‘La festa de Sant Antoni Abat de Ripollet és un referent’

La festa de Sant Antoni Abat és una tradició que porta més de 100 anys recorrent el nostre municipi. Un any més, aquesta celebració pretén aplegar una gran quantitat de gent als carrers de la nostra vila per gaudir dels cavalls i dels carros guarnits. En Joan Albiñana és president de la Comissió Organitzadora de la Festa de Sant Antoni Abat de Ripollet, que enguany ens ha promès una sorpresa que no ens podem perdre.

Revista de Ripollet: Des de quan és membre de la junta?
Joan Albiñana: Fa uns 24 o 25 anys vaig ser abanderat de la festa dels Tres Tombs i, a partir d'aquesta participació, la gent de la junta em va dir que necessitaven gent jove. Des de llavors estic a la junta de Sant Antoni. Però quan alguns dels membres d'aquella junta es van jubilar, els que vam restar vam crear la comissió. No obstant, en aquella època hi havia pocs socis. Malgrat això, aquell primer any vam assolir la xifra de 400 socis i el segon any vam arribar als 600. El primer any vam voler organitzar un ball on ara està el Teatre Auditori, perquè hi havia una gran nau. Vam fer venir a l'orquestra Costa Brava; primer es van fer sardanes, i alguna gent va haver de sortir fora, però després les vam fer entrar perquè fèiem ball. La veritat és que va ser un espectacle. Com a anècdota vam fer el sorteig, com cada any, del porc, el xai... però per un error jo em vaig equivocar de número i vam haver de pagar un premi dos cops.
RdR: Des de quan és president?
J.A.: Ara fa dos anys que sóc president de la comissió ja que, malauradament, en Josep Saló ens va deixar. Des de llavors vam assolir unes fites i n'estic molt orgullós.
RdR: Com va començar la seva afició per aquest món?
J.A.: Quan era petit, el meu veí, de la família Noces, tenia vaques i cavalls. Jo em vaig criar enmig d'aquests animals i m'agradaven molt. Jo era molt jove i, per aquella època, ells van ser banderers i anaven amb el carro.
Quan tenia sis anys em vaig posar molt malalt i el veí, que m'apreciava molt, va dir: “Si el Joan es salva, el primer vedell que neixi sortirà per anar a Sant Antoni”. I jo, amb sis anys, vaig anar de la mà amb el senyor Antoni Noces a beneir un vedell. Des de llavors, la festa l'he viscuda i l'estimo molt; la porto a la sang. Cada any dic que estic cansat, però quan arriben aquestes dates la meva dona em diu : “Va Joan, que ja comences amb els nervis”, i així segueixo.
RdR: Quina és la tasca d'un banderer?
J.A.: El banderer en una festa de Sant Antoni és el màxim exponent; és el que porta el nostre estendard i, d'alguna manera, és el protagonista juntament amb el patró Sant Antoni Abat. Ser banderer és un orgull, és una satisfacció; és ser un dels protagonistes d'una de les festes més importants de Ripollet. A més, sense cap dubte, de totes les festes de Sant Antoni Abat que es fan a Catalunya, la de Ripollet és un referent. Per suposat, ens supera Vilanova i la Geltrú, considerada la capital dels Tres Tombs; també ens supera Rubí perquè tenen un pressupost enorme. Però jo crec que just al darrera està Ripollet, perquè des que el 1993 es va celebrar el centenari, el 2000 es va organitzar la trobada dels Tres Tombs i que el 2003 vam inaugurar el primer monument a Catalunya en honor a aquesta festa, ens hem convertit en un referent. Sempre tenint en compte tota l'organització que portem, amb tots els companys que em envolten, sense els quals aquesta festa no es podria fer.
RdR: Com a president es planteja fer canvis?
J.A.: No, en cap moment. Perquè, tot i que sigui el president, les coses s'han fet sempre entre tots. Jo no prenc mai cap decisió sense consultar i dialogar amb els companys de la junta. Tothom proposa les seves idees; per exemple, aquest any un membre de la junta va proposar que introduíssim una sorpresa i, com estàvem d'acord, s'ha portat a terme.
RdR: Cada any nomenen tres Traginers d'Honor; com s'escullen?
J.A.: Això també va ser idea d'un company de junta i es va decidir escollir a tres persones destacades. Una seria una figura pública, que podia ser una persona o una entitat, i les altres dos persones són dos socis antics. En aquest cas, intentem mirar que entre els dos socis hi hagi algun tipus de vinculació professional, que hagin participat a les festes. A banda de ser socis, seleccionem gent que estigui molt vinculada al món del cavall i de la festa. Nosaltres, però, voldríem fer Traginers d'Honor als 600 socis, perquè considerem que tots són mereixedors de ser-ho, però de moment ho anem fent de mica en mica.
RdR: El soci és molt important per la festa.
J.A.: La festa de Sant Antoni Abat agrada a tothom, però molta gent pensa que això ho organitza l'Ajuntament. Però no és així; la festa de Sant Antoni Abat es fa, bàsicament, gràcies al soci i l'Ajuntament és una part important que col·labora i aporta una part del pressupost. L'amo de la festa és el soci de Sant Antoni Abat, però es tracta d'un tipus de festa pública i que es fa per a tothom, per a la gent del poble i per la que ve de fora. Sant Antoni Abat és una festa tradicional que marca pauta a Ripollet i que convoca entre 15.000 i 20.000 persones al carrer, però la festa és del soci. La prova la tenim al Pavelló Municipal, quan es fa el concert i el ball i es reparteix la coca... Són coses que estan destinades al soci, tot i que la resta de gent pot entrar, si paga una entrada.
RdR: Per tant, tenen molta cura del soci?
J.A.: El soci és la nostra principal font d'ingressos i, encara avui dia, anem a cobrar porta per porta la quota. No ho volem perdre, perquè creiem que és una manera d'estar en contacte amb el soci.
RdR: És una festa que ens mostra aspectes molt tradicionals.
J.A.: Sí. I aquest any la gent ha de prestar molta atenció perquè veurà alguna cosa que no ha vist mai. Hi ha una carreta d'un bon amic meu, que l'ha adquirida a Soria, l'ha restaurat i sortirà amb dos bous perquè és una carreta tradicional castellana. Hem de pensar que la festa de Sant Antoni Abat és un museu a l'aire lliure; per aquest motiu és molt important veure-ho i admirar-ho, sobretot per a la gent jove que no ve del món agrícola i que no coneix coses que han existit i que encara existeixen en l'actualitat. Veure guarnicions a la catalana, a un senyor del Prat de Llobregat que porta un tir de vuit cavalls en línia i que és la millor guarnició de Catalunya, però també tenir en compte que tot això té molta feina.
RdR: Els socis joves venen per tradició familiar o per voluntat pròpia?
J.A.: Ara tenim quatre o cinc joves a la comissió que senten la festa, ja que els seus avis o pares provenien del món pagès. Però també hi ha membres de la comissió que no tenen tradició familiar. La nostra festa és capaç d'entrar a les venes de qualsevol i tots els ripolletencs s'han de sentir orgullosos de tenir aquesta festa.
RdR: Quines activitats ens oferiran aquest any?
J.A.: Aquest serà el segon any en què sortirem del recinte firal; és un bon punt perquè la gent pugui anar a admirar la preparació de la sortida. Farem el recorregut tradicional, la benedicció dels animals... Seguirem les activitats tradicionals de cada any. Però jo recomano que, a banda de veure la passejada per la rambla, la gent vingui a la plaça Onze de setembre, perquè la desfilada és tot un espectacle.

Joan Albiñana participa des
dels 6 anys als Tres Tombs

‘El primer any d’estar
a la junta vam assolir
la xifra de 400 socis
i el segon any vam
arribar als 600’

‘La nostra festa és capaç d’entrar a les venes de qualsevol i tots els
ripolletencs s’han de sentir orgullosos d’ella’