|
No
diguis on m'has vist’ no és una advertència; és
el títol d'un llibre. El seu autor, l'Eloi Isern, ens presenta
una història diferent que exposa d'una manera novedosa la biologia
dels fongs i dels bolets. A banda de biòleg, aquest ripolletenc
és membre fundador de l'Associació Ripollet Natura i admirador
de Fèlix Rodríguez de la Fuente i Jacques Custeau.
Revista
de Ripollet: D'on sorgeix la idea d'escriure el llibre "No em diguis
on m'has vist"?
Eloi Isern: Fer el llibre "No diguis on m'has vist"
respon a dues realitats: d’una banda, la voluntat de compartir amb
la gent les coses que sé. D’una altra, assolir la publicació
d'un llibre és una il·lusió que, imagino, molta gent
comparteix i és poder deixar, a la vida, una cosa teva que altres
trobaran. Aquest és el primer llibre que publico tot i que hi ha
altre material no publicat que s'utilitza com a recurs educatiu a les
activitats de la Casa de Natura.
RdR.: Per què un llibre sobre bolets?
E.I.: Perquè és un tema que agrada molt a la gent.
Això ho he anat veient al llarg dels anys a les exposicions de
bolets que organitzem els membres de l'Agrupació Ripollet Natura.
A l'hora de projectar aquest primer llibre, vaig pensar que calia un tema
que interessés al públic lector. A més, els llibres
que hi ha al mercat sobre bolets acostumen o bé a ser manuals d'identificació
o bé grans obres sobre micologia; "No diguis on m'has vist"
és una manera diferent d'aprendre coses sobre els fongs i els bolets.
RdR.: A qui va adreçat?
E.I.: El llibre va adreçat, sobretot, a un públic
infantil a partir de 9 o 10 anys, però tothom que el llegeixi en
podrà treure profit. Podria semblar que el llibre va adreçat
a un públic infantil, ja que té el format de conte. El que
passa és que la seva vessant divulgativa fa que tothom pugui aprendre
alguna cosa nova sobre la biologia dels fongs i dels bolets.
RdR.: Les il·lustracions són de l'Aleix Saló,
l'il·lustrador de la Revista de Ripollet, com prens contacte amb
ell?
E.I.: En un llibre com "No diguis on m'has vist" les
il·lustracions són molt importants, doncs ajuden a comprendre
millor el que es diu al text. El projecte del llibre va estar aturat molt
de temps, precisament, per la manca de dibuixant. Jo sóc incapaç
de dibuixar res i necessitava per tant la col·laboració
d'algú que sabés dibuixar bé. Però no només
dibuixar: calia que sabés plasmar en els dibuixos el que es deia
en el text i que les il·lustracions representessin el més
fidelment possible la morfologia dels diferents bolets que apareixen al
conte però que alhora permetessin la seva animació. Quan
finalment vaig decidir tirar endavant amb el projecte, els de EMA Publicacions
i Publicitat, l’empresa encarregada d’editar el llibre, em
van proposar que fos l'Aleix qui realitzés les il·lustracions.
Com que ja coneixia a l'Aleix des de feia temps em va semblar molt bona
idea.
RdR.: Què tal ha resultat l'experiència i el treball
conjunt?
E.I.: Ha estat molt curiosa i gratificant, i crec que comptar
amb ell per fer les il·lustracions ha estat un encert, per la qualitat
del treball final. A més, sense proposar-nos-ho, el llibre té
el valor afegit que tots dos som de Ripollet. Hi va haver una primera
fase en la que l'Aleix va agafar tota la informació que jo li donava
sobre els bolets, com ara els seus aspectes morfològics i li vaig
explicar a quin nivell de detall volia arribar. Ja dic que jo no sé
dibuixar, però sabia què volia dibuixar. La segona fase
va ser explicar a l'Aleix quins dibuixos havia pensat per a cada capítol
i per què. Finalment, l'Aleix dibuixava les il·lustracions
i després les comentàvem. Amb tot, també teníem
en compte els condicionants tècnics que indicaven els de l'EMA.
RdR.: Fa temps que vas escriure el llibre, perquè has esperat
i el presentes ara?
E.I.: Fa vergonya dir-ho, però fa uns quants anys que
el vaig fer i faltava acabar-lo. Hi ha moltes coses a la vida que es van
deixant i, al final, no es fan mai. Cal donar el pas. Si el presento ara
és perquè s'han donat les circumstàncies per a fer-ho;
d’una banda he pogut assolir el finançament per finalitzar
el projecte i, de l'altra, he comptat amb el suport de la meva dona, la
Núria, per donar el pas definitiu.
RdR.: Tens pensat escriure un altre llibre?
E.I.: Sí que hi ha algun projecte més, algun més
avançat que altre, que espero poder acabar. I m'hauré de
donar pressa en acabar-los, doncs si trigo en fer-los tant com aquest,
serà una obra pòstuma.
RdR.: Vas estudiar biologia, per què vas escollir aquesta
branca?
E.I.: És una llarga història en la que la fascinació
per la natura que transmetien les series d'en Fèlix Rodríguez
de la Fuente i d'en Jacques Custeau deu tenir molt a veure. Fa molts anys
la Caixa de Sabadell va regalar, per Sant Jordi, un llibre que es titulava
"Los amantes de la naturaleza". Durant molt de temps vaig anar
fent les experiències que hi havia al llibre i, mira, vaig acabar
essent biòleg. La biologia és una ciència molt extensa
i em vaig especialitzar en botànica, especialitat en la que, curiosament,
s'inclou l'estudi dels fongs.
RdR.: Ets un dels fundadors de l'Agrupació Ripollet Natura, com
van ser els inicis?
E.I.: Juntament amb quatre companyes més vam fundar aquesta entitat
amb la finalitat, d’una banda, d'engegar un projecte d'educació
ambiental a Ripollet i, de l'altre, de posar en pràctica els nostres
coneixements. Vam començar a elaborar material didàctic,
com ara jocs o dossiers, i a dissenyar activitats d'educació ambiental
destinades als alumnes dels centres escolars de Ripollet. El medi protagonista
és Ripollet, amb l'objectiu que els mestres i professors puguin
treballar algunes assignatures utilitzant el medi natural i urbà
de Ripollet com a recurs.
RdR.: Amb quina idea es va crear?
E.I.: L'objectiu final era poder disposar d'un centre d'educació
ambiental al municipi. I, amb els anys, l'objectiu s'ha assolit, amb la
posada en marxa de la Casa de Natura. Aquest edifici és propietat
de l'Ajuntament de Ripollet i és gestionat, com a centre d'educació
ambiental, per la nostra entitat. En ell es realitzen activitats destinades
a promocionar actituds que afavoreixin la sostenibilitat i a facilitar
la docència de les Ciències Naturals. Com a entitat, però,
també seguim realitzant activitats fora de la Casa de Natura; fem
exposicions, recopilem material biològic i bibliogràfic
relacionat amb les Ciències Naturals.
RdR.: També ets aficionat a la meteorologia.
E.I.: Si sense banda sonora les pel·lícules es
queden coixes, els fenòmens meteorològics són la
banda sonora del paisatge. La meteorologia ens fa adonar-nos que la terra
funciona, alhora que ens proporciona infinitat de sensacions. La meteorologia
no tracta només de recopilar dades de temperatura i de pluja, és
gaudir de l'observació del que ens envolta.
RdR.: Quins projectes de futur tens?
E.I.: El més immediat, en quant al tema del llibre, és
gaudir de la sensació de tenir un llibre al mercat: escoltar opinions,
promocionar-lo, veure si té èxit o no. I a la vida, doncs
reposar una mica amb la Núria i el Gerard, el meu fill, després
d'un any molt mogut.
|

Eloi
Isern, biòleg i
autor de “No diguis on m’has vist”
‘No
diguis on m’has vist” és una manera
diferent d’aprendre
coses sobre
fongs i bolets’
‘La
meteorologia ens fa adonar-nos que la terra
funciona, alhora que ens proporciona infinitat de sensacions’
|