Joves emprenedors

Daniel Català, 33 anys, Maria Toll, 27, Benjamín Villegas, 24, i Anna Puig, 27, són quatre joves amb negoci propi a Ripollet. L’autoocupació s’ha convertit en una opció cada cop més utiltizada pels joves a l’hora de trobar una feina que els permeti fer realitat els seus objectius personals i professionals.

La situació laboral pels joves no és fàcil, tot i l'evident descens de la taxa d'aturats. Trobar una feina estable, ben remunerada i digne no sempre és possible. Però hi ha molts joves que a més d'aquestes condicions també busquen treballar en allò que els hi agrada, amb llibertat i a la seva pròpia ciutat. És allò que alguns ripolletencs van pensar abans de decidir-se a muntar el seu propi negoci. Hem parlat amb quatre d'ells que tot i dedicar-se a sectors ben diferents comparteixen molt més que el fet de tenir un negoci. No els hi agrada que els considerin empresaris perquè tot i ser-ho la seva situació laboral no compta amb els tòpics associats a aquest terme. Valoren la llibertat i el desenvolupament personal i professional que els hi permet l'autoocupació i consideren que els avantatges són més que els inconvenients. Consideren que hi ha poques ajudes pels joves que com ells volen crear un negoci, que els permeti treballar a ells mateixos i a la seva vegada oferirà un servei i més llocs de feina a d'altres persones. L'ajuda familiar, alguns estalvis o els beneficis de feines anteriors es converteixen per obligació en la inversió inicial d'un projecte ambiciós, arriscat i en ocasions desconegut. Els aspectes administratius, fiscals i legals en ocasions són massa llunyans i complicats pels emprenedors amb ganes d'exercir la seva professió. Demanen més serveis d'assessorament i més ajudes institucionals per potenciar la creació de petites empreses a la ciutat. De fet tots ells han apostat per treballar a Ripollet, per anar a la feina caminant, al costat de casa, un fet altament valorat per tal de poder conciliar la vida laboral i familiar. Un objectiu que poden assolir amb més facilitat gràcies a la seva flexibilitat horària però que no és real ja que pensar en el negoci no es limita a l'horari de feina sinó que s'amplia a tota la jornada i en ocasions a tota la setmana.
Tot i les dificultats, els inconvenients i a vegades rebre un benefici econòmic menor al que rebrien treballant per un altre tots quatre es mostren satisfets amb la seva situació laboral actual i conviden a d'altres joves a ser emprenedors per tal de viure una experiència vital que consideren molt interessant.

Ser el seu propi cap
Benjamín Villegas va tenir moltes altres feines abans de muntar el seu propi negoci. “Des dels 18 anys vaig començar a treballar i he passat per gairebé 14 feines diferents però totes com empleat i això hem va incitar a voler ser el meu propi cap”, explica Villegas. De fet havia deixat els estudis i els va reprendre per fer un màster d'Art Gràfic que és el que li va permetre muntar HiBeStudio, un petit estudi de disseny amb el seu soci l'Hixem. Es tracta d'una SCP on realitzen projectes web, publicitat, programació, disseny gràfic, il·lustració i video spots. Però el camí fins l'autoocupació no ha estat gens fàcil. “En el meu cas ens ha costat i les ajudes han quedat en una veritable utopia”, assegura Villegas que va haver de tirar dels beneficis de les feines que ja anava fent per muntar mica en mica l'empresa. Per ell, la llibertat en l'horari i la possibilitat de participar de totes les decisions de l'empresa són les avantatges principals que té la seva situació laboral, en canvi considera que també té inconvenients importants com la responsabilitat i “la impossibilitat de desconnectar de la feina, tot el dia estàs treballant, en qualsevol moment has de treballar”. Entre les dificultats que es troba en el seu dia a dia considera que les més molestes són totes les tasques administratives, de comptabilitat i fiscals, “tot allò que s'escapa del que realment un has estudiat”, conclou Villegas. Tot i això valora el fet de ser emprenedor a la feina com una experiència vital tant interessant com viatjar o independitzar-se, a més assegura que ajuda “a desenvolupar projectes propis i sentir-se realment realitzat com a persona i com a professional”.

Emprenedora en tots els àmbits
Es pot afirmar que la Maria Toll és una jove emprenedora en tots els aspectes de la vida. “Considero que el fet de ser emprenedor és en general”, sentència Toll. En el seu cas està més que demostrat ja que com és diu vulgarment s'ha llençat a l'aigua en molts àmbits. “Tinc una cooperativa que depèn d'un préstec, visc de lloguer i ja tinc un fill”, explica Toll, que a més ja ha participat de més d'una iniciativa empresarial. En l'actualitat és una de les fundadores de la cooperativa L'Interruptor que es dedica al monitoratge i la gestió del temps de lleure. Juntament amb la seves companyes actuals, Maria Ruiz, Rafi Ramos, Alba Soria i Judit Noia han portat a Ripollet una iniciativa empresarial que ja funcionava a Cerdanyola però que s'havia desfet. Toll opina que el fet de ser una cooperativa “permet gestionar millor el servei que dones i t'obliga a fer la feina millor perquè el futur de l'empresa depèn directament de tú”. Assegura no haver rebut cap ajuda per muntar el negoci i recorda que van haver de demanar un préstec per obtenir els diners necessaris per a la inversió inicial. Entre els avantatges assenyala també la total flexibilitat horària i la proximitat tant amb els clients com amb la resta de treballadors. “Muntar una cooperativa no és especialment rendible a nivell econòmic però si a nivell professional perquè et permet decidir on i com treballes”, afirma Toll que explica que l'autoocupació és una “experiència molt positiva però que comporta molta responsabilitat i no tothom està preparat per assumir-la”. Maria Toll a més, destaca que en haver pogut escollir quina seria la seva feina va poder aconseguir treballar a Ripollet, “totes tenim la casa a menys de cinc minuts de l'oficina i això comporta un alt nivell de qualitat de vida”.

També amb la roba
En Daniel Català és un d'aquells casos atípics, en haver treballat en molts sectors que aparentment no tenen res a veure. Als seus 33 anys d'edat, ha decidit muntar el seu segon negoci propi, desprès de treballar en el món de la construcció i provar sort amb un bar. És autònom, i ha apostat per una tenda de roba, Local, que va obrir-se el passat més de desembre a la Rambla Sant Esteve, i entre ell i la seva parella s'encarreguen de portar-la cap endavant. Han apostat per un tipus de roba que fins aleshores no hi havia ocasió de comprar a Ripollet, moda urbana i underground, a més de complements i materials per l'skate i la neu. Fa quatre anys que viu a Ripollet, i el poble li va semblar el lloc ideal per provar sort amb el negoci. Es trobava a l'atur quan va decidir iniciar el projecte, i amb petits estalvis que tenia i les ajudes familiars corresponents va trobar com fer front a la inversió inicial. “No vaig rebre cap ajuda ni cap subvenció ni de l'Ajuntament ni de la Generalitat, vaig haver-me d'espavilar tot sol, però no m'ha representat un greu problema ni molt menys”.
Està molt content amb l'acceptació que ha rebut al poble, i afirma sentir-se amb “ànims per continuar endavant”, els seus plans de futur són ambiciosos i coherents, en apostar per integrar-se totalment a l’estructura comercial del municipi, i tenir en ment potenciar la publicitat i donar-se a conèixer completament entre els ciutadans.

No voler dependre de ningú
L'Anna Puig és l'exemple típic de jove emprenedora. Es va valer d'ella mateixa per muntar una perruqueria ara fa una mica més d'un any al carrer Nord, Da Groove, i sembla haver-se consolidat perfectament. Amb 27 anys és l'encarregada de dur-ne el negoci, i va decidir provar sort perquè “la meva professió està molt mal pagada, a no ser que siguis el propietari del negoci. No volia dependre de ningú, i és una manera de garantir-me una seguretat en el meu sou”. Per la inversió inicial va utilitzar els diners que li van provenir de la venta d'un pis, i abans de buscar un altre lloc per viure “vaig decidir fer prevaler la feina a l'habitatge. Per mí tenir un sou garantitzat era el que més valorava”. Va demanar ajuts econòmics a la Generalitat i a l'Ajuntament, i va rebre alguna petita subvenció per decidir-se a muntar el negoci ella sola, i no tenir més de 25 anys en el moment de dur-lo a terme. A més tenia el suport econòmic per part de la seva familia, i semblava una oportunitat ideal per a ella per provar sort. Aquesta sembla acompanyar-la de moment en el seu particular viatge. Entre els seus plans de futur, destaca la seva intenció d'ampliar el negoci. “No vull tampoc fer una cadena de perruqueries amb el meu nom, però si que m'agradaria que el negoci creixés una miqueta si continua funcionant com fins ara. Espero que l'ambició no em faci cometre errades, i a més, m'agradaria també continuar estudiant aspectes relacionats amb la perruqueria, i que m'ajudessin a millorar com a professional”.

Maria Toll amb les seves companyes

Anna Puig treballant a la perruqueria

‘Tenir el teu propi
negoci et permet
desenvolupar projectes propis i sentir-te
del tot realitzat’