‘Fins que no vegi la nova pista feta no em creuré les promeses’

Per primer cop a Ripollet, una associació de mares i pares ha decidit contractar una figura professional per fer les gestions pròpies de les activitats extraescolars. L'Elvira Brazales és l'encarregada de la part administrativa de les activitats que es fan entre el CEIP Ginesta i l'esplai La Gresca. Fa molts anys que s'hi dedica a l'àmbit de les AMPA i es tracta d'una iniciativa que pretén modernitzar el sector.

Revista de Ripollet: Per què decideixes entrar a l'AMPA del CEIP Ginesta?
Elvira Brazales: El meu fill va entrar al primer curs al CEIP Ginesta, i venia d'una altra escola. Estava una mica perduda, perquè jo sempre havia anat a una escola privada i el meu fill també. Quan vaig arribar al CEIP Ginesta, vaig veure que era un món totalment diferent. A més, no estava integrada amb els pares perquè el curs ja estava començat. Així que vaig pensar que la millor manera de relacionar-me amb ells era entrant a l'AMPA.
RdR.: Com van ser els inicis?
E.B.: Vaig assistir a les primeres reunions i em va semblar molt interessant perquè jo no estava acostumada a la participació dels pares. Em va agradar el sistema que feia servir l'escola Ginesta i, al poc temps de assistir-hi, va haver una baixa a la comissió de piscina i a partir d'això em vaig anar ficant.
El problema és que hi ha poca gent voluntària, i també vaig entrar a la comissió de menjador i més endavant a la festa del sol. Vaig començar a ajudar a muntar tallers, la tómbola i al final portava moltes coses.
RdR.: Per què creus que a la gent li costa tant implicar-se?
E.B.: Has de tenir temps lliure per dedicar-t'hi i entenc que la gent que treballa no pot fer-ho. El que no puc entendre són els pares que no treballen i no s'ofereixen. És una tasca molt poc valorada, has de treballar molt i no reps res a canvi. A més sempre obtens crítiques perquè hi ha coses que a la gent no li agrada com ho has fet. Suposo que també hi ha gent que no vol complicar-se la vida i no vol responsabilitats.
RdR.: Tu ocupes un càrrec que és pioner a les AMPA de les escoles; d'on va sorgir la iniciativa?
E.B.: D’una banda és una pena que perquè hi ha mancança de voluntaris es perdin les activitats que fins ara l'escola estava fent. Calia molta gent: una persona pel menjador, tallers, esport extraescolar, piscina, etc. Llavors van pensar en centralitzar-lo tot en una persona que s'hi dediqués, perquè és més còmode, que tingui una valoració i recompensa. Primer m'ho van dir a mi i no em va semblar malament. Ja portava sis anys treballant en això, però sense rebre res a canvi. És una feina que ja la tenia per la mà i em trobo bé fent-la.
A més l'horari em va bé per compaginar-me'l amb els nens i tinc les mateixes vacances que ells.
RdR.: Quina creus que és la valoració general fins ara?
E.B.: La gent, en general, està contenta que hi hagi una persona amb una funció concreta. Qualsevol cosa que volen saber me la pregunten i jo la sé. Perquè abans anaven una mica perduts, perquè tot estava més repartit; em preguntaven una cosa i jo els havia de derivar a una altra persona perquè jo no tenia ni idea. El fet que puguin venir a mi totes les tardes o puguin trucar a un telèfon mòbil per qualsevol cosa fa que la gent estigui contenta. Sóc un recolzament pels pares, perquè estic disponible a qualsevol hora. Fins i tot em pregunten aspectes personals.
RdR.: Com es va decidir que ocupessis tu aquest lloc?
E.B.: Primer ho van parlar entre tota la gent de l'AMPA i després a l'estiu ens vam reunir tots i m'ho van dir. Hem vaig sentir molt afalagada i tot el que he sentit per la seva banda han estat elogis i bones crítiques.
RdR.: Hi ha alguna persona per sobre teu?
E.B.: Tinc la sort que en la meva feina ningú ve a dir-me el que he de fer o no. Donen per fet que ho porto i ho faig bé i no he de donar explicacions. A més, em trobo molt integrada amb la gent de la junta, per qualsevol cosa no sóc la secretaria, sóc una més. Per qualsevol votació compten amb mi i la meva opinió compta igual que la dels demés.
La junta amb la que estic ara és molt productiva. Tenen moltes idees, iniciatives i ganes de fer coses. Sempre mirant pel benestar dels nens.
RdR.: Quines són les teves tasques concretes?
E.B.: Ara em dedico a gestionar-ho tot. M'ocupo de les llistes dels nens, de portar els papers al PAME quan cal, de trametre les queixes que fan, etc... de tot el que es fa a l'AMPA. A més, cada dia recullo als nens que es queden als tallers quan surten de l'escola i m'encarrego que arribin bé a l'activitat. Fins i tot, en alguna ocasió, m'he quedat amb nens que, per la qüestió que sigui, els pares han arribat tard a buscar-los i com jo estic allà no tinc cap problema a quedar-me amb ells.
RdR.: Què és el que més t'agrada?
E.B.: M'agrada tot el que faig. Però em sento molt bé quan els nens em saluden, per exemple. Hi ha nens que jo no conec i sempre em saluden pel meu nom i això es molt maco. La gent em coneix tot i que jo no sàpiga qui són. Fins i tot alguns nens es pensen que pertanyo a l'escola, com a professora o alguna cosa així. I els meus fills també encantats perquè a la seva mare la coneix tothom dins l’escola.
RdR.: Et resulta fàcil combinar família i feina?
E.B.: Tinc l'horari perfecte. A l'AMPA estic cada dia de 15h a 18h, així que em va bé perquè és en horari escolar i puc portar i anar a buscar els meus fills. Molta gent m'ho diu, que tinc un horari que fa enveja. A més, com m'agrada el que faig, no tinc problema.
El meu marit està molt content, perquè abans la gent em trucava a qualsevol hora al telèfon de casa i, no és que em molesti, però han d'entendre que jo tinc una família i una vida pròpia. Ara tinc un mòbil només per qüestions relacionades amb l'AMPA i qui necessita alguna cosa em truca a aquest número.
RdR.: Què més activitats fas?
E.B.: Estic fent un curs de gestió d'entitats, que és molt interessant. I també estic aprenent Internet amb el programa “Connecta Jove”, on els joves ensenyen als grans a utilitzar Internet i coses bàsiques. Està molt bé i és molt interessant aprendre dels més petits.
RdR.: També teniu un conveni amb l'Esplai la Gresca; com va sorgir aquesta col·laboració?
E.B.: Va ser fruit de la necessitat. Nosaltres volíem monitors per fer un esplai quan acabés l'escola i pels primers dies de setembre, ja que els pares treballen i no saben on deixar els nens. I ells tenien una necessitat d'espai que nosaltres els hi podem proporcionar. Arrel d'això, ara hi ha una molt bona comunicació i tenim més projectes en ment.
RdR.: Projectes de futur?
E.B.: Vam pensar en fer un esplai durant les vacances de l’estiu i fins la primera quinzena de setembre. És un espai de temps en què els pares que treballen necessiten que algú s'ocupi dels nens i vam pensar que era una bona iniciativa, que ho poguessin fer a l'escola. A més amb el conveni que hem fet amb La Gresca, quan acabi el curs serà una realitat. També tenim altres projectes, com que volem fer venda de llibres a través de l'AMPA de l'escola i, en la mesura que es pugui, optar a fer més coses, també per als pares.

Elvira Brazales, figura pionera de les AMPA’s ripolletenques

‘Hi ha nens que jo
no conec i sempre em
saluden pel meu
nom i això és
molt maco’

‘Quan vaig arribar a
la nova escola, vaig veure que era un món totalment diferent al que coneixia’