‘Els ciutadans s’han d’implicar una mica més pel poble’

Implicació és una de les seves fites. I és que en Joan Giménez es pren molt seriosament tot allò on hi participa. El ple de l'ajuntament l'ha proposat com a jutge de pau substitut per la seva activitat a la vila de Ripollet. Li agrada ser una part activa del poble i ajudar en tot el que pot. Pel seu caràcter ell sap que afronta la seva nova etapa com un membre encara més participatiu del poble i pel poble.

Revista de Ripollet: Ha estat proposat jutge de pau substitut pel ple de l'Ajuntament; com ha estat el procés?
Joan Giménez: Hi ha hagut dues convocatòries per a jutge de pau substitut; a la primera no s'hi va presentar ningú i a la segona tampoc. I un dia, quan ja s'acabava la convocatòria, em van proposar. Vaig rebre una trucada del senyor alcalde, em va preguntar si volia fer-ho i va ser quan vaig donar el pas endavant.
RdR.: Per què va acceptar?
J.G.: Penso que els ciutadans de Ripollet, i els de qualsevol municipi, s’ha d'implicar una mica més pel poble, perquè en som part i s'ha de fer un esforç. Sóc una persona a la que li agrada participar al poble, ajudar i crec que la ciutadania s’ha d'implicar més. Perquè sinó, com diu la típica dita catalana, "la caseta i l'hortet" i si tots ens impliquéssim més moltes coses canviarien.
RdR.: Quina va ser la seva resposta?
J.G.: Particularment, vaig anar a parlar amb tots els grups municipals de l'ajuntament per fer saber la proposta que m'havia arribat i que m'hi presentava. Va ser una experiència positiva, perquè els hi va agradar la iniciativa i vaig ser proposat per unanimitat al ple.
Jo crec que les coses s'han de fer així. Ha d'haver-hi debat, s'ha de parlar i s'ha de tenir contacte directe tant amb els polítics com amb la població.
RdR.: Van valorar la iniciativa de dirigir-se directament a ells.
J.G.: Evidentment. I és que és molt important, perquè avui en dia un grup que té una proposta sobre la taula, malgrat que a Ripollet ens coneixem tots i jo sóc una persona coneguda per altres àmbits, però val la pena fer un canvi d'impressions i dir el motiu pel qual et presentes i quins són els teus neguits.
RdR.: Arran de la proposta, quins moviments ha hagut de fer?
J.G.: La manera de presentar-se a la convocatòria és presentar la instància i el currículum, amb la teva vida professional, els teus estudis, les activitats que fas habitualment, la relació que tens amb el poble... A partir d'aquí, el ple municipal et proposa i ara estem esperant que el Tribunal Suprem faci el nomenament oficial.
RdR.: Per ser jutge de pau substitut calen estudis específics?
J.G.: No. El jutge de pau és una persona que no cal que tingui estudis concrets ni cap carrera universitària i la llei ho diu així. Ha de ser una persona del poble, que coneix el poble i que dóna fe dels actes que se celebren al jutjat de Pau. Per exemple, certificats, fe de vida, defuncions, hi ha algun desallotjament, judicis de faltes inferiors... en general són coses senzilles. Però, en el nostre cas, depenem del jutge instructor de Cerdanyola. Al cap i a la fi, el jutge de pau és una persona que certifica que totes aquestes coses s'estan fent bé i és la persona de confiança del ple.
RdR.: Quines expectatives té envers el que serà el seu nou càrrec?
J.G.: Com diu la paraula substitut, quan el titular no hi sigui per malaltia, vacances o per qualsevol altre motiu, comença la meva funció. Però jo em conec i, quan entro a qualsevol entitat, jo vull ser un col·laborador, donar la meva opinió i un cop de mà perquè totes les tasques que es fan al jutjat de Pau puguin millorar i com més a prop el jutjat de Pau atengui a la ciutadania amb menys impediments, amb més flexibilitat i més dinamisme, a mi em trobaran allà. Jo vull ser un gran col·laborador. No vull ser, com diríem en l'argot futbolístic, un jugador de banqueta.
RdR.: Quins canvis li suposa aquesta nova responsabilitat a la seva vida?
J.G.: Algun canvi suposarà. Perquè, per exemple, ara estic dins el consell d'administració del Patronat de Cultura i Joventut i tinc clar que al mes de maig, que hi haurà eleccions, ja no m'hi tornaré a presentar com a membre electe de les entitats. Per vàries raons; d'una banda perquè porto molts anys i, d'una altra, perquè crec que és molt important que en aquest àmbit hi hagi canvis i noves propostes.
RdR.: També va ser un dels fundadors de l'Esplai l'Estel.
J.G.: Sí, ara fa 25 anys. Aquest any hem celebrat el quart de segle d'existència. I ara, pel Nadal, farem el proper diumenge el caga Tió. Jo com l'avi del Barça aniré a cagar el Tió amb la canalla. Realment ho sento, tants anys com a membre actiu d'un esplai, sempre tens allò a dins que et tira molt. A més, després de 25 anys, encara tenim un grup de monitors motivats pels nens, per l'esplai, les tradicions, les festes, i és una cosa que no té preu.
RdR.: Què recorda dels inicis de l’Esplai l’Estel?
J.G.: Recordo que en l’època dels inicis de l'esplai, hi havia un espot publicitari del “capità enciam” que deia: “Els petits canvis son poderosos”. M'agrada molt aquesta cita perquè a vegades crec que no calen grans canvis, com per exemple a les entitats o al nou càrrec que afrontaré.
RdR.: Quan van crear l'Esplai l'Estel va ser perquè hi creien en una necessitat?
J.G.: Quan es va crear l'Esplai era un moment molt complex, al 1981 teníem una democràcia molt jove, hi havia una crisi de valors. En aquell any la Unió Excursionista acabava de plegar, era el que més s'assemblava a un esplai i, per tant, hi havia un buit de cara als nens i joves. Llavors ens vam reunir al centre parroquial i vam començar a fer quatre cosetes i a partir d'aquí l'Esplai va anar creixent. Era una època complicada, difícil i de transició però teníem molt clar on volíem arribar.
RdR.: La seva família també hi col·labora a totes les activitats que fa?
J.G.: La meva dona em va conèixer a l'Esplai, així que no pot dir que no sabia el que feia. Llavors, a banda de l'esplai, també estava ficat ja a la cavalcada de reis i, potser, el que va venir més tard va ser la meva implicació a la penya barcelonista.
RdR.: Vostè és el president de la penya Barcelonista de Ripollet
J.G.: Sí, sóc president, sóc soci, sóc membre de l'àrea social del club, delegat de les penyes del Vallès Occidental i sóc un gran seguidor. Per mi el futbol és una manera més d'entendre la vida, no és la vida. Tinc clar que mai em barallaré per futbol ni per política. Això sí, sóc dels que no falla ni un dia.
RdR.: I totes aquestes activitats que fa, com les combina?
J.G.: És més fàcil del que sembla. Per la cavalcada de reis, per exemple, som una colla i la feina es fa d'un any per l'altre i, entre mig, busquem els espònsors, però com som uns quants ens ho repartim. La penya potser sí que em porta més feina però també tinc un grup de col·laboradors i la junta directiva que realment funcionen molt bé. Jo sóc el president però hi ha un grup de gent important que treballa molt.

Joan Giménez, proposat com a jutge de pau substitut de Ripollet

‘Sóc una persona a la
que li agrada participar al poble, ajudar i crec que la ciutadania
s’ha d’implicar més’

‘Quan es va crear l’Esplai l’Estel era una època
complicada, difícil i de transició, però teníem molt clar on volíem arribar’