‘Per desgràcia, el flamenc no em dóna per viure’

El Sergio va aprendre a tocar la guitarra de molt jove i sempre ha estat vinculat al flamenc. Ha tocat amb artistes importants de l'àmbit ‘flamencòleg’ com ell mateix l'anomena i se sent molt orgullós de la seva trajectòria com a músic. Ara és guitarrista oficial de la Penya La Macarena i el seu somni per acomplir seria tocar amb Paco de Lucía, el seu ídol.

Revista de Ripollet: Com et vas iniciar en el món del flamenc?
Sergio España: Vaig començar a tocar la guitarra als 9 anys. Tenia un gran mestre, Manuel Calazar, que era el guitarrista de l'Ana Reverte. Vaig anar a classes de guitarra fins als 17 anys més o menys. A partir d'aquí, vaig seguir sol. Em vaig apuntar a cursos per especialitzar-me més, vaig arribar al nivell alt i des de llavors m'he anat defensant jo com he pogut.
RdR.: Vas començar molt jove a tocar la guitarra; va ser iniciativa teva?
S.E.: Va ser totalment iniciativa meva. Segons diuen els meus pares, el que jo demanava sempre com a regal de reis era una guitarra, tot i que jo no me'n recordo gaire d'això. Però jo sempre demanava la guitarra, fins que un dia un amic, que era més gran que jo, es va apuntar a classes. M'ho va comentar i jo, sense dir res als meus pares, vaig anar i m'hi vaig apuntar per aprendre. Anava on estava l'antiga seu de la Penya de La Macarena.
RdR.: Estàs molt vinculat a la Penya de La Macarena.
S.E.: Sóc guitarrista oficial del quadre flamenc de La Macarena. Porto ja uns 5 o 6 anys.
RdR.: I què més has fet com a guitarrista?
S.E.: A l'any 1987 em vaig apuntar a un concurs de guitarra a nivell nacional i vaig quedar el primer. Vaig fer un homenatge a Manuel de Fade. A partir d'aquí és on vaig començar a fer gires per Andalusia i tota Espanya.
El concurs em va ajudar una mica, perquè vaig conèixer gent, però de totes maneres m'ho vaig haver de treballar. En aquest món t'has de moure molt amb un i altre. També vaig començar a tocar per la costa, i a tablats de flamenc a Barcelona com El Patio Andaluz i el Cordobés.
RdR.: Com van ser els teus inicis professionals?
S.E.: Vaig començar amb ballets, de clàssic espanyol i de flamenc. He tocat molt a Madrid, sobretot caps de setmana, i m'havia de desplaçar totes les setmanes fins allà.
RdR.: En un ballet s'ha de coordinar molt bé el ball i la música; és complicat?
S.E.: La veritat és que costa una mica. Has de seguir unes pautes, has d'estar molt concentrat i seguir un compàs. És qüestió d'assajar molt i de tenir molta compenetració. Però arriba un moment que surt sol, arribes a un punt de sincronització que amb un gest o una mirada ja saps per on va la cosa.
RdR.: Quina va ser la teva primera feina com a professional?
S.E.: Et diria que la meva primera feina estable va ser a Barcelona, en un tablat flamenc, El Patio de la Luz. Tenia contracte i anava gairebé totes les nits durant un any. A partir d'això, em va sortir feina en una cadena d'hotels i havia d'anar a Salou cada dia. Aquestes són les meves primeres feines, més o menys seguides, fins a aquest moment feia coses més esporàdiques. Ara treballo amb la cadena d'hotels Melià i fa 3 o 4 anys vaig estar tocant amb José el Francés i La Húngara.
RdR.: I com prens contacte amb aquesta gent tan coneguda del món del flamenc i treballes amb ells?
S.E.: A través d'una representant de Barcelona. Si aquests artistes no porten als seus músics i han d'actuar per aquí, busquen a través dels representants gent per suplir-los segons el nivell que ells necessiten. I quan m'ho van oferir no vaig poder dir que no, jo no li dic que no a res.
RdR.: Sempre has pogut treballar de la música?
S.E.: Mai. Sempre he combinat una altra feina amb la música. Per desgràcia, no dóna per viure-hi. Per temporades sí, però no de seguit. Has de tenir un bon padrí i, sinó, ho has de combinar amb altres coses per guanyar-te la vida.
RdR.: Treballes en algun àmbit relacionat amb la música?
S.E.: He estat treballant en alguna botiga de música, però la resta de feines que he fet no estaven relacionades. Agafava el que sortia en el moment.
RdR.: I no t'has plantejat donar classes?
S.E.: Ja ho faig. A nivell particular, dono classes a la Penya de la Macarena, també al centre cívic de Cerdanyola i he donat en molts altres llocs. Però arriba un moment que és estressant, perquè a banda de la feina has d'agafar i anar corrent d'un lloc a l'altre. Arribes a casa molt tard, al dia següent et lleves molt d'hora per treballar i a més el cap de setmana, quan tothom descansa, és quan jo més treballo.
RdR.: Quantes hores assages al dia?
S.E.: Un mínim de 4 o 5 hores diàries. Potser hi ha algun dia que la deixo parada, però generalment un mínim de 4 hores. M'ho prenc com una feina més, he d'assajar i ho faig. Intento assajar a hores prudents perquè els veïns no es queixin.
RdR.: Quan treballes, també toques peces pròpies?
S.E.: Hi ha una mica de tot, depèn de les exigències. Normalment intento exposar peces que he fet jo, el fet de copiar no té mèrit. A nivell personal m'agrada el fet d'estudiar a altres com Paco de Lucía o Vicente Amigo. Però a l'hora d'actuar m'agrada més fer la meva música.
RdR.: Has composat per altres artistes?
S.E.: Sí, col·laboro amb discogràfiques fent música per a altres músics. A vegades em proporcionen maquetes amb les veus o amb bases musicals pobres, el so d'una bateria o una caixa de percussió. A partir d'aquí, jo els hi faig la música i, si els interessa, els hi gravo jo, o a vegades una altra persona.
RdR.: Has tingut mai problemes per qüestions de drets?
S.E.: Sí, precisament ara estic en litigi amb un percussionista famós que es diu Nan Mercader. A l'any 2000 em va proposar que gravéssim un mètode d'ensenyança de percussió al flamenc, però a l'hora de cobrar no hi havia diners, és a dir, que no em va pagar. Vaig intentar localitzar-lo, però va ser impossible. Ho vaig donar per perdut i fa qüestió d'un any, un alumne meu em diu que s'ha comprat un mètode de percussió i al vídeo surto jo tocant. En aquest moment vaig recordar-ho tot i vaig anar a comprar-me un exemplar. La meva sorpresa va ser que el vaig haver d'esperar dos mesos per a què me'l portessin perquè estava esgotat a tot arreu.
RdR.: I quines mesures has pres?
S.E.: Ara el tema judicial me'l porta un advocat molt bo de Sevilla, que es dedica a problemes similars al meu. Ara està en curs, però no entenc com una persona pot fer una cosa així, perquè aquí intervenen els drets d'imatge, d'autor, etc.
RdR.: Has fet moltes coses en relació a la música, amb què et quedes?
S.E.: És difícil dir-ho. Em quedo amb una mica de tot, no me'n penedeixo de res del que he fet i, si pogués fer més coses, les faria. És una cosa que t'enriqueix com a persona.
RdR.: Et queda alguna cosa a fer?
S.E.: Sí, moltes coses. Però, per exemple, el meu ídol és Paco de Lucía i vaig tenir l'oportunitat de tocar davant d'ell amb la seva guitarra. Quan va arribar el moment, ell em va oferir la guitarra i em va dir que toqués, però no vaig ser capaç. Era jove i no m'hi vaig atrevir, però ara si se'm torna a presentar l'ocasió no la desaprofitaré.

Sergio España:
“He tocat amb José el Francés i La Húngara”

‘Has de tenir un bon padrí, perquè sinó has de combinar la música amb altres coses per guanyar-te la vida’

‘M’agrada estudiar
a altres músics,
però a l’hora d’actuar
m’agrada més fer la meva música’