‘Els nens són els futurs lectors i aquí és on es troba la base’

A l'abril del 2007 farà 10 anys que es va inaugurar la Biblioteca de Ripollet. Des de llavors, la Roser Pecanins es troba al capdavant com a directora del centre, tot i que fins aleshores no havia trepitjat mai el nostre municipi. Gairebé per casualitat, la Roser es va iniciar en la seva professió com a bibliotecària. Ara el repte és aconseguir un bon fons d’informació local que es pugui divulgar lliurement.

Revista de Ripollet: Des de quan ets la directora de la Biblioteca de Ripollet?
Roser Pecanins: A l'abril del 1997 es va inaugurar la biblioteca, tot i que jo ja hi treballava des del gener. Abans de començar a treballar aquí mai havia trepitjat Ripollet i ara ja porto gairebé 10 anys.
RdR.: Per què vas triar la professió de bibliotecària?
R.P.: És una història una mica llarga. Jo no era gaire bona estudiant i vaig suspendre la revàlida. Volia estudiar literatura, però per no estar un any penjada, mentre em tornava a preparar per la revàlida, vaig començar els estudis de secretariat a Terrassa, sense intenció d'acabar-los, només per cobrir aquell any. Però em vaig emocionar i vaig deixar estar la revàlida i vaig decidir continuar amb el secretariat i acabar-lo.
En el segon curs del secretariat, la professora que ens donava literatura, justament era bibliotecària a Terrassa. Un dia em va dir que com se'm donava bé escriure a màquina em proposava una feina a la biblioteca per fer les fitxes dels llibres a màquina. La idea era que hi treballés a la tarda i al matí seguís estudiant.
RdR.: Va ser a partir de llavors que et va venir la vocació?
R.P.: Això va tornar a trencar els meus esquemes. Vaig acabar el secretariat, però després m'hi vaig anar de cap a l'escola de bibliotecaris. Llavors no es necessitava tenir la revàlida aprovada, només havies de fer una prova d'accés, de català, de redacció i de coneixements generals, i vaig entrar. I a partir d'aquí, em vaig endinsar en aquest món, que ha estat el meu futur i la meva professió fins ara.
RdR.: Però certa afició pels llibres si tindries.
R.P.: Sempre he estat aficionada a la lectura, però mai hauria imaginat que acabaria treballant a una biblioteca. És molt diferent com estava el món de les biblioteques en aquells anys; no era gens temptadora la tasca de bibliotecària. Jo recordava que per a mi eren unes persones molt serioses, que et donaven molt de respecte... Aquesta idea que, per desgràcia, s'ha tingut molts anys dels bibliotecaris i bibliotecàries. Eren com uns éssers superdotats que els trobaves al darrera d'aquella taula i que et deien el que havies de llegir i el que no.
RdR.: Entre els anys 80 i 90 va haver un gran canvi a les biblioteques del Vallès.
R.P.: A partir dels anys 80 va començar a canviar el concepte de biblioteca. Jo vaig estar uns 10 anys exercint en un pla de principis de segle. Però després vaig entrar a formar part del servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona i ja es va veure un canvi de personal, polític i cultural totalment diferent. A les biblioteques s'hi va veure reflectit el canvi perquè a partir de llavors el servei de la biblioteca es va dirigir a estar molt al dia. Un servei públic molt accessible perquè la cultura ha d'estar a l'abast de tothom i considero que, a nivell municipal, s'ha aconseguit.
RdR.: També s'ha trencat el dogmatisme de la biblioteca com un espai avorrit i fosc.
R.P.: Abans una biblioteca era un lloc d'estudi, hi havia informació però dirigida per a la gent que es dedicava a fer recerques d'investigació, tant científiques com de lletres. Però no eren centres d'esbarjo ni de divulgació de la lectura, sinó que servien d'ajuda per a gent que ja tenia unes necessitats cobertes però necessitava aquell llibre concret o aquella informació específica. Eren més aviat centres de documentació, que no és la missió de la biblioteca pública.
RdR.: Quina ha de ser la tasca d'una biblioteca pública?
R.P.: La biblioteca pública ha de ser un centre d'informació i de potenciació de la lectura. Ha de donar peu a que la formació no acadèmica de la persona es pugui realitzar a través de la biblioteca, com a primera base, i que després es pugui ampliar a altres llocs. Encara venen molts estudiants, però venen a buscar l'espai per poder estudiar, per fer treballs, però ja porten la seva informació.
RdR.: També, des d'una anys ençà, s'ha potenciat molt la biblioteca infantil.
R.P.: Molt difícilment es pot potenciar la lectura en una persona adulta, per tant, que en una biblioteca pública hi hagi una sala infantil és imprescindible. Ara l'espai infantil és igual o gairebé igual que la sala general. Els nens són els futurs lectors i aquí és on es troba la base perquè la formació i la lectura continuï i que no es trenqui acabada l'edat escolar.
RdR.: Diuen que ara els joves llegeixen menys; has notat menys afluència a la biblioteca?
R.P.: El tema de la lectura ara està molt diversificat. Abans llegir era llegir un llibre i si no era un llibre era com que ja no llegies. Però ara a una biblioteca pots trobar de tot, la informació la trobes a Internet, un CD, una pel·lícula, un article de revista i, evidentment, a un llibre. Ara hi ha moltes maneres de llegir, però sí que és veritat que en format llibre caldria llegir una mica més.
Els joves són els que llegeixen més, però a certes edats tenen unes lectures que jo considero forçades, i després abandonen. Potser no es cuida gaire el tipus de lectura més adequat i es centren en omplir uns formularis i no importa el que es llegeix.
RdR.: També a les biblioteques s'organitzen xerrades, com a activitats alternatives.
R.P.: Les xerrades i trobades estan orientades més cap als adults. D'aquesta manera, fem més accessible aquells escriptors o persones que, per la professió que tenen, ens poden donar experiència i informació que desconeixem. A més, a través de les xerrades amb escriptors i els clubs de lectura fem que hi hagi diàleg i intercanvi de coneixement d'una manera real. Perquè a vegades llegeixes un llibre que t'agradaria comentar i aquesta és una forma de fer-ho. La biblioteca s'ha de veure com una manera més fàcil d'accedir a la cultura, però d'una manera natural, com un aspecte més de la nostra vida quotidiana.
RdR.:Què destacaries de la teva feina?
R.P.: A nivell de feina jo destacaria l'equip; hem tingut molta sort amb la gent que fa funcionar la Biblioteca de Ripollet. La gent que ens hem agrupat aquí hem sabut comprendre el tipus de tasca que havíem de fer i això ens dóna ànims per a poder continuar. I des del 1997 fins ara, caldria dir que la biblioteca s'està consolidant. Tot i no tenir un gran rètol que digui que som una biblioteca pública, ara quan entres a la població i demanes per la biblioteca la gent et sap dir on som. Per a mi és molt important, perquè durant molt de temps la gent no sabia ni on érem.
RdR.: I què trobes a faltar?
R.P.: El que més trobo a faltar és el fet de no poder aconseguir un bon fons de col·lecció local. Crec que la biblioteca pública no ha de tenir mancances a l'hora de donar informació local. Ens ho estem plantejant i intentarem que el poc fons local que hi ha es divulgui i es pugui consultar, perquè és essencial.

Roser Pecanins,
directora de la Biblioteca de Ripollet

‘Sempre he estat
aficionada a la lectura, però mai hauria imaginat que acabaria treballant
a una biblioteca’

‘La biblioteca s’ha
de veure com una manera més fàcil d’accedir a la
cultura, però d’una
manera natural’