‘Abans d’entrar a la coral només cantava a la dutxa’

A el Raúl Romero exerceix la presidència de la coral “El Vallès” des de fa més d'un any. Aquest ripolletenc va entrar a formar part del grup cantaire perquè una amiga el va convèncer fa uns sis anys i, ara, és ell qui es dedica a recaptar gent per al grup. Des de la coral es vol animar a la gent a participar, a oblidar la vergonya, a descobrir què és el món del cant coral i de la música.

Revista de Ripollet: Des de quan ets membre de la coral “El Vallès”?
Raúl Romero: Fa uns sis anys que vaig entrar com a cantaire a la coral. Una amiga em va dir que feien falta nois i em va convèncer per entrar-hi. Als tres anys vaig entrar a la junta i fa un any que es va decidir que jo fos el president.
RdR.: Què vas pensar quan et van proposar ser president?
R.R.: Jo tenia algunes idees de coses que es podien fer i vaig parlar amb gent que volia participar per tirar-ho tot endavant. M'ho vaig agafar amb molta il·lusió.
RdR.: Com portes l'exercici del teu càrrec?
R.R.: El primer any porta més feina, perquè encara no saps com va tot. Ara ja som al segon any i com ja tenim per la mà més coses, podem anar més relaxats i combinar estudis, feina i coral.
RdR.: Ja tenies afició per cantar abans d'entrar a formar part de la coral?
R.R.: No, només cantava a la dutxa. El primer dia vaig anar a la coral a mirar com anava, tot callat i a partir del segon dia ja vaig començar a cantar. La vergonya va marxant.
RdR.: Suposo que des que vas començar fins ara hauràs après molt més de música?
R.R.: Una mica més, realment el 90% dels que estem a la coral no sabem interpretar una partitura. Treballem a partir de l’oïda i la lletra. També depèn si la persona té més o menys ganes d'aprendre. El director, i també les persones que saben, t'ajuden si els preguntes, t'expliquen tot el que calgui. Hi ha coses que sí que s'agafen i potser no llegeixes la partitura del tot, però alguna cosa sí.
RdR.: Treballeu més les tècniques vocals.
R.R.: El nostre director, l'Antoni, ens fa treballar la veu durant l'escalfament i l'assaig. Ell ens diu quina posició hem d'adoptar, com ho hem de fer, per anar treballant.
RdR.: Quan assageu?
R.R.: Cada grup assaja una hora i mitja a la setmana. “Les Veus del Vallès” assagen els dilluns de 21h a 22.30h i “La Coral Tradicional” els dijous de 20.30h a 22h, a la Plaça Clos.
RdR.: Molts cops s'associa la coral a temes clàssics.
R.R.: És veritat que la gent es pensa que en una Coral només hi ha òpera o música clàssica, però no és així. I més en el nostre cas, que tenim dues seccions que es dediquen a diferents estils de música. Hi ha un grup que es dedica a la tradicional i un altre que fa versions més modernes.
RdR.: El grup d'adults el teniu dividit en dos grups, “Les veus del Vallès” i la “Coral Tradicional”.
R.R.: S'ha fet una distinció per estils de cant. La “Coral Tradicional”, com el seu propi nom diu, són cançons tradicionals, catalanes, castellanes i cançons de tota la vida. “Les Veus del Vallès” fa més varietat d'estils, com el gospel, rock adaptat, i molts altres estils diferents. És més dinàmic perquè no s'estanca tant en un o dos estils.
RdR.: Les cançons les decideix el director o el grup també hi participa?
R.R.: El director, normalment, és qui proposa i després entre tots es decideix. També el grup pot donar idees, d'una cançó o una altra, es mira si es pot aconseguir o, si algú la porta per veure, si li agrada a tothom. S'intenta que sigui bastant democràtica la decisió, el que no es fa és cantar una que no ens agradi.
RdR.: També teniu dos grups d'infants cantaires.
R.R.: Fins ara teníem coral infantil, des de fa 30 anys, però enguany encara no s'han pogut començar les classes dels petits perquè no tenim prou nens. Ara estem treballant per fomentar una mica la coral infantil. De cara a gener tenim pensat parlar amb escoles a veure si podem fer alguna cosa. Crec que podrem recuperar la tradició.
RdR.: En una ocasió vas comentar que volies trencar amb el concepte que “la Coral és antiga, avorrida i desfasada”.
R.R.: Creiem que és una de les coses per la qual els joves no venen. Ho veiem així per pròpia experiència, perquè els més joves, abans d'entrar a formar part de la coral “El Vallés”, ho veiem d'aquesta manera. Sempre es conserven algunes tradicions, però a la realitat la coral és molt diferent del que la gent té al cap i, si no venen, no ho podran saber.
RdR.: Feu actuacions fora de l'àmbit de Ripollet?
R.R.: Abans es sortia per Barcelona i és una cosa que volem recuperar. El que si que fem són intercanvis amb altres pobles. Intentem que siguin propers perquè és més fàcil, però en ocasions hem marxat a França, Lleida o Girona. Ara fa temps que no sortim lluny, perquè, amb el canvi de junta, encara ens hem d'adaptar i ens és difícil.
RdR.: Què cal per entrar a format part de la coral “El Vallès”?
R.R.: L'entrada és totalment lliure, tothom pot anar, picar a la porta i serà benvingut. Es pot entrar a mirar o a cantar. Si la persona es decideix a cantar, el director la situarà en la veu que li vagi millor. La Coral no és una sola veu, així que si aconsegueixes que sonin mínimament bé en un global és una meravella. La qüestió és que som un grup, no s'ha de tenir por a pensar que “tinc mala veu” o “canto malament”, s'ha de provar a cantar, si et diverteixes i t'ho passes bé.
RdR.: A la nova junta quins projectes de futur teniu?
R.R.: Aquest any hem fet jornades de portes obertes, realment sempre les portes estan obertes, però som conscients que la gent pot pensar que estem allà tancats a la casa de la plaça Clos i els hi fa por picar a la porta. Així que vam pensar que durant un mes ens traslladàvem al Centre Cultural i assagem allà. Tenim d'altres coses entre mans, però s'han de treballar una mica més.
RdR.: Teniu molts problemes per recaptar gent?
R.R.: Sí. Ara, poc a poc, comença a venir gent. Sobretot la Coral Tradicional, des de l'any passat, ha crescut. També el curs de gospel que vam fer al juliol ens ha servit per recaptar gent nova, tot i que no hi ha la mateixa dinàmica de fa uns anys, en què marxava gent però sempre en venia de nova. Ara costa una mica.
RdR.: Potser la vergonya és un gran impediment?
R.R.: La vergonya és un gran impediment; jo mateix, al principi, no volia entrar a la coral perquè em feia vergonya, però un cop estàs allà et desinhibeixes. Estàs amb més gent que també canta i si cantes malament rius i ja sortirà millor.
RdR.: Què li diries a algú perquè s'animés a formar part d'algun grup de la coral “El Vallés”?
R.R.: Li oferim un grup d'amics, gent que estarà molt contenta de que hi hagin noves incorporacions, que el recolzaran des del primer moment i que l'ajudaran a cantar. Després li quedarà per descobrir què és el món del cant coral i de la música.

Raúl Romero,
president de la coral “El Vallès”

‘La coral és molt
diferent del que
la gent té al cap i,
si no venen,
no ho podran saber’

‘La vergonya és un
gran impediment;
jo al principi no volia entrar a la coral perquè
em feia vergonya’