Gats, parcs enclotats i enreixats
D'entrada, les coses s'intenten fer amb el més bon propòsit
possible. Sempre en positiu i mirant de beneficiar a tothom.
A vegades ens equivoquem. Rectifiquem i s'ha acabat. Altres l'encertem.
Va com va… la vida és un anar i venir de coses bones i
dolentes.
Ara bé, quan te n'adones que gairebé totes les coses que
es van fent són dolentes i pares esment, les analitzes tot intentant
buscar un perquè.
Parlo evidentment de Ripollet que en aquesta columna setmanal és
del que em toca.
Doncs, no us penseu que xerro de les obres que es fan i al cap d'una
setmana s'han d'aixecar per una mala previsió (com una regata
que es va haver de fer de nou a la vorera nova de trinca al costat de
la comissaria dels Mossos, on una setmana després d'haver-ho
acabat estava tot a cel obert), o de la mateixa inacabada comissaria,
amb paletes per allà, grues pel mig... o, del mal estat dels
parcs, de la seva brutícia, o per exemple d'un arbre del parc
Rizal que, com si fos engalanat per Nadal lluïa a sobre seu, tot
de deixalles (portes, fustes, plàstics...).
Res d'això, parlo de coses que ratllen al sentit comú.
A Can Mas per exemple, amb el poc espai destinat al veïnat, com
és que una zona pública com és la part de darrere
de l'INEM està barrat als veïns? Com és que passar
per allà i per molts altres carrers, és veures al mig
de gats de carrer, brutícia i pudors?
Com és que, un parc com el del Carrer Rizal està enclotat
per sota els 10 metres i a més a més se li col·loquen
plantes que fan de barrera visual? Que no se sap que aquest punt és
un lloc de distribució de droga ideal? Aleshores, els més
menuts hi poden anar a jugar amb tranquil·litat? Sembla fet expressament
per la regidoria de Parcs i Jardins.
Manquen bones idees, manca sentit comú al saber fer diari, manca...
Alir