| GENER
Trilla
tanca i deixa 240 treballadors sense feina
Empresas
Plásticas Trilla feia realitat el tancament. Mentre que el dia
13 de gener va ser el darrer dia de feina per a una part important dels
seus treballadors, la resta dels empleats, uns 80, van continuar treballant
fins al 28 de febrer, data del tancament definitiu. D'aquesta manera,
la companyia retardava la primera data de tancament, fixada el 31 de gener,
per tal de poder transferir el servei que Trilla prestava a SEAT a altres
dues empreses ubicades a Polinyà i Sant Andreu de la Barca.
El tancament es produïa després de les mobilitzacions en contra
de l'anunci de la direcció de tancar aquesta planta de Ripollet,
que pertany al grup KIO, i acomiadar els seus 240 empleats, dels quals
el 80% són veïns del nostre municipi. Finalment, però,
els treballadors de Trilla van acceptar finalment l'oferta de l'empresa
d'indemnitzar-los amb 45 dies per any treballat amb un màxim de
36 mensualitats pel tancament de la planta de Ripollet. Així ho
van aprovar en una assemblea on van participar 204 treballadors, amb 181
vots a favor, 17 en contra, 4 nuls i una abstenció.
Una de les darreres negociacions que es van realitzar va ser per buscar
la millor solució per als treballadors majors de 55 anys i amb
dificultats d'inserció laboral. Ambdues parts van acordar que aquells
que no van cotitzar abans de l'1 de gener de 1967, quedaran lliures de
la retenció de l'IRPF.
El tancament d'aquesta empresa, després de gairebé 40 anys
en funcionament, va generar certa polèmica política. Des
del CpR, es va acusar l'Ajuntament de no facilitar l'orientació
ocupacional i professional dels treballadors de Trilla i es va defensar
la hipòtesi de que el tancament de Trilla responia a altres interessos.
No obstant, des del consistori local s'assegurava que s'havien ofert per
donar suport als treballadors d’aquesta empresa que es van quedar
sense feina.
FEBRER
El
futur hospital Ernest Lluch s’inaugurarà l’any 2010
La
demanda d'un nou hospital que prestés servei a Ripollet, Cerdanyola
del Vallés, Montcada i Reixac i Barberà del Vallés
es veia acollida a l'anunci que al 2010 s'inauguraria aquest nou centre
sanitari.
El Pla Director de l'hospital especificava que l'any 2008 s'adjudicaria
l'obra i que a partir del segon trimestre del 2010 ja podria estar acabada.
Finalment, el terreny que es va destinar per aquest nou equipament va
ser el sector Redosa. Més endavant, es va conèixer que el
futur hospital portaria el nom d'Ernest Lluch.
Paral·lelament, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana
de Barcelona (MMAMB) i els ajuntaments de Ripollet, Cerdanyola i Montcada
i Reixac començaven a treballar per reurbanitzar la zona escollida
per a la ubicació del futur hospital.
El cap de la MMAMB, Joaquim Obon, va explicar en la presentació
del Pla Director que la construcció i el procediment urbanístic
de la zona no suposarien cap retard en el calendari previst.
Segons el pla que es presentava, el centre serà hospital de dia,
tindrà serveis ambulatoris de totes les especialitats i cirurgia
major i menor.
Al nostre municipi, el Partit Popular i el Compromís per Ripollet
van mostrar la seva preocupació en conèixer els terminis
de construcció del futur hospital.
De la seva banda, els populars demanaven que el centre estigués
construït al 2007 i que entrés en funcionament al 2008. Amb
aquest objectiu, el PP a través dels seus diputats al Parlament
de Catalunya va presentar aquesta proposta al govern català. A
més, el Compromís per Ripollet demanava que la gestió
de l'hospital fos totalment pública.
De la seva banda, l'alcalde del nostre municipi, Juan Parralejo, va demanar
unitat per treballar i argumentava que la construcció d'un equipament
d'aquest tipus necessita temps.
MARÇ
La
Generalitat rebutja el soterrament de la C-58
Tot
i que els veïns portaven molt temps reclamant el soterrament i ja
s'havia arribat a un projecte consensuat entre l'Ajuntament, els veïns
i el Fòrum que comportava cobrir 500 metres d'autopista amb 250
soterrats, la Generalitat de Catalunya va rebutjar aquesta opció
i va elaborar un projecte alternatiu.
En la proposta anunciada pel Director General de Mobilitat de la Generalitat,
Manel Nadal, el 6 de març es preveia la instal·lació
de pantalles a una distància mínima de tres metres de la
façana dels edificis del carrer Verge de Montserrat així
com omplir la pendent que hi ha actualment entre la vorera del carrer
Sant Sebastià i el primer carril de l'autopista i altres actuacions
de regeneració de l'entorn.
Amb la negativa al soterrament de la Generalitat i el malestar entre els
veïns més propers a l'autopista pel fet que el govern autonòmic
no respectés el projecte pactat a Ripollet.
La polèmica es va traslladar a la pròpia Comissió
de l'Autopista. Retrets dels veïns a l'equip de govern per exigir
poc a la Generalitat i acceptar la seva proposta i malestar al govern
per les reunions convocades pels veïns. Així al novembre es
va convocar una sessió plenària extraordinària sobre
la C-58 que ha servit per desencallar la Comissió que havia estat
mesos sense reunir-se. Al ple ordinari de novembre, a més es va
aprovar crear una Oficina Municipal per la C-58 per tal de donar un nou
impuls a la recerca de solucions per l'impacte de la C-58 a Ripollet.
A la darrera reunió, celebrada al desembre, de la Comissió
es va acordar convidar als tècnics per explicar el projecte de
la Generalitat a Ripollet. I també es va decidir esperar-se a després
d'aquesta trobada amb els tècnics per determinar els objectius
i el paper que ha de jugar l'Oficina Municipal. S’espera que els
propers mesos es pugui concretar la resposta de Ripollet a la proposta
de la Generalitat.
ABRIL
Un
Centre d'Atenció Integral a la gent gran a Ripollet
Ripollet
disposarà d'un Centre d'Atenció Integral a la gent gran
que s'ubicarà darrera del CEIP Ginesta. Aquest complex comptarà
amb una residència assistida de 144 places, de les quals el 70%
seran costejades per la Generalitat. A més, oferirà 32 places
de Centre de Dia, que es podrien ampliar a 16 més; 52 sociosanitàries
de llarga estada per a persones amb dependència durant les 24 hores;
i possiblement entre 15 i 20 places d'Hospital de Dia. Així ho
estableixen els convenis que l'Ajuntament de Ripollet va signar amb les
conselleries de Salut i de Benestar i Família de la Generalitat.
Les seves responsables van visitar el nostre municipi el juliol per concretar
els serveis d'aquest futur complex.
En una segona fase, el centre es completarà amb 50 habitatges tutelats,
un Casal d'Avis de 200 places i una llar d'infants per als fills dels
treballadors del complex, ja que es preveu que es crearan 100 llocs de
treball. A més, s'ubicarà la central de teleassistència
de Catalunya, ja que l'empresa adjudicatària per construir i gestionar
el centre, Sergesa, presta aquest servei. El pressupost de la primera
fase és de 17.310.890 € i el consistori local ha cedit, durant
50 anys, 19.000 m2 de terreny. La previsió és que la residència
estigui enllestida a l'any 2008.
Tots els partits van donar suport a la creació del Centre d'Atenció
Integral a la gent gran. No obstant, el Compromís per Ripollet
va mostrar la seva voluntat per fer d'aquest complex un centre de gestió
pública.
Cal recordar que, actualment, Ripollet disposa d'un Centre de Dia amb
32 places i d'un Casal d'Avis que es va ampliar al març de 2003.
El creixement de la població i de l'esperança de vida, però,
han posat de manifest la necessitat de més equipaments i serveis
per a la gent gran. Sense dubte, aquest Centre d'Atenció Integral
a la gent gran permetrà una millor cura dels nostres avis a Ripollet.
MAIG
Mor
Carles Ferré, alcalde de Ripollet durant 22 anys
L'alcalde
de Ripollet durant 22 anys, Carles Ferré, moria el 13 de maig a
causa d'una aturada cardíaca. L'equip de govern, regidors, treballadors
de l'Ajuntament i ciutadans van omplir la Parròquia de Sant Esteve
per donar-li l'últim comiat.
Ferré va arribar a Ripollet el 1973 i el 1979 va guanyar les eleccions
encapçalant la llista del PSUC. Des de llavors va ser reelegit
com alcalde de Ripollet 5 vegades més. La seva arribada al PSC
va tenir lloc el 1991, després d'haver encapçalat també
les llistes d'Iniciativa per Catalunya. Finalment, l'any 2000 Carles Ferré
va anunciar la seva dimissió per ‘motius personals’.
El ple municipal aprovava posar el seu nom a un parc del Martinet.
JUNY
Ripollet
ja compta amb un Defensor del Ciutadà
Joan
Ramón Costa i Viladot va ser l'escollit com a Defensor del Ciutadà
de Ripollet. Aquest personatge, professor i membre actiu del poble en
activitats socio-culturals, es va convertir en el primer Defensor del
Ciutadà del nostre poble, figura encarregada de gestionar les queixes
dels ciutadans davant d'una suposada actuació incorrecta de l'administració
municipal.
La seva elecció va tenir lloc al Ple Municipal del mes de maig,
desprès d'una comissió constituïda específicament
amb aquesta finalitat, integrada per l'alcalde i un membre de cadascun
dels grups municipals amb representació al ple. Tots aquests grups
van votar a favor, excepte el PP, que va votar en contra, i el regidor
no adscrit, Josep Gabarra, que va decidir abstenir-se.
El nomenament de Costa no va estar exempt de polèmica. El regidor
del PP, Pere Calviño, va denunciar el fet que Costa fos una persona
vinculada a CiU, i va assegurar que seria un “apèndix del
govern i no un organisme independent”. Gabarra compartia aquesta
opinió, i va afegir que era incompatible haver participat en una
opció política en el passat i exercir el càrrec de
Defensor del Ciutadà, ja que això va contra el reglament
d'objectivitat que comporta aquesta figura política. En contraposició
a aquestes crítiques, l'alcalde, Juan Parralejo, va assegurar que
Costa aportaria documents que l'exculparien de les acusacions.
Tot i aquestes discrepàncies, els diversos grups municipals van
mostrar la seva satisfacció per l'aparició d'aquesta figura
a Ripollet, ja que el nostre poble mai havia disposat d'un Defensor del
Ciutadà.
Joan Ramón Costa exerceix el seu càrrec des del passat mes
de Juny. Tots els ripolletencs i ripolletenques poden sol·licitar
la seva intervenció, excepte els regidors i aquelles persones que
tinguin dependència laboral de l'administració del nostre
municipi.
JULIOL
L'oposició
rebutja el pla per urbanitzar el sector nord-oest
El
govern municipal va aprovar definitivament el programa de participació
ciutadana per definir la urbanització del sector nord-oest de Ripollet.
Es tracta d'una zona del barri de Tiana i el marge esquerra de la carretera
de Santiga. Tot i que l'equip de govern va acceptar alguna de les al·legacions
presentades els partits de l'oposició no van donar suport al programa
presentat pel govern. El CpR i el PP van votar en contra, mentre que ERC,
EUiA i el regidor no adscrit Josep Gabarra es van abstenir. Des de l'oposició
es reclamava més participació i s'assenyalava que en el
plantejament urbanístic ja està decidit i que hi haurà
una zona industrial, una residencial i l'ampliació de les instal·lacions
esportives i per tant la participació anunciada no era real. Des
del govern van respondre que es podrà parlar de tot i que el procés
aprovat era suficient com per poder redefinir la zona. La comissió
de Participació està formada per 23 membres entre tècnics,
portaveus polítics, representants veïnals, entitats, promotors
i constructors. Es va reunir per primer cop el 10 de juliol i va servir
per presentar el projecte aprovat al Ple.
AGOST
La
primera Festa Major amb la Comissió resulta un èxit
Un
any més, la Festa Major de Ripollet ha tornat a entusiasmar als
ciutadans. Plena de novetats i amb un temps força favorable, la
gran festa del poble va resultar tot un èxit en participació
i afluència. A més, l'estrena aquest any de la Comissió
de Festa Major ha ajudat a millorar i renovar el seu funcionament i la
seva organització.
Les noves activitats han estat un dels elements més remarcables
d'aquesta Festa Major, la 1ª Baixada de Carretons, organitzada pel
Centre d'Esplai l'Estel, el retorn del Mercat Medieval i com sempre gran
afluencia de gents als concerts. El tradicional ball de confetti va posar
fi a la Festa Major 2006, el diumenge a la nit a les pistes de l'Esbart.
SETEMBRE
La
connexió entre Ripollet i l'Autònoma ja és una realitat
Al
mes de setembre va produir-se la inauguració de la nova línia
d'autobusos, la 648, que connecta de manera directa els municipis de Montcada,
Ripollet i Cerdanyola amb la UAB i Bellaterra.
El servei, que va presentar-se en un acte amb els representants de les
entitats implicades i els alcaldes de les poblacions incloses en el trajecte
el dia 15, va iniciar oficialment l'itinerari el dilluns dia 18.
Comença el seu recorregut a Montcada, passa tot seguit per Ripollet,
amb un total de 4 parades, per continuar cap a Cerdanyola i arribar finalment
a l'Autònoma, amb una aturada més al propi municipi de Bellaterra.
Podem parlar d'una autèntica reivindicació històrica
al nostre municipi pel que respecta a la petició d'un mitjà
de transport que arribi a la Universitat Autònoma. No era lògic
que un dels pobles més propers a la UAB tingues una connexió
tan mínima amb la universitat, calia desplaçar-se a Cerdanyola
a peu o en autobús, i agafar un cop arribats un altre bus o el
tren de Rodalies Renfe.
L'alcalde, que va ser un dels assistents a l'acte de presentació,
va recalcar el “dèficit de transport públic”
que patia el municipi, i és que en realitat, l'únic transport
públic que funciona i existeix a Ripollet és l'autobús.
No disposem de cap via de comunicació ràpida, com les rodalies
o el metro. Amb la 648, s'ha aconseguit que el poble tingui unes millors
connexions amb els municipis citats, i el que encara és més
important, establir un nexe amb els altres mitjans de transport, amb els
quals, i fins ara, no es tenia bona comunicació.
Els Ferrocarrils de la Generalitat, amb parada al Campus de la UAB, i
Rodalies Renfe, a Cerdanyola, han passat a estar situades a l'abast de
tots els ripolletencs. L’autobús ha esdevingut des de setembre
un bon mitjà de comunicació pels universitaris ripolletencs.
OCTUBRE
La
Generalitat obre la porta a una futura estació de tren
Després
d'anys de reivindicacions, l'estació de tren a Ripollet està
cada vegada més a prop. Així es desprenia de la carta que
el Secretari per a la Mobilitat del Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat, Manel Nadal, va adreçar
a l'Ajuntament. Tot i que aquesta estació no figura específicament
dins del Pla d'Infrastructures del Transport de Catalunya (PITC), Nadal
va assegurar que sí s'inclourà al Pla Territorial Metropolità
de Barcelona que s'està redactant actualment. La proposta inicial
inclou una nova línia que donarà servei a Ripollet i una
estació al nucli urbà, però encara no s'ha concretat
una data ni la ubicació exacta de la parada.
D'aquesta manera, es donava resposta a anys de reivindicacions. No obstant,
encara queda molt treball per fer i, en aquest sentit, totes les formacions
polítiques van aprovar per unanimitat al ple la creació
d'una comissió municipal per l'arribada del tren a Ripollet. Amb
aquesta proposta, presentada pel Compromís per Ripollet, es vetllaria
per poder assolir la connexió de Ripollet amb una nova línia
des de Barcelona i amb la línia Papiol - Mollet.
NOVEMBRE
Els
Mossos d’Esquadra arriben a Ripollet per la Castanyada
La
nit del 31 a l'1 de novembre Ripollet va viure un dels moments més
importants i destacats de l'any: l'arribada del cos de Mossos d'Esquadra
al municipi, dins del desplegament al Vallés Occidental. En total
39 agents es van instal·lar a la comissaria situada al carrer de
Sant Jaume.
Amb l'arribada dels Mossos la Policia Nacional va haver de canviar les
seves tasques, però sense marxar del municipi. Des de novembre
aquest cos s'encarrega de les competències a nivell estatal com
estrangeria, delinqüència o terrorisme, a més de les
tasques administratives com l’expedició de DNI i passaports.
Pel que fa als canvis de personal, tots els agents que treballaven a Ripollet
van continuar treballant aquí reconduint les seves tasques. Els
únics que van marxar del poble van ser aquells que estaven en període
de pràctiques que van haver d’anar a municipis on la Policia
Nacional tingués competències plenes per poder completar
la formació.
De la seva banda, la Policia Local i els Mossos passaven a treballar de
manera coordinada compartint les competències en matèria
de seguretat ciutadana.
Tot i que els Mossos van estar presents al municipi a partir de l'1 de
novembre, ja feia un temps que treballaven amb la Policia Nacional i la
Guardia Urbana per tal de rebre informació del municipi. Durant
aquestes jornades prèvies els Mossos van conèixer quins
eren els tipus de delinqüència més comuns al nostre
municipi.
Poc després de la seva arribada, el cos de policia autonòmica
va obrir les seves portes per tal que els ripolletencs poguessin conèixer
la nova comissaria i els nous agents que s'encarreguen de l'ordre i la
seguretat del municipi.
Tot i que Ripollet té la seva pròpia comissaria, depèn
de l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Cerdanyola del Vallés.
Aquesta es completa amb les ABP de Sabadell, Terrassa i Rubí.
DESEMBRE
La
Policia Local deixa les seves protestes laborals
Els
tres representants sindicals de la Policia Local de Ripollet van signar
el passat 19 de desembre un acord amb l'Ajuntament que tanca la situació
d'enfrontament creada fa sis mesos per l'aprovació del conveni
col·lectiu. Des del mes de juliol els policies han reclamat la
jornada de 35 hores i millores en la formació dels agents. Finalment
l'Ajuntament ha acceptat negociar novament el conveni al setembre de 2007
i incloure la jornada de 35h setmanals. A més a partir del gener
també s'augmentaran les activitats formatives dels policies i s’enviarà
els 4 agents que encara no han finalitzat el curs de formació a
l’Escola de Policia. Per altra banda s’ampliaran els horaris
de cap de setmana dels agents per tal que puguin lliurar dos caps de setmana
de cada un treballat.
|