‘La informàtica no és una barrera per a una persona cega’

El llibre ‘Històries compartides’ ens parla d'un passat i d'una realitat propera: la immigració dels anys seixanta i noranta a Ripollet. Amb molta il·lusió, les seves autores, la Maria Jesús i la Sandra, han treballat en la reconstrucció de part de la història del nostre poble. D'aquesta manera, deixen un testimoni per al futur d'un fet molt important, la immigració, a través de les veus dels seus protagonistes.

Revista de Ripollet: D'on sorgeix la idea de fer el llibre?
Maria Jesús García i Sandra Domènech: Quan es va obrir la convocatòria del premi "El fil de la memòria", de seguida vam pensar en participar-hi, perquè ens agrada molt escriure, i vam presentar un projecte.
RdR: Us va costar decidir el tema?
M.J.G. i S.D.: En un primer moment, vam pensar en fer un tema que estigués més relacionat amb les entitats a nivell local, però ens vam adonar que seria una feina massa extensa perquè a Ripollet hi ha moltes associacions. I un dia, parlant amb una amiga, ens va comentar el tema de la immigració i se'ns va ocórrer com ho podríem relacionar amb l'onada dels anys 60, que aquí va ser molt important. Volíem, sobretot, potenciar els paral·lelismes que hi havia entre la immigració dels anys 60 i la que es va donar durant els 90. És a dir, vam tenir en compte que hi havia moltes diferències entre ambdues situacions, però volíem potenciar les seves semblances, perquè tenen moltes coses en comú, tot i que la gent ara no ho pensi. Als anys 60 es va viure un procés molt similar al de la gent que arriba ara. La idea del nostre projecte és recuperar aquesta memòria històrica i que els ciutadans de Ripollet obrin les seves ments i tinguin consciència de que Ripollet és un poble d'acolliment.
RdR: Quins van ser els primers passos?
M.J.G. i S.D.: Vam presentar un projecte inicial, en el qual vam deixar clar que volíem que el llibre es basés en testimonis orals. D'una banda, perquè sabíem que trobaríem molta informació sobre els anys 60 però, de l'altra, sabíem que el nostre seria un tema molt nou, perquè en estudis anteriors no hi ha llibres que repassin la història dels anys 60 a Ripollet. Volíem que el testimoni oral fos important en aquest llibre, perquè s'explica el fet de deixar un lloc on has nascut i on has viscut molts anys per fer realitat un somni, per tenir una vida millor... I qui millor que els seus protagonistes per explicar-ho d'una manera directa. El projecte que vam presentar consistia, bàsicament, en les fonts que havíem consultat anteriorment com ara llibres, arxius, documentació, etc. Vam deixar clara la nostra idea i, potser, va ser això el que els va agradar.
RdR: La tasca de contextualització ha estat molt important.
M.J.G. i S.D.: En un primer moment, al nostre projecte li vam donar més importància a les entrevistes. Ens centràvem molt en els testimonis, però ens vam adonar que també calia contextualitzar com era el Ripollet dels anys 60. El Ripollet actual o el dels 90 no era tan necessari de contextualitzar perquè ens és molt proper, però el dels 60 era imprescindible. I nosaltres volíem que el llibre tingués un context històric i comprovar tot allò que ens explicaven. Cal destacar que els testimonis se'n recorden perfectament de tot. Saben amb exactitud el dia en què van arribar a Barcelona o a Catalunya, l'hora d'arribada, què va ser el primer que van fer... Et poden explicar des que van agafar el tren al seu poble i van arribar aquí, tot el que van fer durant el trajecte... i tot això després de més de 20 anys.
RdR: Us vau emportar moltes sorpreses?
M.J.G. i S.D.: A partir de les entrevistes que fèiem, ens vam sorprendre molt de com era el Ripollet dels anys 60. Tot i que no ha passat tant de temps, ha canviat molt. En el sentit que ja no és un poble agrícola; es van fer molts més carrers i es van construir pisos, perquè abans hi havia carrers sense asfaltar i sense enllumenat públic, llocs on no hi arribava l'aigua. Per tot això havíem d'explicar, no només la història d'aquestes persones, sinó la història de Ripollet. I és el conjunt de les dues coses el que ha fet possible el llibre.
RdR: Heu necessitat moltes fonts; us ha costat molt trobar la gent que necessitàveu?
M.J.G. i S.D.: Sense la col·laboració de la gent, aquest llibre no hagués estat tan especial. En algun cas, hi havia gent que ja coneixíem per la nostra trajectòria professional a Ripollet. Però també hi ha hagut gent que l'hem abordat al carrer i, en aquest sentit, cal destacar que ningú ens ha dit que no. Érem conscients de que els estàvem demanant un gran esforç perquè, no només ens explicàven la seva història, sinó que sortiria publicada.
RdR: Tots els entrevistats s'han convertit en els protagonistes d'una història.
M.J.G. i S.D.: Per a la gent que surt al llibre, el que expliquen és una història personal, però no s'adonen que aquesta història personal forma part de la història de Ripollet. Perquè sense aquesta gent, Ripollet no hagués evolucionat com ho ha fet. Cal recordar que la població de Ripollet es va triplicar als anys 60 i això suposa molts canvis al poble.
RdR: Fa molts anys que us coneixeu; per què decidiu fer un llibre juntes?
M.J.G. i S.D.: Hem treballat molts anys juntes, som amigues i sabíem que no tindríem cap problema en engegar aquest projecte plegades. T'embarques en una història que dura un any i mig, en la que t'has d'implicar perquè forma part del teu dia a dia i és important amb qui ho fas. A més, teníem molta experiència prèvia, perquè havíem treballat juntes a la ràdio i a la Revista de Ripollet. Havíem escrit moltes coses juntes i sabíem que teníem bona relació. També la idea del llibre era la mateixa.
RdR: Fer un llibre us ha unit més?
M.J.G. i S.D.: Potser això ens ha unit més, però no només el llibre en sí, sinó la gent que ha participat. Hi ha gent que coneixem d'una entrevista i que ara te la trobes pel carrer i som com amics de tota la vida. Això és genial. A més, una de les coses més boniques és que al fer el llibre entre les dues, ara la il·lusió també és compartida.
RdR: Hi ha alguna intenció de fer un segon llibre?
M.J.G. i S.D.: Ara mateix no, ha de passar molt de temps. D'una banda, per a assentar la informació. Han passat tants mesos des que vam començar que ara cal gaudir una mica de tot. Ens agradaria que el llibre no acabi aquí, que la gent el llegeixi i comparteixi les seves opinions amb nosaltres. Ara volem gaudir del procés.
RdR: Us ha afectat a la vida personal?
M.J.G. i S.D.: Renuncies a moltes coses per dur a terme aquest projecte, com ara un cap de setmana fora amb els amics o, si tens un mes de vacances a l'estiu, saps que no el tindràs sencer, ja que part del temps l'invertiràs en el llibre. Perquè un any i mig sembla molt de temps però a la pràctica no és tant. En un principi recopiles tanta informació que després no saps què posar i què treure i a què li dones més importància. El fet de fer-ho juntes també ens ha ajudat a conservar la il·lusió. Dediques el teu temps lliure i és molt important estar il·lusionat. A més, penses que tota la gent que ens han ajudat s'ho mereixen.
RdR: A la presentació del llibre va assistir molta gent; us ho esperàveu?
M.J.G. i S.D.: En un principi s'havia pensat en fer la presentació al vestíbul del Teatre Auditori, pensant que l'acte no atrauria tanta gent. Per nosaltres va ser una gran sorpresa veure la quantitat de gent que hi havia. A més, hi havia molts amics que estaven per donar recolzament, gent que havia sortit al llibre, gent que ens aprecia i tot això fa que encara estiguis més il·lusionat.

Maria Jesús García
i Sandra Domènech,
autores d’‘Històries compartides’

“Sense la col·laboració de la gent, el llibre no hagués estat tan especial”

‘A partir de les
entrevistes, ens vam sorprendre molt de
com era el Ripollet
dels anys 60’

‘Ens agradaria que
el llibre no acabi aquí,
que la gent el llegeixi i
comparteixi les seves opinions amb nosaltres’