Ripollet com la croqueta: arrebossada! (i altres cabòries més…)
Recuperant el fil de l'article de la setmana passada on parlàvem
de la publicitat i de la gran aposta que l'alcalde de São Paulo
havia fet al retirar les bandes publicitàries de la ciutat no
deixo de pensar-hi i de transportar aquesta idea i de semblants al nostre
poble.
Si no vaig errat, el nostre camp de futbol, té a la part del
darrere, unes falques publicitàries d'allò més
grans. Falques de publicitat que veiem a tot color els que passem per
la C-58. Dedueixo que deuen ajudar a pagar les despeses de la instal·lació.
Doncs bé, m'han arribat veus de persones que els hi agradaria
augmentar aquestes immenses plaques de ferro amb eslògans publicitaris.
Davant d'això, vaig intentar combinar dos grans problemes que
tenim a la vila: un els diners i l'altre la C-58. En el primer dels
casos l'Ajuntament sempre va pregonant als quatre vents que venim de
població petita i de pocs recursos econòmics; l'altre...
doncs mireu, una petita imposició del capitalisme, una penyora
per ser un poble de la rodalia de Barcelona.
Doncs bé, proposo el següent: Aprofitar que la major part
del nostre límit municipal toca amb l'autopista per forrar-ho
de cartells publicitaris. Us imagineu quants diners en treuriem? Si
si, tot el terme municipal que es veu de Ripollet al passar per l'autopista
forrat amb tanques juntes una al costat de l'altre, com les del camp
de futbol. Només es veuria i com a molt la xemeneia de Can Calvet
i l'església que sobresortirien per dalt.
Ripollet arrebossat com una croqueta. Total pel paisatge que s'ha de
veure: pisos i pisos, macro cartells lluminosos, horts tercermundistes
i brutícia... casi que millor ho tapem i en trèiem rendiment.
Sempre podrem dir que Ripollet, darrere les tanques és un poble
molt macu i interessant, no creieu? I, escolteu... amb la de diners
que en treuriem podríem inclús soterrar l'autopista. Ja
està, hem matat dos ocells d'un tret.
Uff!, aquesta reflexió, un cop feta i llegida per mi... em va
semblar un pel extravagant i força aïllada de la realitat.
Potser si que ho és, però va ser just després de
saber que ara si, al Cinema COT li queden mesos de vida i això
si que no està allunyat de la realitat, ja que la demolició
ja ha estat aprovada pels que ens manen actualment. Ja cal que ens apretem
el cinturó...
Alir