‘Fins que no vegi la nova pista feta no em creuré les promeses’

L’Hanane va venir a Ripollet ara fa set anys i des de llavors s'ha dedicat a diferents tasques. Durant els darrers mesos ha participat en un curs de mediació cultural organitzat per l'Ajuntament de Ripollet, en el qual un grup de dones immigrades de diferents països han après a mediar en l'àmbit escolar i sanitari. Ara el repte és crear una associació mutlicultural per tal d’aprofitar tot el que aquestes dones han après al curs de mediació cultural.

Revista de Ripollet: Per què vas fer el curs de mediació cultural?
Hanane El Khaldy: Em vaig assabentar del curs per una persona que conec de l'Ajuntament de Ripollet. Em va explicar que es feia un curset de mediació i em va interessar perquè portava molt de temps buscant un curs d'aquest estil des que vaig veure a un programa de TV3 un reportatge sobre una associació que es diu "Surt" i que fa cursos de mediació, on les persones obtenen un títol i poden treballar a hospitals, ajuntaments, organismes públics, etc.
M'interessen molt aquests tipus de feina i vaig intentar apuntar-me a Barcelona però, quan trucava, o bé havia acabat el curs o acabava de començar i mai podia fer-lo. Així que, quan em vaig assabentar de que el feien a Ripollet, m'hi vaig apuntar.
RdR: En què consisteix aquest curs de mediació?
H.E.K.: El curs es feia dos dies a la setmana i cada dia venia una persona a explicar-nos alguna cosa sobre la mediació en l'àmbit escolar, l'àmbit sanitari i també en l'àmbit religiós. Durant el curs, a més, es parlava sobre cada país, els seus costums, la forma d'intervenir quan hi ha un conflicte... Però trobo que és molt curt. A altres llocs el curs es fa en dos anys i nosaltres van començar al desembre i hem acabat al febrer. Ens han dit que és un primer pas per poder fer altres cursos i aprendre més.
RdR: Per què et va interessar?
H.E.K.: Hi ha moltes persones que venen de fora que no saben moltes coses i precisament es poden produir problemes per no saber aquestes coses. Llavors volia saber el que cal per intervenir o solucionar algun problema d'aquest tipus. Quan un va a un altre país, no coneix a ningú, ni sap com s'han de fer les coses.
RdR: Què és el que més t'ha agradat del curs?
H.E.K.: Totes les que hem fet el curs som estrangeres i hem après de cadascuna de nosaltres moltes coses. Hem après les cultures d'altres països que ens ha enriquit molt.
A totes en general, a més, ens agradaven molt les sessions que ens feia la psicòloga. D'altra banda, a cada sessió fèiem alguna cosa diferent; activitats que han fet que la nostra actitud amb el grup sigui diferent, ens ha fet agafar més confiança.
RdR: Quins estudis tens?
H.E.K.: Al meu país vaig fer el batxillerat i dos anys de formació professional de tècnica de producció en l'àmbit de la confecció. Al meu país sí que puc treballar amb aquest títol però aquí no. Al meu país vaig treballar controlant cadenes de producció i intentant millorar la producció que surt. Quan vaig arribar aquí vaig fer un curs de treballadora familiar d'un any. M'agrada molt la feina de treballadora familiar; de fet, es podria dir que s'assembla una mica a la mediació. Jo anava a la casa de determinades persones, algunes per cuidar-les i a altres només els havia de convèncer per a què sortissin al carrer a passejar o bé es dutxessin. És com una mediació però amb una persona i no amb dos.
RdR: T'agrada treballar amb les persones?
H.E.K.: M'agrada treballar amb persones perquè aprens d'elles. Hi ha persones amb les que tens més problemes que amb altres, però això també agrada.
RdR: Ara que has acabat el curs de mediació, t'ha sortit alguna feina relacionada?
H.E.K.: És difícil trobar una feina d'aquest tipus. Em van comentar que hi havia un projecte de crear un lloc de feina en el que una persona s'ocupés d'informar a la gent que ve de fora sobre on trobar els serveis, l'Ajuntament, els centres d’atenció sanitària, etc. Però de moment no sé si es farà o no.
RdR: I has buscat feina relacionada amb la mediació?
H.E.K.: És molt difícil trobar una feina així, de manera que ara busco feina, però del que sigui. Per exemple, si vas a l'INEM, no hi ha feines d'aquest tipus.
RdR: Tens coneixement d'idiomes?
H.E.K.: En alguna ocasió m'han trucat de l'Ajuntament de Ripollet per fer de traductora i intèrpret; també d'alguna escola i del metge. Però em truquen de tant en tant. No tinc formació per fer-ho, però m'agradaria treballar de traductora o intèrpret.
RdR: I no t'has plantejat fer algun altre tipus de curs o estudis?
H.E.K.: De moment, el que més falta em fa és treballar. M'agradaria molt estudiar però li hauria de dedicar més temps i potser no em van bé els horaris.
RdR: Tens relació amb les noies amb les que has fet el curs?
H.E.K.: Si ens trobem pel carrer, sí. De totes maneres, hem pensat d'ajuntar-nos per fer un projecte o una associació. Seria interessant fer una associació que no fos només d'un país. A més, la responsable del curs ens va dir que podia resultar molt interessant fer alguna cosa així o un projecte; però encara hem de pensar concretament el que farem, tot i que de moment ja hem parlat.
RdR: Per què vas venir a Espanya?
H.E.K.: Vaig venir perquè em vaig casar i el meu marit vivia aquí. Després de casar-me, vaig estar dos anys al Marroc però després em va arreglar els papers per a què jo pogués venir amb ell. El meu marit porta 16 anys aquí; en un principi, venia de vacances durant dos setmanes a veure al seu germà. Llavors va trobar una oferta de feina i es va quedar.
RdR: Què és el que més t'agrada d'Espanya?
H.E.K.: Es coneix a molta gent nova i és un lloc diferent. El viatjar té molts avantatges i el fet d'haver canviat de país va fer que al principi fos difícil però ara m'agrada.
RdR: Quan vas venir per primer cop, et va impressionar alguna cosa en concret?
H.E.K.: La veritat és que no me'n recordo gaire de quan vaig venir. Però a l'escala on jo vivia al Marroc hi havia molts francesos, espanyols... de fet, gairebé tots els veïns eren de diferents llocs d'Europa. Així que coneixia moltes coses gràcies als meus veïns, potser per això no em vaig estranyar gaire.

Hanane:
“M’agradaria treballar de
traductora o intèrpret”

‘Quan una persona
va a un altre país,
no coneix a ningú ni sap com s’han de
fer les coses’

‘Els veïns d’escala on jo vivia al Marroc eren
francesos, espanyols... Potser per això no em vaig impressionar molt a l’arribar aquí’