‘L’única música que sabem és la de l'assignatura a l'institut’

El projecte Züell va néixer el 1997, format per l'Esteve Puig i el Chus Martínes, tot i que, en un primer moment, eren tres integrants. S'han mogut en el món de la música electrònica actuant en festivals tan importants com ara el Sónar i han fet remescles amb gent tan important com Francesco Farfa o José Padilla. Ara el seu objectiu és treure un nou disc, això sí, quan el tinguin perfectament acabat.

Revista de Ripollet: Com us vau conèixer?
Züell: Ens vam conèixer a l'institut. El Chus sabia que jo tenia un sintetitzador, ell tenia un altre i vam decidir ajuntar-nos. Tindríem uns 15 anys i ja vam formar un grup d'estil techno-pop. Tot i així el projecte més seriós va sorgir el 1997. Vam gravar una maqueta i el 1998 ja vam tenir contacte amb un productor que ens va presentar a la productora Blanco y Negro i també a Serial Killer Vinyl, on després ho vam fer tot.
RdR: Sabíeu de música?
Z.: L’única música que sabíem era la de l'assignatura de música de l'institut. Vam intentar anar a classes de solfeig, però vam aguantar mig any. I és que en realitat som bastant autodidactes: portem tocant aproximadament des dels 10 anys i mai hem sabut tocar una peça de música clàssica, ni llegir partitures, ni coses molt serioses. Però si et poses a manipular uns samplers i sintetitzadors és una altra cosa; és una barreja de tot.
RdR: Com van ser els inicis de Züell?
Z.: En principi, el projecte Züell no ens el vam prendre seriosament. Estàvem a l'estudi i treballàvem. No érem conscients que s'estava formant Züell, però ja no tocàvem cançons d'altres grups ni fèiem versions. De fet, quan ens posem a tocar, molts cops ni tan sols toquem les nostres cançons, sempre anem a crear alguna cosa nova. Va haver com un abans i un després del que és Züell. Del que hi havia abans gairebé no te'n recordes.
RdR: D'on prové el nom de Züell?
Z.: Buscàvem un nom curiós, que fos curt, amb una o dues síl·labes com a màxim. Des del nostre punt de vista, havia de començar per A o per Z; llavors vam fer una combinació amb Chus i Esteve Granadell i d'aquí va sorgir una mica la barreja de noms. Va ser un dia que el Chus es va llevar i li va venir al cap, sonava bé i ens vam quedar amb ell.
A més, havíem quedat amb la discogràfica aquella setmana i, o teníem nom, o ens el posaven ells. Així que vam fer reunions amb amics a veure si sortia alguna cosa i no ens agradava res i un dia de casualitat va sorgir Züell.
RdR: Com va ser l'experiència de treure un primer single el 1999?
Z.: Al principi estàvem molt emocionats amb el single, però la sensació va ser bona fins que vam tenir el disc a les nostres mans. Quan el vam tenir físicament el volíem trencar perquè estàvem tan decebuts... Primer pel disseny, que l'havíem fet nosaltres però no el van deixar exactament com volíem. Després el vam escoltar i hi havia errors de so; s'escoltaven sons que no havien de ser-hi i el pitjor és que surten al disc. Teníem una gran il·lusió posada que després es va esvair una mica, perquè un cop el vam tenir a les mans no era el que havíem esperat.
RdR: Potser esperàveu més de la discogràfica.
Z.: El pitjor no va ser només el resultat, perquè, a més, la discogràfica ens va dir que no ens preocupéssim que avui dia la majoria de productes que surten a la ràdio són mediocres. Per nosaltres va ser com si ens digués que a ells els hi era igual que sonés malament, però, clar, a nosaltres no.
RdR: Després d'aquest primer single, vau treure un altre i finalment un disc. En aquests moments, quines expectatives teníeu?
Z.: La nostra expectativa ha anat canviant des del principi. Amb el primer single, teníem un interès per música més experimental, per música sense veu. Ara ha anat madurant el nostre estil i ens agrada més un híbrid entre música instrumental i cantada. Potser no estem a l’última en música electrònica però creiem que omplim un forat que, a Espanya, no l'omple ningú. Fem una barreja un tant especial, entre electrònica i pop, i és el que hem anat variant tot aquest temps.
RdR: I a nivell comercial?
Z.: En aquella època, el que volíem era fer concerts i que ens escoltés el màxim de gent possible. Com qualsevol grup, aspires a donar-te a conèixer i viure del que estàs oferint. Sortíem a l'escenari, tocàvem en el major número de llocs possibles, intentàvem que el disc es conegués i es pogués vendre el màxim possible.
RdR: També heu fet col·laboracions amb altres músics, alguns de gran renom internacional.
Z.: Hem fet algunes col·laboracions, fins i tot, abans de treure el disc. La primera va ser amb el José Padilla i el tema Adiós ayer. Era una cançó que sortia en un anunci.
RdR: Com vau establir el contacte amb ell?
Z.: L'anècdota és molt curiosa, perquè resulta que el José Padilla estava a Londres, va veure el nostre disc i se'l va comprar. Arran d'això, ell va trucar a la discogràfica i vam establir el contacte. Aquest va ser el nostre primer treball amb una persona coneguda i la veritat és que ens va anar molt bé, perquè aquesta cançó va sortir a un recopilatori i sortia el nostre nom juntament amb el seu.
RdR: També heu actuat al Sónar, considerat un dels festivals de música electrònica més important.
Z.: Al Sónar hem actuat dues vegades. Tocar allà és tot un avantatge perquè et dóna nom; dir que has tocat a Sónar és una garantia, perquè per a la majoria de gent suposa una porta d'entrada. Per a nosaltres va ser treure els primers temes i tocar al Sónar directament.
RdR: Com és un concert de música electrònica?
Z.: En el nostre cas ha variat, perquè al principi oferíem un tipus de música més electrònica sense veu ni instruments. Llavors sortíem a l’escenari d'una manera més freda, sempre darrera d'uns aparells, com els disc-jockeys, tot i que en el nostre cas la música la fèiem en directe, no hi havia res pregravat. Després, quan vam treure el disc, va canviar una mica perquè portàvem bateria, veu...
RdR: Una anècdota?
Z.: Vam estar al Monegros Festival i ens van dir que tocaríem a la una de la matinada. Van passar les hores i vam acabar tocant com a les quatre o cinc de la matinada. En aquest tipus de discoteques, a aquestes hores, la gent ja no és la gent. I estàvem tocant una música que era per ballar, però no gaire radical. A un de nosaltres li van començar a descordar els cordons de les sabates; ens va sobrevolar un barret mexicà i vam haver d'esquivar-lo. I va haver-hi un moment en què estàvem tocant i de la pols que hi havia ens havíem quedat tot grisos: la cara grisa, les celles grises, el cabell també. Per acabar-ho d'adobar, resulta que nosaltres mateixos no ens escoltàvem gaire bé, però vam pensar que a la pista segurament sí se'ns sentia bé. Doncs no, hi havia un grup petit que enlloc de ballar al ritme de la nostra música, ballaven al ritme de la que posaven a la sala del costat.
RdR: Després d'una època d'inactivitat ara esteu preparant un altre disc.
Z.: Reconeixem que el parèntesis ha durat massa temps i ara el nostre objectiu és acabar el disc i preparar els directes. Realment creiem molt en aquest disc, després de tres anys o et canses o has de creure-hi molt. Volem moure aquest disc i els anteriors, trobar una nova discogràfica i un manager o algú que ens gestioni tot això.

Züell porta ja 10 anys
fent música electrònica

‘El nostre estil ha
anat madurant i ens
agrada més un
híbrid entre música
instrumental i cantada’

‘Ens vam conèixer a
l'institut, tindríem uns
15 anys i ja vam
formar un grup
d'estil techno-pop’