Han volat, com les orenetes...
La "vorágine" constructora no para a Ripollet, no para
des de fa 20 anys. Ja no ens queda un pam de net, un pam de sòl
lliure, un pam de terra on poder dir: abans, aquí s'hi conreaven
vinyes o abans aquí es feien passejades amb els més menuts
del poble (en referència al camí que portava als Pinetons).
El que sí que he observat és una petita desacceleració
en referència a la venda dels pisos. Mirant cap a dalt quan camino
per Ripollet (amunt perquè tot son construccions molt altes),
últimament estic observant molts cartells de pisos que es venen;
pisos que es venen i que no troben comprador. Serà un preu que
la gent ja no està disposada a pagar? Ja no caldran pisos? O
és que resultarà que els més de 2.000 pisos que
estan buits a Ripollet s'hauran ocupat gràcies a una bona política
de gestió de l'Ajuntament? Ai ai ai, que no ho se pas.
Tot i aquesta desacceleració, les empreses de construcció
continuen anant per feina desmuntant la vila a tort i a dret. Mica en
mica s'estan carregant la fisonomia del nostre poble i implantant-ne
una altre.
I és que el que li dóna un aire històric, una característica
particular, és el que hom fa que es senti a Ripollet és
el seu paisatge urbà, com a tots els llocs, no ens enganyem.
Si ens canvien la fisonomia estem perduts. Ens desarrelem, perdem l'orientació,
la pertinença de poble, perdem la nostra identitat, les nostres
cases, la nostra façana, en definitiva ens oblidem mica en mica
del que abans hi havia en aquest xamfrà i això és
signar la mort de la nostra història.
I, ja només per posar un exemple concret i ben clar del que perdem;
amb l'enderrocament de segons quines cases hem perdut amb elles varis
nius d'oreneta que niaven a la nostra vila i que ara, a a causa de l'arquitectura
de les noves construccions ja no ho faran mai més.
Quina llàstima pensar que com anys enrera, jo ja no podré
fer amb els meus fills allò que jo quan era petit vaig fer amb
els meus pares, observar des del carrer les orenetes i els seus nius.
Per fer tot això, hauré d'anar a d'altres pobles.
Alir