‘Existeix una crisi general de participació a les entitats’

En aquestes dates tan nadalenques no ens podem oblidar de la tradició dels pessebres. El Pere Padró és el fundador de l'Agrupació Pessebrista de Ripollet i president de l'Associació Cultura i Tradició. Des de molt petit ja li agradaven els pessebres i això va fer que decidís fundar aquesta entitat local dedicada als pessebres. Ara, després de 26 anys, segueix en marxa.

Revista de Ripollet: Per què es va crear l'entitat?
Pere Padró: Aquí el món del pessebrisme estava en decadència i la idea era recuperar la tradició. També els contactes que jo tenia amb l'Agrupació Pessebrista de Sabadell van ajudar a que aquí es formés l'entitat. La idea era que hi hagués un grup pessebrista per difondre i mantenir la tradició del pessebre a Ripollet.
RdR.: D'on prové la teva afició pels pessebres?
P.P.: L'afició em ve des de petit. Segons diu la meva família, jo encara anava a coll i ja tenia obsessió pels pessebres. Sempre el feia la meva àvia i jo demanava contínuament que em portessin allà a l'habitació on estava el pessebre.
RdR.: Com contactes amb els pessebristes de Sabadell?
P.P.: Anava a veure els pessebres de tot arreu, com els de Barcelona o Sabadell. I vaig prendre contacte amb l'Agrupació Pessebrista de Sabadell, vaig fer molta amistat i ells em van animar a crear el grup de Ripollet.
RdR.: Quin tipus de pessebres feu?
P.P.: Nosaltres fem el que s'anomena pessebre artístic o diorama. Se li diu diorama perquè es presenta l'escena tancada pels tres costats excepte pel frontal, que és per on es mira a través d'un marc la vista panoràmica. També ha de seguir les normes de la perspectiva. I, bàsicament, s'utilitza guix que, un cop sec, es pinta.
RdR.: Què es pot veure representat?
P.P.: Representem, principalment, paisatges de Catalunya. Pobles concrets o paisatges típics d'aquí. A aquest estil se l'anomena Escola de Barcelona. Es diu així perquè l'any 1912, un pessebrista, l'Antoni Moliner estava fent el pessebre a casa seva, se li va acabar el suro i va pensar en simular el suro amb el guix, que tenia a casa perquè estava fent obres. L’Antoni va reproduir les muntanyes amb el guix i al veure que li quedava tan bé l'any següent el va fer tot de guix. Va ser així com va néixer el pessebre de guix o pessebre artístic.
RdR.: Per poder fer aquest tipus de pessebres, caldrà algun tipus d'habilitat.
P.P.: El pessebrisme és una tècnica, i com tota tècnica s'aprèn. S'ha de tenir una mica de concepte artístic però és tot tècnica i experiència que amb el temps s'adquireix.
RdR.: En el teu cas va ser autoaprenentatge?
P.P.: En un principi era una mica autodidacta, però cal dir que jo he estudiat Belles Arts i això ha influït molt en la part de pintura. Tens molt guanyat si saps pintar bé un pessebre, perquè el pintat d'aquestes obres és difícil. Ha de ser molt realista perquè doni la sensació de que és de veritat.
RdR.: Quines tasques es fan dins l'Agrupació Pessebrista de Ripollet?
P.P.: A banda de muntar els pessebres, tenim una escola de pessebrisme on ensenyem la tècnica del pessebre artístic. Està adreçada principalment als joves. També celebrem un concurs pel pessebre familiar, el que es fa a les cases, un altre tipus de pessebre que també és una tasca de promoció que fa l'entitat. Es convoca aquest concurs per a tots aquells que fan pessebres a casa seva.
RdR.: En aquest concurs, si cadascú el fa a casa seva, com es puntua?
P.P.: Hi ha un jurat que passa per les cases de la gent que s'ha inscrit. Es programen dos dies i es fan totes les visites. Es fan fotos de tots els pessebres que hi participen i el dia del lliurament de premis s'exposen les imatges perquè tothom les pugui veure.
RdR.: Què s'ensenya a l'escola de pessebrisme?
P.P.: Bàsicament, ensenyem les tècniques que es poden aplicar al pessebre. Com fer les pedres, les teules i tota la part de la composició. Cada alumne fa el seu pessebre que després s'exposarà. Llavors cadascú aprèn la manera de com fer el seu pessebre i la tècnica del pintat.
RdR.: També feu trobades i mostres amb altres entitats de Catalunya.
P.P.: Sí. Nosaltres estem federats a la Federació Catalana de Pessebristes i cada any es fa una trobada a nivell de Catalunya i en un lloc diferent. Aquest any va ser a Banyoles, però cada any es tria un lloc o si alguna entitat ho demana es fa allà. A Ripollet es va fer l’any 1989.
També es fa una biennal de pessebre català, cada dos anys en un lloc diferent. Cada agrupació porta un pessebre per mostrar els diferents estils característics del seu poble. Cada agrupació de pessebristes té un estil igual que cada pintor té una tècnica característica.
RdR.: Què heu preparat per aquest Nadal?
P.P.: A banda de l'exposició que s'inaugura la nit de Nadal, es munten diferents pessebres. Aquest any, i com ja és habitual, hem muntat un pessebre gegant al Centre Cultural; però també s'ha muntat un a la Biblioteca, un altre d'important que s'ha fet està a la Fundació de Caixa Sabadell, també a algun aparador de comerç i el de la parròquia, que el fem sempre nosaltres.
RdR.: Com us organitzeu tota aquesta feina?
P.P.: Uns mesos abans ens preparem el material, el que es portarà, s'escull, es prepara i el dia que s'estableix es munta. Tot això porta molta feina perquè, un cop muntat, tothom ho veu molt bonic però al darrera hi ha moltes hores de feina.
RdR.: Suposo que és una feina d'equip.
P.P.: Quan es munten els pessebres d'altres llocs es fa tot en equip i pel que fa a l'exposició, cadascú es munta el seu pessebre. Però quan es fan els grans muntatges, tot es fa en equip i es posa el nom de l'entitat.
RdR.: Quant de temps li dediqueu?
P.P.: La feina grossa la comencem a partir del setembre. Encara que hi ha alguns, com el de la Fundació Caixa Sabadell, que des de l'estiu ja s'estan preparant. S'han de prendre mides, s'han de fer esquemes i s'ha de tenir més preparat. Quan es tracta de fer pessebres tan grans has de fer plànols, perquè sinó et pots perdre. D'aquesta manera ja tens la base per poder treballar.
RdR.: Quina temàtica tracteu als vostres pessebres?
P.P.: Utilitzem el tema bíblic però l'adaptem al paisatge que ens envolta, com comentava abans, el característic de l'escola de Barcelona. Agafem paisatges que veus o fotografies i incorporem el tema bíblic.
RdR.: Per als visitants pot resultar més atractiu els paisatges catalans?
P.P.: Clar que sí, perquè reconeixen els seus pobles o llocs on han estat. A més s'intenta fer el més fidel possible a la realitat perquè es pugui identificar clarament amb la idea que la gent té i els paisatges que es poden veure.
RdR.: Hi ha una bona participació dels joves al pessebrisme?
P.P.: Abans hi havia més. De fet havíem de descartar sol·licituds per a l'escola de pessebrisme, però ara estem en baixada. Però he parlat amb altres entitats i hi ha hagut una baixada general. Existeix una crisi general de participació a les entitats.

Pere Padró, fundador de l’Agrupació Pessebrista de Ripollet

‘Segons diu la meva
família, jo encara
anava a coll i ja
tenia obsessió pels
pessebres’

‘Utilitzem el tema bíblic però l’adaptem al paisatge que ens envolta,
característic de
l’escola de Barcelona’