descans total o també treballes?
L.S.: Intento que aquest temps sigui per la família, però ara que portem dos o tres mesos amb la campanya, a estones, sempre fas alguna cosa.
RdR.: Generalment com et desplaces?
L.S.: Caminant, perquè estic molt per Ripollet. Tot i així, si he d'anar a Cerdanyola, també vaig caminant. I si he d'anar a Barcelona o Sabadell, depèn. Moltes vegades vaig en cotxe, si vaig a reunions molt concretes, perquè vaig amb algú.
RdR.: Quan va ser l'últim cop que vas agafar el transport públic?
L.S.: Fa unes tres setmanes, l'autobús.
RdR.: L'últim cop que vas sortir a passejar?
L.S.: Aquesta Setmana Santa. Vam estar a l'Escala, a casa d'un familiar i vam passejar per la platja.
RdR.: A casa es comparteixen les tasques?
L.S.: Sí, no tinc cap queixa.
RdR.: T'agrada anar de compres?
L.S.: No. És una de les coses que menys m'agrada, cada cop que he d'anar a comprar se'm fa una muntanya. El que sí que tinc per costum i norma és comprar per Ripollet, però sóc de les persones que s'espera a l'últim moment per sortir de compres.
RdR.: Quines motivacions téns en un futur immediat?
L.S.: Sóc una persona que no pensa gaire en el futur, m’agrada viure el dia a dia. A nivell polític m'agradaria que les idees del partit es consolidin a Ripollet i que tinguem uns bons resultats a les eleccions municipals.

Lurdes Serra:
“M’agrada viure el dia a dia”

‘Em vaig introduir
a les JERC amb
17 anys i, en un
parell d’anys,
vaig entrar a ERC’

‘Anar de compres és de les coses que menys
m’agrada; sóc de les que s’espera fins l’últim
moment’