‘La informàtica no és una barrera per a una persona cega’

Ja fa temps que a Ràdio Ripollet podem escoltar el programa d'Espai Vital conduït per Xavi Cases. Una de les locutores que l'acompanyen és la Meritxell Aymerich, què és invident, periodista i una persona molt activa i sensibilitzada. Des de fa unes setmanes ha nascut també l'entitat Espai Vital que pretén omplir un buit en les activitats relacionades amb la discapacitat a la zona del Vallès.

Revista de Ripollet: Quin és el teu paper al programa de Ràdio Ripollet 'Espai Vital'?
Meritxell Aymerich: Tinc una secció en què parlo sobre pàgines webs. Crec que és molt important que jo parli d'aquest tema, perquè els oients saben que no hi veig. A la secció es comenten diferents aspectes, com el fet que les webs no són totes accessibles per als lectors de pantalla que els invidents utilitzem. El que faig és recomanar webs sobre discapacitat, recursos i, si n'hi ha que no són accessibles, es fa una mica de crítica i es parla de les pautes d'accessibilitat per a què estigui a l'abast de tothom. Tot això és molt important, perquè d'aquesta manera la gent sap que es pot navegar per Internet i que t'obre un ventall més ampli: et permet insertar-te laboralment, llegir un diari o fer la compra. La informàtica no és una barrera per a una persona cega.
RdR.: Quins temes tracteu?
M.A.: Per exemple, per al dia de la Dona, vaig buscar webs que parlessin sobre dona i discapacitat. Vaig recomanar quatre o cinc i vaig explicar el que s'hi pot trobar, vaig donar l'adreça de la pàgina i vaig comentar l'accessibilitat. També faig una entrevista a una persona amb discapacitat del Vallès que sobretot es basa en el dia a dia de la persona perquè volem saber en què treballa i què fa en el temps d'oci. La finalitat és tenir diferents perfils i anar entenent que un discapacitat és una persona com qualsevol altra. Intentem tocar totes les discapacitats: psíquiques, físiques i sensorials. I també diferents feines, estudis, etc. Volem eliminar els tòpics: no tots els invidents venen cupons perquè hi ha gent que fa feines més especialitzades.
RdR.: Què més aspectes es toquen al programa?
M.A.: El programa dura una hora i el condueix el Xavi Cases, que té esclerosi múltiple. A més de la meva, hi ha una secció, que es diu 'La cuina adaptada', i la fa la Teresa, que va amb cadira de rodes i té una mà amb poca mobilitat. La Teresa dóna consells per a què aquelles persones que tenen una discapacitat física puguin fer coses a la cuina. A més, també hi col·labora la Gemma Moncho fent l'editorial; ella no té cap discapacitat, però està molt sensibilitzada i sap tractar molt bé els temes. També es fan entrevistes sobre temes relacionats amb les altres poblacions on s'emet el programa: Montcada, Cerdanyola i Barberà.
RdR.: Ara s'ha creat l'entitat Espai Vital.
M.A.: Molta gent ens preguntava a través del correu del programa de ràdio quines entitats hi havia i a on es podien dirigir. I sí que hi ha algunes, però no hi havia una que fos només de Ripollet i no es reivindicaven aspectes de barreres arquitectòniques, per exemple. A partir d'aquí, vam pensar que podíem crear una associació per poder aplegar totes les queixes de la gent i veure què es podia fer. I també crear una diada de la discapacitat, com es fa a altres municipis, de cara a l'any vinent.
L'entitat està oberta a les altres poblacions, de la mateixa forma que també ho està el programa de ràdio. És cert que la majoria de gent és de Ripollet, perquè s'ha creat aquí, però hi ha una intenció clara de poder fer coses en comú amb altres entitats i poblacions.
RdR.: També has lluitat molt pel vot secret dels invidents.
M.A.: He de dir que no sóc de les impulsores d'aquest tema, però sí que fa aproximadament any i mig que estic ficada. Quan hi ha eleccions a Ripollet intento cridar l'atenció una mica. A la sala electoral faig la queixa, aviso als mitjans de comunicació... Faig que consti en acta que no puc votar secretament. Aquesta és una reivindicació que està en altes esferes; de fet, ara ja s'està a punt de canviar la llei electoral. El grup va aconseguir reunir 21.000 signatures i han parlat del tema tots els partits polítics. Ara ja s'ha tancat el procés d'esmenes de la llei i sembla ser que per les eleccions generals ja ho tindrem, però, tot i així, mentrestant seguirem fent xivarri.
RdR.: A banda de totes aquestes activitats que fas, també treballes.
M.A.: Treballo com a responsable de comunicació de Barcelona Voluntària, que és una associació juvenil internacional que porta projectes de joventut de la Unió Europea. La meva feina consisteix en donar a conèixer els projectes als joves: anar a fer xerrades als instituts, actualitzar la nostra pàgina web, fer el nostre butlletí mensual i fer les noticies internacionals del portal xarxanet. Aquesta feina també em dóna l'oportunitat de viatjar, que m'agrada molt. Potser amb una altra feina no podria fer tot el que faig.
RdR.: I per què vas escollir estudiar Periodisme?
M.A.: Quan anava a l'institut no tenia molt clar si fer Educació Infantil o Periodisme. M'agraden molts els nens, però tinc clar que jo no puc ser professora d'una escola convencional portant 25 nens i tampoc crec en els models d'escola només per a cecs. Així que vaig decidir que no em serviria estudiar Educació Infantil per poder exercir del que jo volia. De manera que em vaig ficar en Periodisme de cap.
RdR.: Tenies clar que et dedicaries a la comunicació empresarial?
M.A.: El que mai m'havia plantejat era el fet de dedicar-m'hi a la comunicació d'entitats. Quan un pensa en el periodisme, pensa en treballar en una revista, un diari, una televisió, etc. Però no penses en mitjans digitals, comunicació d'entitats o comunicació corporativa d'empreses.
RdR.: Has tingut molts problemes per trobar feina?
M.A.: He de dir que jo he tingut sort, perquè feia temps que hi col·laborava amb Barcelona Voluntària i un dia, en un sopar, parlant amb una noia li vaig comentar que buscava feina i ella em va dir que buscaven a algú pel departament de Comunicació. Jo ja coneixia l'entitat; havia participat en activitats, coneixia el programa Joventut... Llavors vaig fer l'entrevista, vaig superar el mes de prova i em van agafar. Realment, el tema laboral el porto molt bé. Però sóc conscient que hi ha gent que no veuen i que estan venent cupons o fent tasques poc valorades.
RdR.: Per què creus que passa això?
M.A.: Principalment és pel desconeixement. Tu vas a una entrevista de feina i tenen 20 currículums a sobre la taula. Per molt que els hi puguis explicar que tu pots fer la mateixa feina que la resta, com tenen més candidats, pensen que és complicar-se la vida. En el meu cas vaig tenir sort, perquè acomplia el perfil millor que la resta de persones que havien passat per l'entrevista. I a més la persona que em va entrevistar va creure que ho podia fer.
RdR.: I malgrat tota aquesta activitat et continues movent per Ripollet.
M.A.: Jo vaig venir amb 12 anys a Ripollet. Com volia conèixer gent, em vaig apuntar a l'esplai l'Estel. També vaig fer teatre durant tres anys, he estat a la Coral... La veritat és que no m'agrada el fet de no tenir coses a fer, tot i que també tinc els meus dies de sofà, però com sempre he fet coses per Ripollet tinc molts amics i em moc molt pel poble. A més, haig de reconèixer que és molt més fàcil moure's per Ripollet que per Barcelona i, per això, la família estava més tranquil·la. M'agrada fer coses a Ripollet perquè és on visc.

Meritxell Aymerich,
membre de l’entitat Espai Vital

“Treballo de responsable de comunicació a una associació juvenil”

‘Des d’Espai Vital volem eliminar els tòpics: no tots els
invidents venen
cupons’

‘Amb la feina he tingut sort, però sóc conscient que hi ha gent venent cupons o fent tasques
poc valorades’