Darrera de les urnes

A les campanyes electorals sempre sentim a parlar del treball que fan els polítics per a la societat. El mateix dia dels comicis, però, és molt important la feina de les persones escollides per a les taules. El seu compromís possibilita que al final de la jornada els candidats puguin celebrar, o no, els resultats.

La baixa participació va marcar la jornada electoral del passat 1 de novembre on es va escollir el Parlament de Catalunya. A Ripollet només van votar 12.292 persones, un 46’86% del total d’electors. La participació al municipi va ser un 10% menys que la mitjana catalana i un 7’8% inferior als comicis de l’any 2003.
En relació amb els resultats a nivell local, el partit més votat va ser el PSC amb 4.457 vots, seguit de CiU amb 2.758, el PP amb 1.613, ICV-EUiA amb 1.232, ERC amb 1.040 i Ciutadans amb 570 vots.

Els altres protagonistes de la jornada
A més dels candidats i els votants una peça clau a les eleccions són els ciutadans que han de formar part de les taules electorals. A Ripollet es van habilitar 38 taules, en cadascuna de les quals hi havia un president i dos vocals. En total, estaven convocades 342 persones comptant els suplents. Finalment, però van ser 114 les que van atendre als electors que s’acostaven a les urnes.
La baixa participació va fer més avorrida la jornada per als que estaven a les taules. Una hora abans del tancament dels col·legis, en algunes urnes no s’arribava al 40%. D’altra banda, una altra dada destacada era que la participació era més alta entre els adults que no pas els joves. “És la gent gran la que està més conscienciada amb el vot. Els joves venen a votar però són molts menys”, comenta Mari Carmen, presidenta d’una taula al col·legi El Martinet.
Els escollits per treballar a les taules són els últims en votar. Un cop que ho han fet han de buidar les urnes i realitzar el recompte de les paperetes. “Llavors hem d’obrir un acta de sessió i ajuntar les incidències recollides al llarg del dia. Hem de fer tres sobres: dos per portar al Jutjat de Pau i un altre per a un funcionari de Correus que estarà allà”, comenta Mari Carmen. Altres anys aquest treballador es desplaçava a tots els col·legis però ara, amb la nova mesura, faciliten que es puguin tancar abans les taules perquè no han d’esperar-lo.
Per conèixer tots aquests procediments els ciutadans a qui els va tocar estar a les taules van ser convocats a una trobada prèvia i se’ls hi va lliurar un llibre explicatiu de la llei electoral. “Vaig assistir a la reunió, encara que no era obligatòria. A més, la nit abans de les eleccions hem vaig organitzar tot”, diu la Rebeca, també escollida com a presidenta. Tanmateix, a primera hora del matí funcionaris de l’Ajuntament es desplacen als col·legis per donar-los més instruccions. Alguns dels que ja repetien a les taules recorden que en anteriors comicis no existien totes aquestes facilitats.

Treballar en un dia festiu
Normalment les eleccions es celebren en diumenge, aquesta vegada però el dia escollit va ser dimecres 1 de novembre, dia de Tots Sants. Això va fer que molts canviessin els plans que havien fet per a un dia festiu. “Quan vaig rebre la carta no em va agradar perquè, a sobre, és un dia festiu. Però si tothom digues que no... s’ha de fer”, explica Laura, primera vocal al Casal d’Avis. Altres s’ho prenien amb més il·lusió: “Ha sigut agradable estar en contacte amb la gent. No m’ha importat que fos festiu, és un compromís amb la societat”, comenta Gerardo, segon vocal a El Martinet.
Amb més resignació s’ho prenia Trinitat que era la cinquena vegada que formava part d’una taula electoral, un cop més com a presidenta. “Quan rebo la carta penso si no hi ha més habitants a Ripollet que jo”, explica. Arran de la seva experiència, creu que hi ha coses canvien d’uns comicis a uns altres i que s’actua en funció de la necessitat del moment. Molt a prop d’ella estava la Maite que repetia com a membre d’una taula al Casal d’Avis, aquesta vegada com a vocal. La primera vegada que li va tocar va ser fa 12 anys i després d’aquesta experiència de l’1 de novembre reconeix que hi ha aspectes que han canviat però que la feina continua sent fàcil.
A canvi de prestar aquest servei, als ciutadans que han treballat als col·legis electorals els hi pertoca per llei cinc hores lliures a la seva jornada laboral de l’endemà. De tota manera, la majoria comentaven que no farien servir aquest dret. “Potser aniré a treballar una mica més tard però no agafaré totes les hores”, afirma Mari Carmen. Qui també ho tenia clar era Carlos, segon vocal al Casal d’Avis: “Aniré a treballar tota la jornada, encara que estar aquí ha estat una mica avorrit i cansat”.
A més d’aquest dret, els ciutadans que van passar tota la jornada davant les urnes van rebre 53 euros, una quantitat que molts consideren simbòlica. “No ens han donat de menjar, així que gairebé invertim els 53 euros avui”, afegeix el Carlos.
Malgrat els petits inconvenients de treballar un dia festiu per a la majoria va ser una experiència positiva.

La ripolletenca Meritxell Aymerich torna a reivindicar el vot lliure i secret dels invidents

Meritxel Aymerich, una ripolletenca invident, va votar al comicis del passat 1 de novembre i va presentar una queixa davant la seva taula electoral al col·legi Gassó perquè per exercir el seu dret va haver d’anar acompanyada per un amic que li va donar la papereta. Aquesta acció de protesta també la va realitzar al referèndum per l’Estatut de Catalunya, que es va celebrar al juny.
Ella forma part de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), una entitat que reivindica el dret constitucional dels invidents a votar en secret. Els seus membres van realitzar aquests tipus de protestes en els municipis on resideixen, però també a van organitzar un acte a Barcelona el passat 1 de novembre. En aquesta ocasió, la demanda d’ACIC encara ha estat més forta, ja que la Generalitat els hi donava suport en la seva reivindicació, però la Junta Electoral Central no ha permès la creació de paperetes en braille. Recordem que en el referèndum de l’Estatut, la Generalitat havia acceptat fer una prova pilot però la Junta Electoral Central també els hi va denegar.
L’ACIC demana el vot accessible, que consisteix en sol·licitar la documentació en braille, prèviament a les eleccions, escollir la papereta desitjada, introduir-la en el sobre i anar a votar. Aquest sistema ja s’utilitza a altres països com França, Suècia i Costa Rica.

Aymerich va votar acompañada d’un amic

‘Quan vaig rebre la carta no em va agradar perquè és un dia festiu. Però si tothom digués que no... s’ha de fer’