Els obstacles de la ciutat

Els forts desnivells, la falta de civisme, l'estretor de les voreres, les obres a la via pública, els obstacles diversos i les barreres arquitectòniques existents per tota la ciutat compliquen molt el passeig dels vianants i el dia a dia de les persones amb problemes de mobilitat.

Els ciutadans ho veiem i ho patim cada dia, però la realitat es fa encara més dura en el cas de les persones amb mobilitat reduïda. Passejar per la nostra ciutat és molt complicat. El fet de tenir dins la ciutat grans desnivells obliga a haver de salvar grans pendents a carrers i places que, a sobre, a la zona del casc antic estan fets amb voreres estretes i tenen ja el paviment molt erosionat. Tot aspectes que dificulten la mobilitat de les persones que volen passejar per la ciutat. Molts d'aquests impediments són difícils de solucionar, però d'altres es podrien eliminar fàcilment amb una actuació acurada de les administracions i amb un major respecte i civisme de conductors i veïns del nostre municipi.

Passejant per la nostra ciutat
Fa dos anys el Grup de Discapacitat de la Creu Roja, format per una dotzena de voluntaris, va realitzar un estudi sobre les barreres arquitectòniques del nostre municipi. Van analitzar tot el recorregut que s'ha de fer des de la seu de Creu Roja al barri de Pont Vell fins al Centre Cultural, a la Rambla de Sant Jordi. A mesura que avançaven en l'itinerari, mesuraven, apuntaven i descrivien allò que trobaven. Entre els aspectes assenyalats en aquell estudi per positius destacava l'ascensor instal·lat per salvar el desnivell del carrer Padró, els passos de vianants invertits i la manera de pintar la resta de passos, així com la progressiva construcció de rampes i la millora d'alguns paviments. Però les conclusions de l'estudi també assenyalaven altres aspectes que calia millorar i que dos anys després continuen igual, tot i la bona predisposició de l'Ajuntament. El tècnic de la Creu Roja, Manuel Martínez explica: “La nostra intenció només era fer propostes i li vam lliurar l'estudi i les conclusions a l'Ajuntament. Tant a Serveis Socials com el regidor Albert Castro el van rebre amb molt interès”.
Però molts dels punts negres assenyalats a l'estudi encara estan avui dia. Al pont de vianants sobre la C-58 falta una senyalització adequada que avisi de les escales a les persones invidents i al carrer Padró hi ha un pal de la llum al bell mig de la vorera. Encara no hi ha cap cartell que indiqui l'existència de l'ascensor als carrers del voltant del parc Maragall i a sobre la pujada fins l'ascensor té massa pendent. Des de Creu Roja, Manuel Martínez assenyala que “a vegades els ajuntaments instal·len elements per millorar la mobilitat però s'obliden de l'entorn d'aquest element, és el cas de l'ascensor del parc Maragall”. I afegeix: “L’ascensor està molt bé però els accessos no estan senyalitzats i a sobre són complicats”.
Són detalls dels nostres carrers que potser passen inadvertits a molta gent però que per aquells que passegen amb crosses, bastó, cadira de rodes, carros de la compra, o carros de nadons es converteixen en veritables problemes en la rutina diària.

Un problema social
La mobilitat sovint és un problema que s'agreuja més com a conseqüència de la manca de civisme dels ciutadans. Les deficiències en urbanisme en matèria de mobilitat empitjoren encara més amb comportaments com deixar el cotxe aparcat damunt una vorera, a l'accés a una rampa o en un pas de vianants. Aquestes accions que a diari es poden observar al nostre municipi poden suposar un obstacle difícil de superar per a les persones amb mobilitat reduïda, invidents o fins i tos per a persones grans o que vagin amb carro. Així doncs, la mobilitat és un aspecte social del que tota la ciutadania ha de tenir cura. Martínez creu que aquests actes són conseqüència d'una falta de conscienciació social vers els problemes dels altres. "L'aparcament és també un problema a la ciutat perquè moltes vegades els conductors estacionen a indrets on dificulten molt el pas dels vianants i impossibiliten a aquelles persones que tenen problemes de mobilitat", afirma Martínez.
Davant d'aquestes situacions moltes vegades els encarregats en urbanisme opten per col·locar elements que impedeixin l'estacionament als vehicles, com per exemple pilons. Per Martínez aquesta no és la solució ja que aquest mobiliari urbà moltes ocasions és només un obstacle més per a la gent amb dificultats en la mobilitat.
La solució passaria per aconseguir que la ciutadania fos conscient que s'han de respectar les normes i s'impliqués davant els problemes de la resta dels veïns. Moltes vegades la solució de no estacionar damunt una vorera suposa només invertir més temps. Per a una persona amb mobilitat reduïda o altres problemes aquest temps li evitaria haver de baixar a la carretera i posar la seva vida en perill.
Martínez reconeix que "és un problema de tots, no només dels Ajuntaments i els encarregats de l'urbanisme, ja que a vegades és del tot impossible arreglar alguns carrers perquè ja fa molt temps que estan fets i no hi ha més espai". Tot i això afegeix que des dels organismes públics es podrien fer les coses millor. "Els aspectes de mobilitat si que s'haurien de tenir en compte en l'obra nova. Darrerament, per exemple, estan posant moltes rampes a les noves zones, però en ocasions sense mirar si són útils. A vegades la rampa està en una vorera estreta i el que fa es crear un desnivell perillós però no es pot utilitzar com caldria".
Des de l'Ajuntament de Ripollet ja fa temps que s’està treballant en un Pla d’accessibilitat. En concret és el regidor de relacions institucionals, Albert Castro, qui personalment s’està encarregant de la seva elaboració. Encara es desconeix quan es podran presentar oficialment els resultats d’aquest pla que té per objectiu millorar l’accessibilitat a Ripollet.

Projecte ‘Somiant camins’
Amb l'envelliment de la població cada cop són més les persones que tenen problemes de mobilitat. Per aquest motiu la delegació local de Creu Roja posarà en marxa sota aquest nom un banc de materials de mobilitat per donar-los en servei de préstec a la ciutadania. L'objectiu del projecte és recollir elements de mobilitat com crosses, bastons o cadires de rodes i que la gent pugui utilitzar-los quan els necessitin de manera puntual o fins que es pugui accedir a una ajuda per comprar un propi. “Cal tenir en compte que es tracta d'elements de preu força elevat i que moltes vegades les persones que ho necessiten són gent gran que no té gaires recursos”, apunta el tècnic de Creu Roja.
La idea del projecte “Somiant Camins” és que la gent que hagi utilitzat aquests elements de mobilitat i que ja no els necessiti els porti a Creu Roja perquè puguin formar part del banc de materials.
Actualment, la Creu Roja està preparant material informatiu per tal que aquest ambiciós projecte arribi a tota la ciutadania i aquesta pugui participar i col·laborar per tal d’aconseguir entre tots solucionar els problemes de mobilitat.

Aquest punt del carrer Padró va ser un dels assenyalats fa dos anys

Fa dos anys la Creu
Roja va assenyalar alguns punts negres en
mobilitat a la ciutat i encara continuen igual

La Creu Roja crearà un banc d’elements de mobilitat per fer préstec temporal als ciutadans que ho necessitin