Molts diumenges, al matí, quan estaves esmorzant amb un cafè a les mans i en companyia del diari, senties una veu, la d'en Joan, convidant a tothom a sortir al carrer i endinsar-te a la "revolta". "Revolta" d'entitats i ciutadans capbussats en alguna de les moltes activitats que des de sempre han inundat els carrers de Ripollet. La seva veu t'acompanyava pel camí de la festa i la gresca. Et convidava a fer-te partícip de l'esdeveniment tant cultural com esportiu. Convidava a ser un bocí de poble, a ser un esquerp participes en qualsevol de les activitats que des de sempre han omplert carrers i pavellons. Des del Patinatge al Futbol, del Bàsquet a l'Handbol, de l'Atletisme a l'Hoquei, passant pel Futbol Sala, la Petanca, l'Excursionisme, el Ciclisme, la Natació, el Waterpolo, el Tenis, el Motor, el Tenis Taula, l'Aeromodelisme... i el modelisme, el motociclisme, el modernisme, el cubisme i el surrealisme si calgués.
Sant Antoni, els Reis, la Columbicultura, el Flamenc, les Sardanes o la Coral, la Ràdio o el Carnaval, tant se val. Fos el que fos, esportives o culturals; Associacions de Veïns, Comissions de festes, el Centre Aragonès, Festivals de Fi de Curs, l'Ajuntament . Ell ens cridava amb el micròfon a la ma, tot conduint el seu vehicle, de viva veu amb tota la força, donat sempre a les altres causes. Lliurat al seu poble i a la seva gent. No calia insistir-li gens. Sols calia convocar-lo. Sols calia dir-li: Joan, pots...; Joan, necessitem...; Joan, volem...; Joan...?. I en Joan només tenia una resposta: - Cap problema! Compteu amb mi!. Una presentació, un festival, una cercavila, una passada amb els altaveus, una entrevista a la Ràdio, unes Majorettes, o unes Patinadores... Només calia demanar-li ajuda i la seva feina suplia les nostres mancances, la nostra falta de previsió, la nostra nul·la experiència per a convertir en un èxit allò que sense ell, hauria estat una mediocritat. Mai podrem agrair-li els favors que ens ha fet, l'ajuda que ens ha dispensat, les hores de feina que ens ha regalat. En Joan ens ha ensenyat a ser solidaris, a participar i a col·laborar. Ens ha ensenyat a organitzar, a treballar, a escoltar, a decidir, a proposar, a sentir-nos vius i a gaudir de feina feta. El seu traspàs ens ha deixat sense els seus ulls, la seva veu i el seu somriure obert i sincer. La seva mort ens ha mostrat el camí traçat. La seva vida ens ha omplert l'esperit, ens ha il·lusionat, ens ha enfortit. Sabem el que s'ha de fer. Joan estàs aquí, amb cadascú de nosaltres. Gràcies per ensenyar-nos i compartir tantes coses. Com tu farien falta moltes persones al món. T'estimem!

Comissió organitzadora de l’acte
de comiat de Joan Abad