Ep! Veí, no puc passar!
Potser hauríem de fer més cas al més petits del
poble. De fet, sempre ho he pensat. La imaginació, l'espontaneitat
i el tarannà dels més petits, a res s'hi assembla amb
el nostre, mancat d'imaginació, enclavat amb els estereotips,
amb els clixes i les normes de comportament social establertes i correctes.
Es bo però, ensenyar als més menuts normes de convivència,
és clar!, però crec que no fem bon ús d'aquest
bé tant preuat que tenim tothom quan som petits: l'espontaneitat,
la imaginació i la naturalitat.
En aquest sentit, recordo ara farà un parell d'anys, una iniciativa
de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, on dins la setmana de la mobilitat
nens i nenes de diferents escoles anaven per tot el poble "multant"
als cotxes mal aparcats. Això de multar doncs, era simbòlic
ja que els infants deixaven un avís al parabrises del cotxe avisant
que: Aquest vehicle era irrespectuós amb els vianants i el medi
ambient.
El perquè de tot plegat? Doncs ben senzill! Si un cotxe envaeix
espai de vorera, les persones no poden caminar; tant senzill com això.
Em va agradar perquè no es sancionava amb diners sinó
que es sancionava moralment, t'avisaven, et feien entrar en raó,
et donaven un perquè i el més graciós de tot era
que no ho feia un Guàrdia Urbà amb cara de pomes agres
sinó que t'ho feia un noi o noia amb tota la bona intenció.
D'exemples d'aquests... a cabassos. La visió dels infants no
és la nostra. Ja per començar ho veuen tot un metre més
petit que nosaltres quant no més baix. La funcionalitat dels
carrers de les places, dels parcs, moltes altres qüestions... els
hi hem preguntat mai com ho voldrien? Hem pensat mai de crear un consell
dels infants perquè els més petits parlessin del poble
i donessin la seva particular visió? Que no son part de Ripollet?
I tant que en son... ho son i ho seran en un futur.
Dels infants n'hauríem d'aprendre'n molt!, ja ho deia en Francesco
Tonicci.
Alir