5 anys amb l’euro

La nova divisa va arribar a les nostres vides ara fa exactament 5 anys, i durant els primers mesos va coexistir amb l’antiga pesseta. Tothom esperava una època de convivència d’ambdues monedes amb moltes dificultats, però certament la societat va realitzar el canvi d’una manera més que correcta.

Ningú veia clara en un principi l’arribada de la nova moneda, entràvem al segon mileni i les pors i els inconvenients cap a ella cada cop eren més i més nombroses.Al gener de l’any 2002 es va produir l’inici de la circulació de la moneda única, que va començar a rebre de seguida valoracions positives per la majoria de ciutadans. La novetat era un atractiu considerable, i el que molts veien com un canvi arriscat i complicat, va començar a veure’s com un repte que ens apropava al vell continent, a la suposada potència que aquesta Unió Europea tindria amb el pas dels anys. I la veritat és que no anaven del tot desencaminats. El nivell de vida ha augmentat considerablement, però per desgràcia, aquesta millora ha d’anar forçosament de la mà d’un encariment dels preus.

Feliç aniversari?
Els cinc anys d'història de la divisa han donat molt a parlar, segurament molt més del que en realitat mereixia. Són mil i una les crítiques realitzades (tant negatives com positives) a la moneda, tant per part dels ciutadans com dels botiguers dels països de la zona euro. A grans trets, els avantatges principals han estat el creixement del pes de la divisa en els mercats internacionals, guanyant dia a dia més terreny al dòlar americà, i una aparent millora en el control de la inflació.
Per primera vegada en cinc anys, a més de tenir una major influència en les transaccions internacionals, el valor total dels bitllets en circulació ha superat al de dòlars, i ha passat de 221.000 milions a 610.000 en només cinc anys de vida. L'euro ens ha ofert un nivell baix dels tipus d'inflació i dels tipus d'interès en relació als que ens oferia progressivament la pesseta. Ha ajudat a evitar les crisis del tipus de canvi, i al ser la moneda més sòlida i estable del moment, ha disminuït el preu de les importacions, com per exemple el de les compres de petroli.
Però la majoria dels ciutadans de Ripollet no veuen aquestes millores que els economistes i polítics han atribuït a la divisa, i el descontent general cap a ella cada cop és més gran. L'aspecte positiu més perceptible de la moneda és la comoditat que ha representat en els viatges internacionals, en ser més que evidents les millores i facilitats que trobem avui dia pel que fa al canvi de divisa.
Trobem veïns que estan a favor de la moneda, d'altres que es mostren indiferents, però cada cop més existeix un sentiment de refús més gran cap a la divisa, el nombre de detractors cap a aquesta gairebé duplica al de defensors, i les xifres cada cop marquen més les diferències entre uns i altres.

La moneda ha encarit el dia a dia
Quasi la totalitat dels ciutadans té problemes en fer la conversió de la moneda, si bé no en les xifres petites, sí en les grans quantitats. Molts dels veïns, com en Miquel Huertas, realitzen els canvis mentals de divisa, però només en les grans xifres: “no acostumo a calcular el que costa la barra de pa o el cafè del esmorzar, però sí que hem surt sol el canvi de divisa quan es tracta d'una xifra més elevada, com la d'un vehicle o la d'un pis”.
Podem afirmar que avui dia tot és més car que quan va entrar en circulació la nova moneda, però el que la gent no sol tenir en compte, és que l'encariment del nivell de vida també hauria existit de manera semblant amb el manteniment de la pesseta. En la majoria dels productes s'han detectat importants increments en els preus, una barra de pa gairebé ha duplicat el seu valor en 5 anys, i n'hi ha casos molt més clars. El preu de baixada de bandera d'un taxi s'ha incrementat de mitja aproximadament un 150%, el del metre quadrat de l'habitatge del 100% al 200%, i en general, el del carro de la compra en un 80%. La majoria dels ciutadans creuen que són més els inconvenients que els avantatges que presenta la moneda, la Maria Gil, veïna del barri de Can Mas, creu que “els avantatges que dóna per als ciutadans són mínims, representats bàsicament en els viatges, en ser més fàcil comprar i no tenir cap problema en el que al canvi de moneda es refereix. En canvi en presenta molts inconvenients, com l'encariment dels preus, o els problemes que els hi suposa a la gent gran a l'hora de pagar amb una moneda diferent”.

Encara calculem en pessetes
Tot i que ja fa cinc anys que convivim diàriament amb l’euro, encara ens costa calcular xifres elevades en aquesta moneda. A l’hora de comprar un pis o acceptar una feina encara traduïm la quantitat d’euros a pessetes. Trobem també ciutadans que mostren certa indiferència a la moneda, tal i com comenta en Pere Ruiz, veí del carrer Nord, “em limito a pagar el que em demanen, no penso quan costa en pessetes. No crec que els comerciants es dediquin a enganyar a la gent.” Tot i això, encara avui dia els anuncis de pisos s’expressen en les dues monedes.

Els botiguers, a favor de la moneda?
Per molta gent els botiguers són els grans afavorits pel canvi de divisa, però curiosament, ells no es veuen ni de bon tros en aquestes condicions de privilegi que la societat els hi atorga. És del tot cert que s'ha dut a terme un fenomen que podem denominar 'cultura d'arrodoniment', que consisteix bàsicament en convertir l'antiga moneda de cent pessetes en la d'un euro. Aquest fenomen ha provocat que la societat es plantegi com una cosa normal el fet de pagar un euro per una barra de pa o per un cafè, productes que antigament no superaven les 100 pessetes. Les xifres parlen per si soles, i demostren que, tan el sector comercial com les administracions públiques (mirin si no els preus del transport, o el de les tarifes postals), han incrementat l'import dels productes de manera desorbitada. La majoria dels botiguers no creuen que l'encariment del nivell de vida sigui degut a la moneda, si no que és la inevitable inflació l'encarregada de que cada cop veiem les coses més i més cares. En realitat si que és cert que la pesseta no tenia ni molt menys ni la propietat ni el poder de neutralitzar els elevats nivells dels preus, però l'arrodoniment està fent més mal del que tothom es pensava a l'economia domèstica. En un principi, les administracions havien de vigilar que precisament els botiguers no cometessin abusos en les noves tarifes, però aquest control ha resultat francament nul. En 'gaudim' d'una sospitosa conversió caracteritzada exclusivament i única per anar a l'alça, i és pràcticament impossible controlar de manera oficial l'increment dels preus en els petits establiments. Sens dubte, l'arrodoniment ha estat el responsable de que la moneda tingui un elevat nombre d'enemics en la societat.

Encara ens costa
treballar en euros
amb xifres elevades com pot ser el
preu d’un pis

L’arrodoniment ha
provocat que l’euro estigui molt mal
considerat per la
ciutadania