‘Fins que no vegi la nova pista feta no em creuré les promeses’

El Ripollet Unió Atlètica (RUA) celebra enguany el seu 25è aniversari. Des de fa prop d'un any i mig, la junta del club es va actualitzar gràcies a un equip de joves emprenedors que volien fer canvis des de dins. Des de llavors, el seu president és l'Oriol Vilaplana, un jove que fa molts anys que entrena amb el RUA i que ara s'ocupa de qüestions burocràtiques. El repte: aconseguir unes noves pistes.

Revista de Ripollet: Com van ser els teus inicis a l'atletisme?
Oriol Vilaplana: Als 12 anys ja m'agradava córrer i a l'escola gaudia molt. En un principi tenia la idea d'entrenar a Sabadell perquè era el que coneixia, però al final em vaig assabentar que a Ripollet també feien atletisme i em vaig iniciar aquí.
Jo sóc de Cerdanyola i els meus pares no em volien portar a Sabadell perquè era molt lluny i amb l'edat que tenia no podia anar sol, així que a través d'un company de l'escola que corria aquí ens vam assabentar de l'existència del RUA i vaig començar aquí.
RdR.: Fa molts anys que estàs vinculat al RUA; tens algun record especial de la teva trajectòria amb ells?
O.V.: Per mi el RUA és una família. Ets sents molt estimat i l'ambient que es viu és molt positiu. Més que per èxits o situacions, em quedo amb l'ambient que es viu al RUA. Qualsevol que ve de nou s'integra molt ràpid.
RdR.: Què saps de la fundació del RUA?
O.V.: El RUA es va crear a partir de la iniciativa d'un grup de joves de Ripollet que volien fer atletisme. Un dels nois pertanyia al club d'atletisme de Manresa i aquest va impulsar i motivar un grup de gent per formar el RUA al nostre municipi. Van començar entrenant a una escola de Ripollet i, en un principi, es van anar fabricant els utensilis que els hi feien falta com les tanques, material per entrenar... Llavors van pressionar l'Ajuntament per a què fessin la pista. Afortunadament, i gràcies a aquestes persones, ara tenim la pista, que és la mateixa que es va crear inicialment.
RdR.: En relació a la pista, fa temps que reclameu una de nova.
O.V.: Des que estic al RUA, cada any es parla que es farà una nova pista d'atletisme a Ripollet, així que fins que no la vegi feta, no em creuré que faran una nova pista. Portem molts anys lluitant, demanant i ens diuen que sí però mai arriba.
RdR.: Heu rebut alguna promesa ferma de la construcció de la pista?
O.V.: La promesa està feta, però quan t'expliquen els processos que s'han de fer en relació a la negociació dels terrenys on s'hauria de fer, veus que serà impossible. A més quan veus el temps que porten amb aquesta negociació i el projecte, ja fa 11 anys com a mínim, i no hi ha la pista, ni inici de obres ni res. Tot i així, nosaltres seguim exercint pressió a veure si es fa alguna cosa, perquè som un club dels més forts de Catalunya i hi ha molts clubs amb una pista millor que la nostra i no han arribat on estem nosaltres.
RdR.: Com bé dius, a nivell de Catalunya el RUA és molt conegut.
O.V.: Sobretot en el cros, fons i mig fons som un club que hem aportat molts èxits. Quan anem a competicions a fora, de vegades sents comentaris de l'estil "Ostres, ja està aquí el RUA" amb un gran respecte. És que som un club molt potent en aquestes disciplines, però la pista que tenim ens limita molt a entrenar altres especialitats.
RdR.: Fa un any i mig que ets president del RUA, per què et vas presentar?
O.V.: Això ve de molt lluny. Des de fa anys, el meu entrenador ja em feia bromes i em deia que m'havia de fer president i portar el club. Suposo que per la meva personalitat, sempre he estat una persona inquieta i donava la meva opinió sobre coses que es podien millorar, però sempre d'una manera anecdòtica.
Ja fa un parell d'anys, que el president Marcelino va dir que ho volia deixar i jo justament acabava els estudis. Llavors vaig pensar que era una bona oportunitat, ho vaig parlar amb l'Alberto Ramírez, un company del RUA i també amic. Ens vam animar els dos i el millor va ser que quan pensàvem en gent que podia formar part de la junta tothom va respondre positivament. Per nosaltres suposava un risc perquè érem dos nois joves i sense experiència. Ara som 10 membres a la junta i està funcionant bastant bé.
RdR.: Quines propostes noves han vingut amb la nova junta?
O.V.: L'any passat vam incloure el llançament gràcies a la Marta Alonso, una molt bona llançadora de javelina a nivell d'Espanya. Es va animar i aquest any segueix amb nosaltres. L'any passat ja vam aconseguir un sotscampió de Catalunya; en el primer any i aconseguir un campió és molt. I ens ha animat a que es continués fent al club i a més aquest any hi ha una mica més de gent. Hem aconseguit tenir un àrea de llançament, que no és una meravella. El problema de tot és la pista, si no tenim pista nova d'aquí a poc temps ens tornarem a quedar estancats.
RdR.: La pista us limita molt?
O.V.: Sense una pista decent, la gent no ve a entrenar aquí, se'n va a Sabadell que està al costat, per exemple. Ara a Barberà estant fent una pista d'atletisme i Can Dragó també està aquí al costat, com Mollet o Sant Cugat. A més, si no tens cert material que et permeti entrenar, costa molt trobar un entrenador. I si a tot això afegeixes que hi ha gent que a la mínima que veu que aquí es troba limitat marxa i això no pot ser.
RdR.: Aquest any heu estrenat l'escola d'atletisme.
O.V.: Era un projecte que teníem en ment des que es va crear la nova junta. S'havia de crear un grup de nens que fos diferent dels entrenaments, el símbol del sacrifici. Estàvem tots amb el mateix entrenador i aquesta és una manera d'alliberar la seva feina. D'aquesta manera, tenim un monitor pels nens, poden fer més jocs i un entrenament més adient i més personalitzat. A més, volem crear una base per poder fer créixer el club. S'ha de pensar en el futur per no quedar-nos estancats.
RdR.: Com heu afrontat el 25è aniversari?
O.V.: Hem organitzat diferents activitats, algunes que ja són habituals i d'altres, com la participació del RUA a la rua de carnaval, que no ho són tant. També farem visites i altres activitats alternatives. Amb motiu del 25è aniversari recuperarem la milla urbana que es feia a Ripollet i farem esforços per a què es faci, ja que apropa l'atletisme al poble i tothom hi podrà participar. A més, a l'abril presentarem un llibre amb fotos dels 25 anys.També hem inclòs la cursa popular de la festa major com a acte especial de 25è aniversari i finalment al setembre farem un sopar de cloenda.
RdR.: Aquest any ha estat bo pel RUA.
O.V.: Hem aconseguit molts podis i hi ha coses que no me les esperava. Estem molt contents. Enguany hem aconseguit ser campions de Catalunya i d'Espanya, a diferents categories i disciplines. L'equip sènior masculí ha quedat sotscampió de Catalunya just darrera del Barça, que és un equip insuperable.
RdR.: Quins projectes de futur teniu?
O.V.: A banda de la pista, sempre hem tingut quatre punts on moure'ns. D'una banda, l'atletisme base, el nivell popular, que ara ha agafat molta força, i s'han d'orientar als atletes per a què no es facin mal. També l'atletisme de competició, ja que volem mantenir aquests atletes i aconseguir col·laboradors que ens ajudin a tirar tot això endavant.

El RUA celebra el seu 25è aniversari

‘El RUA és una família. Més que per èxits
o situacions, em
quedo amb l’ambient que es viu’

‘Aquest any hem
aconseguit molts podis i
hi ha coses que no me
les esperava; estem
molts contents’