Un Nadal multicultural

Mentre a Catalunya es fa cagar el tió amb fred i neu, a altres països del món celebren el Nadal banyant-se a la platja. Avui dia a Ripollet hi viu molta gent que ha vingut de fora i celebra el Nadal amb els costums del seu país d’origen, però participant en les nostres tradicions.

El Nadal acostuma a ser una època de celebracions, de festa i de temps per reunir-se amb la família i els amics. Tot i que el sentit d’aquests dies és similar a molts llocs del món, a cada país es té la seva manera i els seus costums propis a l’hora de celebrar el Nadal. A Catalunya per exemple es fan algunes activitats típiques que no es poden trobar a la resta d’Espanya, com ara fer cagar el tió o celebrar el dia de Sant Esteve, així com alguns plats típics catalans per aquests dies.
En els darrers anys ha anat augmentant el nombre de persones que han deixat el seu país d’origen per emigrar a altres llocs. A Ripollet hi ha una gran diversitat de cultures i això queda palès a l’hora de celebrar les festes nadalenques. Els nouvinguts s’han adaptat als costums d’aquí; moltes vegades no ha estat difícil degut a les similituds amb els seus llocs de procedència, en altres casos, però, les diferències són més notables.

Un Nadal a quaranta graus
Mentre a Catalunya es celebra el Nadal en ple hivern, a altres llocs del món el sol fa que els termòmetres no parin de pujar. Aquest és el cas de Xile on ara és estiu. La Zully Saldaña és xilena i fa tres anys que viu a Ripollet. En aquest temps no ha hagut de canviar gaire els seus costums nadalencs ja que, assegura, tant els xilens com els espanyols celebren igual aquesta època de l’any. La Zully explica que això potser és perquè a ambdós països hi ha tradició catòlica. “Allà també posem l’arbre de Nadal i fem els sopars típics com aquí”, comenta la Zully.
Tot i aquestes similituds, diu que el clima fa que les festes es visquin de diferent manera, ja que allà el més típic és sortir al carrer, fer barbacoes i gaudir del bon temps. “Jo vivia prop de la platja i baixàvem a banyar-nos, llençàvem focs d’artifici i sortíem al carrer amb els veïns per brindar i felicitar-nos les festes”, explica aquesta xilena. A més, comenta que també és tradició que els veïns facin el menjar i el comparteixin amb la resta. Aquesta relació tan estreta entre el veïnat és un dels factors que més troba a faltar la Zully ja que considera que la relació amb els conciutadans aquí no té tants lligams.
D’altra banda, la globalització ha fet que els símbols del Nadal i les imatges típiques s’hagin unificat. D’aquesta manera, és normal trobar Pares Noels, estrelles i campanes a qualsevol aparador. En aquest sentit, la Zully explica que a Xile ha trigat molt en arribar la imatge del Pare Noel i que no ha començat a ser habitual fins fa poc més de dos anys. Per contra, a Catalunya aquesta imatge fa molt temps que s’ha convertit en tradició i avui dia fins i tot podem trobar figures del Pare Noel als balcons de les cases.

Intercanvi i convivència de costums
Moltes tradicions tenen origen religiós, però això no és un obstacle per la convivència de costums. “Les festes de Nadal són cristianes i jo sóc musulmà, però això no representa per a mi cap obstacle per a conèixer les tradicions i costums d’altres pobles i religions”, explica l’Abdelkrim Ikhemmachen, d’origen marroquí i que es va instal·lar a Catalunya l’any 1991. Cinc anys més tard, el Karim, com és conegut a Ripollet, va venir a viure al nostre municipi on ha viscut fins fa un any, quan va marxar a Cerdanyola. El Karim explica que ha fet moltes amistats a Ripollet, que li han permès conèixer les formes de celebrar el Nadal a nivell local i participar d’elles. “He tingut el plaer de conviure amb els meus amics de Ripollet i rodalies durant les festes de Nadal amb els sopars d’empresa, la compra de loteria, que porta sort i alegria a moltes famílies; o menjant el raïm de Cap d’Any”, explica Karim.
Pel que fa als seus orígens, aquest ciutadà explica que al Marroc les festes de Nadal no estan contemplades al calendari de les festes marroquines-musulmanes. Degut a l’obertura cap a Occident i els canvis que això ha comportat, els països musulmans han adoptat tradicions occidentals. A més, els marroquins es desitgen bones festes en francès i decoren molt els comerços perquè es respiri l’ambient nadalenc. A nivell familiar, els pares surten amb els seus fills fins el centre de la ciutat per fer-los fotografies amb el Pare Noel i comprar-los els regals.
El Karim explica que un dels dies de més celebració al Marroc és la nit de Cap d’Any, on el tipus de festa depèn de la classe social a la que es pertany. “La classe mitja i baixa fa un gran sopar, com aquí a la nit de Nadal, i es segueix l’entrada de l’any i els festivals musicals per televisió. En canvi, la gent de classe alta reserva taula a sales de festa i ball d’hotels”, comenta Karim. Personalment, aquest ciutadà explica que va ensenyar la tradició de menjar el raïm durant aquesta nit a la seva família al Marroc i afirma que mai deixarà de celebrar-la. Enguany, el Karim celebrarà dues festes, una cristiana i una musulmana: el Nadal i la Festa del sacrifici o Festa del xai.
Aquests són només dos exemples de la varietat de formes que hi ha al món a l’hora de celebrar el Nadal. Ambdós són exemples de que és bo per a una cultura mantenir les tradicions, però és també molt positiu aprendre i compartir els costums dels altres.
A Ripollet, activitats per a tots
Pernils, ampolles de vi, torrons... Qualsevol regal és bo durant aquests dies de festa i el Mercat Municipal també vol obsequiar als seus clients. Per aquest motiu, i fins el 5 de gener, els clients del mercat podran participar amb les seves compres en el sorteig d'un viatge a Eurodisney i de 25 estances de cap de setmana a Platja d'Aro. Amb aquesta campanya, engegada pels paradistes i per la regidoria de Comerç, que ha col·laborat amb 4.500 euros, es pretén promocionar la compra al mercat durant les festes de Nadal.
El sorteig dels premis es celebrarà el proper 5 de gener a les instal·lacions del Mercat. Aquest mateix dia també es farà públic el veredicte d'una nova edició del concurs local de pessebres organitzat per l'Agrupació Pessebristes de Ripollet. Recordem que els interessats que vulguin participar en les modalitats de pessebre popular o artístic hauran de realitzar la seva inscripció abans del proper dijous 28 de desembre al local de l'agrupació, situat al carrer Afores 14-16, a la botiga Gorina, a la Rambla de Sant Jordi 12, o al Centre Cultural. El jurat atorgarà un premi al millor pessebre per modalitat i edat, i es podrà optar també als premis especials Trofeu Cardenal Jubany, el de la Parròquia de Sant Esteve i el del Patronat Municipal de Cultura i Joventut.
El lliurament dels premis es celebrarà el 28 de gener, al Centre Cultural, i comptarà amb l'actuació de la societat coral El Vallès.

Unes festes sostenibles
Durant aquests dies de festa, la despesa en menjar i el consum d'energia i recursos es dispara. Per aquest motiu, des de la regidoria de Medi Ambient es llencen una sèrie de recomanacions als ripolletencs amb l'objectiu de reduir i estalviar recursos durant les festes de Nadal. En aquest sentit, i pel que fa al menjar, des de la regidoria s'aconsella intentar comprar la quantitat justa d'aliments, substituir les vaixelles d'un sol ús de plàstic per vaixelles reutilitzables o de materials reciclables. Per aquells que durant aquests dies muntin un pessebre a casa, és millor no utilitzar molsa, ni plantes com el boix, el vesc o el galzeran. Aquestes espècies ofereixen protecció al sòl del bosc i són molt importants dins l'ecosistema. D'altra banda, si voleu utilitzar arbres vius, cal assegurar-se que tinguin garantia d'haver estar conreats en vivers especialitzats. Cal destacar que després de Reis s'instal·laran punts de recollida d'arbres de Nadal per al seu reciclatge.
Amb aquestes petites mesures, aconseguirem fer un consum més sostenible, però sobretot, seguir gaudint del Nadal.

El Caga Tió és una de les activitats més tradiconals

A Xile el més típic durant aquests dies
és sortir al carrer,
fer barbacoes i
gaudir del bon temps