‘El gamberrisme no es pot compartir amb l’esport’

Fa quatre anys, una associació de mares i pares (AMPA) va decidir crear una escola de futbol on els seus fills no només practiquessin esport, sinó on també adquirissin uns valors i una disciplina. És així com va néixer l'Associació Esportiva de Futbol Base (ADEFUB). Passada la primera legislatura, en José López va presentar la seva candidatura com a president, càrrec que exerceix des de fa una setmana.

Revista de Ripollet: Com es va crear l'ADEFUB?
José López: Aquesta escola de futbol es va fundar fa quatre anys a partir d'una AMPA. Uns quants pares vam decidir crear aquesta escola i llavors molta gent no li donava més de tres mesos, però d'això ja en fa quatre anys.
RdR.: Què us va impulsar?
J.L.: Nosaltres considerem que tenir els nens en aquesta escola significa no tenir-los al carrer i evitar problemes que puguin sorgir. En aquest sentit, estic molt orgullós del treball social i esportiu que fem. A més aquesta escola s'ha creat gràcies a la feina de la comissió social perquè, per poder donar als nens un xandall i un equipament esportiu, cal tenir patrocinadors. Per tant, si la comissió social no es mou, no tindríem el que tenim en l’actualitat.
RdR.: Una de les coses per les quals es va crear l'escola era per treure els nens del carrer; veieu problemes al voltant?
J.L.: Nosaltres som l’única escola de futbol de Ripollet que és multicultural. Tenim un 60% d'immigrants a l'equip juvenil, amb gent de tots els països perquè nosaltres acollim a tothom que vulgui venir sigui d'on sigui. A principis de temporada, no teníem equip juvenil, però amb els que han anat arribant, d'aquí i de fora, hem fet un equip que està guanyant.
RdR.: Quins requisits calen per entrar a jugar a l'ADEFUB?
J.L.: El nen que vol jugar amb nosaltres ha de presentar-se amb un dels seus pares a l'oficina i dir-nos que vol jugar. La nostra tarifa és de 200 euros l'any, que inclou la seva roba de futbol, entrades, costellades i la participació a totes les activitats que es fan. Però també és cert que hi ha nens que no tenen solvència econòmica i, en algun cas, l'assistenta social del poble li ha facilitat l'entrada al club, mitjançant algun tipus de finançament.
RdR.: Amb quina intenció es va crear l'escola?
J.L.: Amb la que el seu mateix nom indica, la de crear una escola de futbol base. La paraula escola per a nosaltres vol dir que mai se li pagarà a un jugador per jugar en aquest equip, estigui a la categoria que estigui. Dels diners que paguen uns pares pels seus fills no es pagarà a altres perquè estiguin a una categoria més alta.
RdR.: Quina filosofia seguiu?
J.L.: L'harmonia, la llibertat i la companyia. La idea és que els nens vinguin a passar-s'ho bé, que es sentin com a casa seva. Que quan un pare deixi aquí el seu fill senti que està resguardat. Nosaltres, com a entitat, no guanyem res. Nosaltres no mirem que tinguin o no diners o les seves qualitats esportives. Intentem mostrar als nens que el futbol pot ser una sortida professional però també una educació esportiva.
RdR.: I a nivell d'equip?
J.L.: Jo no puc prometre a un pare que el seu fill jugarà els 90 minuts, perquè per això estan els entrenadors; això sí, si un pare s'enfada per això i creu que el seu fill és un Maradona, per això estan els equips com ara el Barça; no cal que perdi el temps amb nosaltres. S'ha de tenir en compte que els que arriben al més alt són molt pocs. A més, això és una escola i tenim unes normes i una disciplina que han d'acomplir tant jugadors com pares. Qui no les acompleix, ja sap on és la porta.
RdR.: Us heu trobat amb problemes?
J.L.: Aquí si un nen es descarrila es truca als pares i es fa una reunió amb el coordinador. Es parla el problema del nen i, si té solució, se soluciona; sinó els pares han de parlar amb el seu fill. L'escola no dóna l'esquena a ningú, fins i tot els hi demanem les notes als nens i al que té un mal comportament a l'escola se'l castiga sense jugar. Hi ha nens que poden tenir més o menys dificultats per estudiar, però el gamberrisme no es pot compartir amb l'esport.
RdR.: Per què no teniu equip femení?
J.L.: No hi ha equip femení perquè no hi ha noies disposades a jugar. Jo demano a totes les noies que vulguin jugar a futbol que vinguin, que formarem un equip. Teníem un equip d'11 noies i d'aquí van sortir noies que ara juguen a nivell professional. A mi m'agradaria que hi hagués un equip de noies però cal personal.
RdR: Per què vas decidir presentar la teva candidatura com a president?
J.L.: Ara finalitzava la primera legislatura i quedava oberta la possibilitat d'accedir a la segona. La Federació Catalana de Futbol ens va indicar les pautes que havíem de seguir per escollir president i només em vaig presentar jo. I la veritat és que vaig decidir presentar-me perquè no estava d'acord amb algunes coses, ni com es feien. Això no vol dir que estigui en contra de ningú, perquè he de reconèixer el treball fet per totes les persones fins el dia d'avui. Jo he presentat la meva candidatura, m'he rodejat d'unes persones i crec que a aquesta escola li cal un canvi ja, sense deixar la part humana, però cal que l’escola aspiri a més.
RdR.: Quines són les teves aspiracions?
J.L.: Jo prometo treball i educació. Valoro molt el respecte dels nens als seus pares i a l'entitat esportiva. Volem afrontar un canvi a nivell esportiu i professional, però sobretot en la vessant esportiva. La nostra meta és que els nostres equips competeixin a categories superiors a les actuals. Crec que, amb l'equip que m'envolta, el coordinador esportiu, el vicepresident, els entrenadors i les persones que ajuden en la part social, ens estem recolzant i estem donant tot per avançar i seguir. Ara mateix, tots els equips que tenim tenen opció a ascendir a una categoria superior. I això diu molt de l'escola, ja que la feina s'està fent bé.
RdR.: Què en destacaries?
J.L.: El juvenil ha guanyat al primer de la classificació, que és el C.F. Ripollet; els alevins van fer 9 gols en camp contrari... i això només són alguns exemples. Això ens mostra que potser l'any vinent tenim possibilitats. Tot i així, això no és el més important, perquè si els equips no pugen, els nens hauran fet el màxim i jo em sentiré orgullós perquè jo veig tots els partits i m'empapo.
RdR.: Què opina la gent que us envolta?
J.L.: M'agradaria recalcar que tenim un grup humà molt bo i que fins i tot gent del poble i d'altres entitats m'han reconegut que, en el tema humà i en la comissió social, ens enveja tot el Vallès.
RdR.: A banda de les activitats esportives, també feu sortides.
J.L.: Ho fem com a reconeixement a la feina de tot l'any. Aquest any no hem planejat sortides perquè a final de curs farem una festa popular al camp. Encara ho hem de proposar al PAME per a què ens doni l'autorització, però volem fer un macro festival amb humor per als nens de l'ADEFUB. I és que l'ADEFUB no és només una entitat esportiva.
RdR.: Com es combina la feina i l'afició?
J.L.: És molt dur, calen moltes hores de sacrifici. Però hi ha altres coses que t'omplen, el nostre orgull és que cada cop que passa un nen per aquí i te'ls trobes per saludar et donen la mà, això és educació esportiva.

José López,
nou president de l’ADEFUB

‘Intentem mostrar que el futbol pot ser una sortida professional però també una
educació esportiva’

‘La nostra meta
és que els nostres
equips competeixin a
categories superiors
a les actuals’