‘La política l’he viscut a casa des de sempre’

El Modesto Olivera va néixer a Valverde de Leganés (Badajoz) i fa més de 30 anys que viu a Ripollet. Aquest any es presenta com a candidat a alcaldable per Esquerra Unida i Alternativa a les eleccions municipals de Ripollet. Olivera ha viscut la política des de petit a casa i sempre ha estat a favor de lluitar pels drets dels treballadors. Tot i aquest treball, Olivera no es considera polític.

Revista de Ripollet: Com van ser els seus inicis a la política?
Modesto Olivera: La política l’he viscut a casa des de sempre. El meu pare era d'esquerres de tota la vida. Més tard, treballant al camp, escoltava la Pirenaica, ràdio independent d'Espanya. Era una ràdio clandestina en aquells moments d'època de franquisme.
L’any 1967 vaig entrar a formar part del Partit Comunista d'Espanya. Jo estava a Suïssa treballant, per les circumstàncies que es vivien en aquells moments al país. Sembla ser que la gent et busca o la gent ja et coneix pels problemes que has tingut a les empreses on has estat treballant. Llavors un noi de Valladolid, un dia que estàvem en un bar, em va cridar. I a la setmana següent ja estàvem a Lausana en una reunió del Partit Comunista. Aquí va començar la meva carrera, no com a polític, sinó com una persona d'esquerres. Perquè jo no em considero polític.
RdR: Per què diu que no es considera polític?
M.O.: Jo no veig les coses igual que el que se sent polític. Jo no he viscut mai de la política. Jo he viscut sempre de les meves hores de feina. Em considero una persona a qui li agrada la política i que ajuda a què les coses vagin millor. M'he sentit sempre un lluitador per la classe treballadora.
Mai he volgut viure de la política, perquè si vius d'ella és molt corrupta. Jo sempre l'he viscut més com un hobby i per ajudar a la classe treballadora. Jo sempre he lluitat des del sindicat, tot i que ara no estic d'acord amb cap dels sindicats que hi ha.
RdR: Quan va tornar a Espanya?
M.O.: Vaig estar poc temps a Suïssa, uns 9 mesos. Com aquí m'entenia millor amb la gent, vaig tornar i vaig anar a Astúries. Quan va haver-hi els moviments dels Alts Forns a Avilés, jo estava allà i vaig treballar per la causa i pels treballadors en aquells moments.
L’any 1974, quan vaig venir a Catalunya, vaig començar a treballar amb el sindicat Vertical. I així he estat gairebé fins ara. Porto uns anys de regidor i ja he estat a vàries formacions des del Partit Comunista: Esquerra Unida, al Compromís per Ripollet... Per això dic que no sóc polític. Jo veig les coses d'una altra manera que ho veuen els polítics. Jo sempre he acceptat el que diuen les majories i hi ha llocs on no es fa així.
RdR: Creu que han canviat les mobilitzacions de la gent?
M.O.: Si la gent no es tira al carrer, no s'aconsegueix res. Abans, per qualsevol petita cosa, ens tiràvem al carrer. Avui es poden fer aquestes coses, hi ha més mitjans, a l’igual que aquestes concentracions que es fan via Internet o mòbil. Abans no teníem tota aquesta tecnologia per fer convocatòries i estàvem al carrer tots els dies.
RdR: Als seus inicis, va haver algun personatge que el va motivar?
M.O.: Respecto molt a Lenin, crec que va ser un dels puntals més importants de la base socialista. Un altre que també estava per aquesta labor era el Che Guevara.
RdR: Quan temps porta com a regidor?
M.O.: Diria que són, almenys, tres legislatures.
RdR: Per què es torna a presentar?
M.O.: Si no em presento jo, no hi ha ningú a la formació que vulgui presentar-s'hi. I també em presento, perquè tampoc confio gaire en la gent que està ara. Sempre hem posat a algú, et gastes diners en una campanya, el posen de regidor i després resulta que no paga ni la campanya que se li ha fet. Llavors, una mica per això, i també perquè no ho puc deixar, ha d'haver algú molestant i fent el que s'hagi de fer. Jo físicament em trobo bé i també hi ha un grup de confiança que apunten a què jo sigui el candidat. La veritat és que jo no volia però ho faig, d'una banda, per obligació i, d'una altra, per no deixar les coses tirades i pensant en alguna gent que necessita un partit per ell sol. I deixar l’organització en segons quines mans, et pot portar problemes greus. Porto molts anys a la lluita i em sabria greu deixar-la.
RdR: Quants cops s'ha presentat?
M.O.: Com a cap de llista, és el segon cop.
RdR: Abans comentava que sempre ha combinat feina i política; és complicat?
M.O.: Es porta malament, i sobretot per la família. Quan estan els fills a casa, la dona precisa menys d'un. Però en el moment en què els fills s'han independitzat, la dona necessita més moments amb tu. I ara ha hagut un moment en què havia aquest problema, però la meva dona m'entén.
RdR: En què treballa?
M.O.: Ara treballo en una empresa de la construcció.
RdR: Sempre ha treballat d'això?
M.O.: No, la meva vida laboral ha estat complexa. Però des que vaig venir a Catalunya sempre he treballat a empreses petites i he estat d'una banda a una altra. He treballat a la construcció, a una empresa que feia rajoles, també a l'àmbit de l'alimentació, en una fundició i com a pintor.
RdR: Quants anys porta a Ripollet?
M.O.: Des del 1974, ja fa 32 anys.
RdR: A banda de la política, quines altres aficions té?
M.O.: M'agrada molt la muntanya, sobretot la zona pirenaica, i m'agrada molt fer esport. De fet, durant la meva vida he practicat atletisme, futbol, futbol sala, handbol... Però el que més m’agrada és el futbol. Però m'ha agradat el fet de jugar per passar-m'ho bé i després fer la cerveseta amb els amics.
RdR: Com se sol desplaçar?
M.O.: Últimament em desplaço més en cotxe. La veritat és que camino poc. Treballo 10 hores i a on vaig a treballar en cotxe trigo 10 minuts; en canvi, caminant, trigaria uns 45 minuts. Però si puc, quan tinc temps, m'agrada fer una bona caminada, el que passa és que em manca temps.
RdR: Quan va ser l'últim cop que va viatjar en transport públic?
M.O.: L'autobús fa molt de temps que no l'agafo i el tren, potser, fa un parell de mesos que el vaig agafar per últim cop.
RdR: Sol sortir de cap de setmana?
M.O.: Sempre he considerat que el cap de setmana s'ha de respectar, i jo sempre, si he pogut, l'he empleat per la família i per mi mateix. Però ara, com els fills ja no estan a casa, hi ha néts i ells surten menys, nosaltres també sortim menys. Ara, quan podem, sortim però molt menys que abans. Abans, en canvi, jo acabava de treballar un divendres al migdia i marxàvem a acampar a qualsevol lloc i tornàvem un dilluns.
RdR: Col·labora a les feines de casa?
M.O.: Sí, si he de col·laborar, ho faig. El que passa és que quan la dona treballa, ajudes més a casa, però ara, com ella no treballa, quan arribes a casa t'ho trobes tot fet i això t'obliga a no fer res.
M'agrada molt la cuina, ara no tant, però en quant puc m'hi fico. La caldereta de porc, xai o vedella, em queda molt bona.

Modesto Olivera,
cap de llista per EUiA,
d’esquerres des de sempre

‘Respecto molt a Lenin, crec que és un
dels puntals més
importants de la
base socialista’

‘M’agrada molt
la cuina: la caldereta
de porc, xai o
vedella em queda
molt bona’