El carrer de Sant Jordi
Ja tenim un nou carrer a Ripollet; El nou i flamant carrer de Sant Jordi.
Un carrer cèntric, ample, amb múltiples llocs per aparcar.
D'una sola direcció i amb arbres d'última generació.
Així és com defineixo jo l'última remodelació
de l'Ajuntament en matèria de trànsit i via pública.
I, és que ens l'han canviat tota de dalt a baix. Els arbres,
la bidireccionalitat de la Rambla, la fisonomia, i ara amb aquest últim
canvi, el nom.
I que vull dir amb això? Doncs que al meu gust, Ripollet ha passat
de tenir una rambla, l'espai més cèntric i important del
municipi a tenir un carrer més. No dóna impressió
de rambla, ja no té la mateixa planta que abans.
Dos llargues fileres de cotxes aparcats que fan una contaminació
visual impressionat i un petit tram per circular només en una
direcció. Un carrer normal.
Dedueixo doncs que, hem sacrificat l'ideal, la història, la tradició
de tenir una rambla pels avenços, pel futur, pel 'desarrollisme'.
Que dic amb això? Doncs que hem primat poder aparcar més
a la vora de casa, hem primat els comerços de la zona, hem primat
una millor circulació segons aquest Pla de mobilitat (el mateix
que ha canviat les direccions de Can Tiana)...
I, que no està bé tot això? Si home, i tant...
reconec que hi manca molt espai per aparcar, molt! (perquè jo
també el pateixo). Reconec que els comerciants s'han de poder
guanyar la vida dignament i també reconec que els paletes que
fan les obres també ho han de fer. Amb aquest article només
pretenc donar una visió diferent del tema.
Digueu-me romàntic al capdavall, però tot això
em fa igual de mal que quan, anys enrera es van talar els grans plataners
de l'Avinguda Catalunya de Cerdanyola del Vallès per posar-hi
els mateixos arbres moderns i donar la mateixa fisonomia a la zona.
Els comerciants es queixaven que els arbres molestaven, no quedaven
bonics, de la manca d'aparcament, que la gent no s'hi acostava a comprar...
Son canvis, no es dolent, ara! Siguem conscients doncs, que amb aquests
canvis no només canviem la fisonomia de la zona sinó la
història, la tradició i on el nostre concepte de modernitat
opta pel maó i no per la conservació i adequació.
Qüestió de conceptes!
Alir