|
Una de les coses que vam aprendre els que vam poder sentir la conferència
de Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, és
que és possible des dels Ajuntaments fer realitat l'accés
de tothom a un habitatge digne i assequible. També és possible
aconseguir cobrir les necessitats de serveis personals bàsics.
Sentint-lo parlar tots pensàvem la diferent situació que
vivim a Ripollet on aconseguir un habitatge és un feina difícil,
gairebé impossible, per a molta gent jove, i on el dèficit
de serveis és tan palès, que el propi govern ha de reconèixer
que no tenim més espais i que cal canviar qualificacions de terrenys
per tal de situar-hi els que ara ja ens manquen.
La diferència fonamental entre un i altre poble, salvant les distàncies
que hi ha entre dues realitats ben diferents, és que a Marinaleda
hi ha hagut una voluntat política clara de fer les coses de manera
que afavorissin la gent que hi viu, i aquí a Ripollet, s'ha fet
una política des de l'Ajuntament on el que ha primat són
els interessos del mercat, dels grans propietaris del sòl i de
les grans empreses immobiliàries.
Els resultats són palesos al cap dels anys. Que a Ripollet no hi
hagi sòl per ubicar-hi més equipaments, només s'explica
des de la manca de planificació urbanística i del creixement
de la ciutat que han practicat els partits que han governat aquest poble
(PSC-CiU i IC): primer s'han fet els pisos, s'ha urbanitzat per tal que
els privats en traguessin beneficis, i després ja farem els equipaments
que l'augment de població necessita, i ja veurem on els ubiquem.
I és que una lliçó de l'alcalde de Marinaleda va
ser que els serveis i els drets de les persones no poden ser una mercaderia,
la satisfacció dels quals està en funció dels guanys
de les empreses privades, sinó que és un dret de les persones
que per garantir-lo calen polítiques públiques decidides.
|

Antoni
Pijuan
(COP-CpR)
|