Naps i cols!
Darrerament han sortit notícies i contranotícies, escrits
personals i contraescrits personals sobre la qüestió dels
horts "municipals".
Sent honest i no tractant d'enganyar a ningú, diré abans
de tot, que no tinc ni idea de si són legals, de quines lleis
ho regulen o si s'han de pagar o no. Em sonen campanes de que els horts
es sortegen via l'Ajuntament, de que els horts només son d'una
persona i que quan mor, passa a mans municipals, de que les vídues
reclamen els terrenys, de que els regidors escriuen cartes, que hi ha
l'associació dels Amics dels horts, la fira dels horts.... en
fi una amalgama d'informació que fa que no tregui l'aigua clara
sobre aquesta qüestió.
Per tant, a falta d'una informació veraç em podria equivocar
en alguna de les meves conjectures tot i que realment el que vull mostrar
és la meva humil opinió al respecte.
No se si recordareu, però ja fa temps, en aquesta secció
vaig plantejar la possibilitat de poder anar un diumenge tranquil·lament
passejant per la llera del riu Ripoll fins agafar la del Besòs
i anar a parar a la platja en un passeig trepitjant gespa com actualment
està la llera esquerra del Besòs a la part de Montcada.
Aquí de moment això no ho tenim; tenim unes parcel·les,
majoritàriament separades per restes de paliers, de somiers i
de canyes brutes que fan de barrera entre un i altre hort. Tenim gent
que des de fa molts anys cultiva els seus productes al riu Ripoll. Gent
que porta regant els seus naps i cols amb aigua del Ripoll, aigua molt
contaminada, plena de metalls pesants i de restes de les deixalles de
les fàbriques.
Tenim un paisatge força desendreçat al passar en cotxe
per l'autopista a l'alçada de Ripollet i a sobre tenim disputes
per l'adquisició dels horts.
Crec que aquesta situació ja és insostenible i que, encara
que sigui en nom del progrés (i mira que aquesta frase no m'agrada
per les connotacions que té) i de la modernitat, aquest panorama
ha d'arribar a la seva fi a Ripollet i per fi algun dia poder gaudir
tots d'aquest espai, podent donar un passeig amunt cap a Sabadell o
cap avall a la mar trepitjant gespa de la bona com actualment passa
a Montcada.
Alir