Recuperar el Ripoll

El passat divendres 7 de març, els sis municipis per on passa el Ripoll van signar un conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. S'encarregarà un estudi per a la recuperació paisatgística de la conca del riu, que inclourà un informe on s'analitzarà l'estat actual d'aquest espai natural.

E l riu Ripoll és un afluent del riu Besòs, que durant els seus 40 km d'extensió travessa els municipis de Sant Llorenç de Savall, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac. La col·locació estratègica d'aquestes poblacions fa molts segles no va ser pas casualitat. Els usos que li podien donar a l'aigua antigament eren essencials pel desenvolupament de moltes activitats, la força de d’aquesta era un motor important pels habitants.
La convivència existent entre l'agricultura i la indústria al llarg de tot el recorregut del riu és una senyal característica de la conca, sent un dels pocs paisatges preindustrials de Catalunya. Aquest fet, ha donat certa riquesa patrimonial a la zona, però també ha fet veure que es deteriorava l'entorn fluvial, provocant l'augment de la conscienciació ciutadana sobre els usos varis del riu.

Treball conjunt per a la recuperació
El debat que existeix entorn al riu Ripoll en el seu pas pel nostre municipi, ve de molt lluny. La seva recuperació és considerable si mirem 10 anys enrere, però encara queda molta feina a fer. Amb la signatura del conveni entre els municipis riberencs i la Generalitat, es posa la primera pedra pel treball conjunt en la recuperació del riu. Es preveu que l'estudi aporti propostes específiques per a que cada població intervingui en el paisatge i determini les mesures de protecció més adequades pel tram de riu que passa pel seu terme municipal. L'estudi, amb un cost de 42.000 €, serà cofinançat entre el DPTOP i els municipis, que aportaran diferents quantitats, segons l'extensió de riu que tinguin.
Per tant, des de el DPTOP s'ha encarregat que l'objectiu principal de l'estudi, sigui la dotació d'una visió integral i sistematitzada de l'entorn del riu als ajuntaments, proposant possibles línies d'actuacions per orientar les posteriors decisions sobre la conca fluvial. L'informe remarcarà les zones o sectors que necessiten una actuació més urgent, dissenyarà una xarxa de camins que connectin els municipis, en tant que els paisatge ho permeti, presentarà mesures de protecció per a la totalitat del espai fluvial i, finalment, proposarà estratègies de promoció del patrimoni artístic, històric i cultural vinculat al riu.

Els usos actuals del riu
En l'actualitat el riu Ripoll està desaprofitat i és considerat per molts ciutadans un espai poc respectuós amb el medi ambient. La brutícia que hi ha en alguns indrets, els materials que hi ha en alguns horts i la falta d'accessos i camins que permetin apropar-se a l'aigua fan que molt poques persones s'apropin al riu com a espai natural. De fet al nostre municipi la part del riu que més s'utilitza és el camí que el voreja i els horts ubicats a les lleres. En els darrers anys s'ha vist un augment considerable de gent que utilitza el sender que hi ha paral·lel al riu, per passejar, per fer esport o per anar en bicicleta. Entre aquests usuaris es critica el mal estat del riu, el fet de no tenir espais verds més a prop de l'aigua i també el fet que el camí sigui tan estret i estigui tan a prop d'un carrer per on els vehicles circulen molt ràpid. Reclamen que aquest camí es faci més ample, s'arregli en alguns trams i que s'instal·lin més bancs i un millor enllumenat.
En alguns casos, consideren que hi ha indrets on passejar prop del riu és perillós i que la connectivitat amb el camí per la zona de Barberà i Sabadell no és real ja que s'ha d'anar per la carretera. L'oblit que ha patit el riu durant molts anys és patent en moltes zones on sembla que la ciutat es vulgui allunyar i hagi apropat al riu allò que no desitja com les zones industrials. Pel que fa als horts, és evident que estan molt utilitzats, però paisatgísticament tant alguns usuaris com altres ciutadans que acostumen a passejar pel riu consideren que s'hauria de reordenar la zona i unificar criteris per tal d'homogeneïtzar la imatge de l'espai d'horta propera al riu. Però potser l'aspecte que més preocupa a tothom és la contaminació de l'aigua. Molts recorden èpoques passades en les que es podien fins i tot banyar al Ripoll i els agradaria que en el futur si no banyar-se com a mínim es pogués gaudir d'un riu amb aigua neta. Sembla clar que la qualitat de l'aigua és determinant per a poder recuperar el riu i que també és una peça clau per tal de poder fer de les riberes un espai verd proper a la ciutadania que es converteixi en una zona de lleure paisatgísticament atractiva.

Altres rius recuperats
És evident que el pas d'un riu per un municipi és un tret característic en l'aspecte mediambiental i paisatgístic però també ho pot ser en l'oferta lúdica i de lleure o en la promoció turística. Ningú es pot imaginar Girona o Amposta sense recordar el pas del riu Onyar i Ebre respectivament. Però sense arribar a aquesta importància també es destacable l'ús ciutadà que té el Segre al seu pas per Lleida o el factor determinant que suposa el Llobregat per a la oferta turística i la recuperació patrimonial de les colònies tèxtils. Tot plegat, exemples d'usos diversos dels rius al pas per pobles i ciutats, però que en tots els casos nuclis urbans que han integrat el riu en el seu desenvolupament urbanístic. En el cas del riu Ripoll fa anys que els municipis per on passa viuen d'esquena a les seves aigües i per això ara el que cal és fer un projecte integral de recuperació. També hi ha a Catalunya diversos exemples d'aquest tipus d'actuacions. El parc fluvial de l'Anoia ha permès, per exemple, la construcció d'un parc urbà al pas del riu per Vilanova del Camí. El projecte, engegat per l'Ajuntament l'any 98 pretenia acabar amb les avingudes d'aigua després de les pluges fortes però també s'hi va posar molt d'interès en la creació d'un nou espai natural per a usos lúdics i esportius en uns terrenys que havien esdevingut d'usos marginals i poc respectuosos amb el medi ambient. El procés de restauració natural i rehabilitació d'aquest espai va començar amb la redacció d'un pla que contemplava la descontaminació gradual del riu i la restauració d'aquest espai fluvial. El projecte ha comportat la construcció d'una resclosa que ha permet eixamplar el riu i controlar les riuades. Però també un parc urbà, dedicat al lleure i l'esport, una zona verda, una de pícnic i una altra d'horta regulada per l'ajuntament. Gràcies al Parc Fluvial de l'Anoia, Vilanova del Camí ha guanyat un pulmó verd i ha perdut una zona que era desagradable pels veïns. Més a prop nostre en trobem un altre exemple de recuperació del riu amb el mateix resultat satisfactori. Es tracta del Parc Fluvial del Besós que ha canviat la imatge i els usos del riu en el seu tram final. La situació de degradació ambiental de les ribes i els seus efectes negatius vers la població van portar l'any 95 a iniciar el projecte de recuperació mediambiental del tram final del Besòs. El projecte responia als objectius de millora de la qualitat ambiental i paisatgística de la llera; millora de la sortida de l'estació depuradora de Montcada i Reixac, millora de la capacitat hidràulica del riu; i aprofitament pel lleure de la ciutadania de determinades zones de la llera del riu. Tot plegat ha permès que la ciutadania gaudeixi d'un parc fluvial de 8,3 quilòmetres que des del pont de Montcada fins als de la Pota Nord de Santa Coloma inclou 3 quilòmetres de zones de prat fluvial, platges, illes, meandres i de 60 parcel·les de zones humides. La recuperació del riu ha generat un nou espai de lleure pels ciutadans però també una millora de l'hàbitat aquàtic que ha generat un increment de la diversitat de les espècies d'ocells que es poden observar durant tot l'any. Com en aquests casos, caldrà estudiar les necessitats específiques del riu Ripoll i dels municipis per on passa per tal de determinar les actuacions que cal fer per recuperar mediambientalment l'espai fluvial i també permetre el seu ús ciutadà.

Joaquim Nadal i els alcaldes de les poblacions riberenques

La recuperació
paisatgística del
Ripoll s’haurà
d’adaptar a les
necessitats del riu

Imatge del parc fluvial del Besòs