‘Un bon jugador ha de poder concentrar-se i motivar-se’

El món dels dards és un gran desconegut pel comú de la gent. L'Ángel Porras porta nou anys practicant i, fa uns mesos, es va proclamar Campió del Món al torneig celebrat a Chicago. Com molts dels seus companys, va començar a fer dianes per diversió i, poc a poc, es va anar endinsant en petites competicions que van donar pas a les grans. Ara, el seu objectiu és revalidar el títol de Campió del Món.

Revista de Ripollet: Com et vas iniciar en el món dels dards?
Angel Porras: Em vaig iniciar fa uns vuit o nou anys amb els amics en un bar que era un club de dards. Vam començar a fer partides i un home que sempre passava per allà i que estava ficat en la federació em va veure jugar i es va interessar en mi. Va veure que tirava bé i em vaig iniciar amb ell.
Sortíem en parelles als opens petits de Catalunya i ho guanyàvem tot, fins que vam arribar al campionat d'Espanya, després al campionat d'Europa amb la Selecció Espanyola i, finalment, al Campionat del Món que s’ha celebrat a Chicago.
RdR.: Aquest any has estat Campió del Món; com veus el teu futur immediat?
A.P.: Ara toca seguir endavant. I de cara a l'any vinent la pretensió és revalidar el títol. És molt difícil però anem a per totes. A més, a les Olimpíades de Londres 2012, segurament els dards seran esport d'exhibició. Per tant la federació farà una selecció que representi a Espanya en la exhibició i, potser, tinc alguna oportunitat de viatjar.
RdR.: Abans esmentaves que hi ha una federació de dards.
A.P.: Sí, hi ha una Selecció Catalana que s'encarrega dels jugadors. Tenim una fitxa reglamentària, hi ha unes modalitats i uns graus, depenent del nivell de cadascú.
RdR.: Com funcionen els graus?
A.P.: Cada jugador té un coeficient d'encerts. Quan fas una partida has de tirar a uns números determinats i a una zona determinada del número. A partir d'aquí, et va comptant un tant per cent d'encerts. Quan acaba la partida et dóna un ranking, es fa una mitja de tota la lliga i és aquesta la que determina el nivell que tens: amateur, primer, segona, professional, etc. El més normal quan comences és anar pujant fins que arribes a la categoria Pro, que és quan pots participar als campionats importants.
RdR.: També hi ha diferents modalitats de joc.
A.P.: Hi ha moltes modalitats i diferents jocs que es juguen per parelles, individualment i per equips de quatre. A allò que més es juga a altres països és el 501, un joc que consisteix en anar tirant els dards per descomptar punts i arribar a 0 abans que el teu contrincant. Però durant la partida si, per exemple, toques a una zona determinada del 20, doncs marques tres vegades 20, així que en 3 tirades pots arribar a 0. La dificultat està en què has d'arribar a 0 amb un doble parell. És a dir que, per exemple, si et queden 16 punts per restar els has d'aconseguir amb un doble 8. Això ho trobem a una franja estreta de la bora de la diana. És una dificultat afegida perquè sinó seria molt fàcil guanyar. Aquesta modalitat es juga per parelles, individualment i per equips, en la que juguen dues parelles.
Hi ha un altre joc, el Criquet, que es tracta de tocar tres vegades tots els números. Llavors una vegada encertes tres dards en un número el tanques i si el teu adversari no el té tancat li pots sumar punts. És el joc que a Espanya se'ns dona millor.
RdR.: Fas algun tipus d'entrenament o és la pràctica d'anys la que et dóna la tècnica?
A.P.: És una combinació de tot una mica. S'ha d'entrenar, és un esport en el que intervé un moviment del braç i és una mecànica que has de fer constantment, perquè si ho deixes perds la pràctica. Personalment, potser no practico cada dia, però cada dos dies m'hi dedico dos o tres hores.
A més, els caps de setmana sempre hi ha un Open aquí o allà. En aquestes competicions ens podem estar 12 hores seguides ficats en un pavelló, parant per dinar i sopar. A partir d'un quadrant et vas enfrontant a rivals i es van fent eliminatòries. Amb els guanyadors de cada quadrant es van fent més quadrants i, així, fins que es decideixen els vencedors.
RdR.: També és una disciplina que requereix molta concentració.
A.P.: És molt important saber concentrar-se. Un bon jugador és aquell que té habilitat per concentrar-se i per motivar-se. Perquè en aquest esport influeix la mà però has de tenir clar on vols posar el dard i encertar, perquè una variació de dos mil·límetres no val la mateixa puntuació. Els nervis et poden trair si no et concentres bé. El moviment de la mà és mecànic, però si has tingut un mal dia notes que et costa concentrar-te.
RdR.: En quantes competicions participes durant l'any?
A.P.: Cada setmana hi ha un Open a Catalunya. Els Opens són competicions obertes no oficials, organitzades per ajuntaments o clubs. Oficials tenim el campionat de Catalunya, d'Europa i el del món. Aquests són classificatoris, si no guanyes Catalunya, no optes a Espanya, i si no guanyes aquest, tampoc accedeixes al del Món. Els viatges te'ls has de guanyar per poder participar a les competicions. Cada modalitat té un Campió d'Espanya i té un viatge a Chicago. D'aquests vuit es fa una selecció i juguen els quatre millors.
RdR.: Viatges molt?
A.P.: Sí, faig molts viatges. D’una banda perquè m'agrada i també et serveix d'entrenament. Perquè a la teva zona no trobes competidors del nivell que estàs acostumat en un campionat d'Europa, llavors has de buscar els millors jugadors d'Espanya. És la única manera d'estar a ple rendiment.
RdR.: Veus molta diferència en la manera de jugar d'aquí i de fora d'Espanya?
A.P.: Els dards són de tradició anglesa; allà es juga molt amb punta de ferro. En canvi, a Catalunya el que més es juga és la punta de plàstic, que és el que pots trobar en un bar i el que la gent veu, la punta de ferro és difícil veure-la.
Els anglesos, en canvi, són molt bons amb la punta de ferro. Allà es guanyen molts diners perquè estan esponsoritzats. Juguen una modalitat antiga, considerada la de més glamour. Aquí a Espanya la majoria de jugadors bons són de màquina, perquè a gairebé tots els bars te'n trobes una. Gràcies a això també molta gent ha pujat al nostre país.
Els americans són una potència en tot. Jo he jugat la final quatre vegades a Chicago i sempre contra Estats Units. Aquest ha estat l'únic any que els hem pogut guanyar. Però els americans tenen un esponsor al darrera que els paga un sou per jugar a dards.
RdR.: Per què a Espanya no hi ha esponsors?
A.P.: No. En una ocasió una marca de tabac anglesa va estar a punt d'esponsoritzar-nos a mi i a un company, però al final no ho van fer. A Espanya els dards no surten a la televisió no veiem res sobre els dards; en canvi, a Anglaterra hi ha un canal 24 hores de dards. Jo considero que és un esport vistós, perquè t'enganxa el fet de veure com una persona fa una diana darrera una altra

Ángel Porras juga a dards des
de fa nou anys

‘S’ha d’entrenar, és un esport en el qual intervé un moviment del braç i és una mecànica que has de fer constantment’

‘A Espanya els dards no surten a la televisió; en canvi, a Anglaterra
hi ha un canal 24 hores’