‘Els diners són importants però la vida ho és molt més’

Al 1992 els Acords de Pau van acabar amb la guerrilla, transformant-la en un partit polític. Mena Sandoval va passar de militar a guerriller i va ser partícep dels processos de pau del seu país. Dins la Trobada Internacional de la Cultura ‘Ripollet mira a El Salvador’, Mena ens ha fet partíceps de les seves experiències i de la seva opinió respecte al procès de pau obert actualment en relació amb Euskadi. A El Salvador, el repte ara és acabar amb les ‘Maras’, les bandes de violència juvenil.

Revista de Ripollet: Què li han semblat aquestes jornades de El Salvador a Ripollet i quina conclusió n'extreu d'elles?
Francisco Mena Sandoval: Penso que per cadascú de nosaltres ha estat com reviure el passat i tornar a aquell foc que mantenia les brases en un procés com la lluita del nostre país, un procés tan complex que realment ara ens ha portat moltes ensenyances. Crec que una de les conclusions i una de les coses més grans que aquí sento, i que hem reconegut amb els companys, és que hi ha una multitud de coses que estaven tan a prop i que no les coneixíem en detall. Aquí s'ha sembrat una llavor d'identitat d'un nou grup que comença a parlar; aquesta és la primera trobada a Ripollet i farem una futura visita el proper any. Encara no sabem on, però crec que les idees que aquí hem extret i les reflexions que hem fet tenen una gran força per a la cultura i per poder-les integrar al procés del nostre país.
RdR.: És una manera de mostrar tota la riquesa que té El Salvador: poesia, literatura, política, història...
F.M.S.: Hi ha una desgràcia però també una realitat. A nosaltres arreu del món se'ns coneix perquè tenim terratrèmols, huracans i sobretot per la guerra. Llavors venir aquí, en un espai on la poesia és la que parla, explica i emociona, acompanyat amb alguns elements de les nostres reflexions, ens ha portat a no defensar l'ús de les armes per solucionar els problemes. Tot i que defensem la nostra guerra, el nostre procés, com alguna cosa legítima. El nostre missatge és més de buscar la debilitat política, ser més dialogant i tractar d'unir tots els pobles.
RdR.: Com definiria els acords de pau de l'any 1992 i el seu pas de ser membre de la guerrilla a formar part d'aquests acords?
F.M.S.: Va ser una oportunitat que no es va aprofitar del tot, però va ser una porta que es va obrir. Quan passem dels acords de pau a ser un partit polític, és important per aquest fet, però se sent que hi ha una necessitat de lluitar per poder arribar a una democràcia vertadera, definir el concepte però en la pràctica. També el poder polític ha de tenir la voluntat de portar la justícia social, alleugerir els elements de pobresa i, sobretot, de fraternitat amb tots els salvadorenys i salvadorenyes que crec que no hem aconseguit. Estem en una etapa de transició, que no és un element fàcil, és a llarg termini i hem de donar molta força per mantenir l'esperança i que no es torni a repetir la situació, que les armes tornin a imposar-se.
RdR.: Tot i que és un procés de transició, quines millores creu que aporta, a banda de l'abandonament de les armes?
F.M.S.: D’una banda, hi ha una part de pau en un percentatge. Perquè la pau no vol dir només que les armes no disparin, sinó que també hi ha una pau social, de millor distribució de la riquesa. Aquest percentatge de pau també ens ha portat un element molt positiu, com són les parts polítiques que hem aconseguit. Desgraciadament, la part economico-social s'ha quedat pendent i crec que és fonamental, però en la vida i els processos és difícil d'arribar a tot i encara hem de seguir lluitant.
RdR.: Com veu el futur immediat?
F.M.S.: El meu país està integrat en l'Amèrica Llatina i crec que han hagut elements de l'economia que ens han estat imposats per organismes internacionals i pels Estats Units. Això ens ha aportat elements negatius i ho hem de superar. Ens hem d'unir i reflexionar perquè la realitat és que la part social a El Salvador, amb aquests impactes de les mesures de privatització i dolarització, han portat al país a una situació de grans limitacions. El camp ha perdut producció i això vol dir que està tocant els elements de la vida que són molt importants. Hi ha una batalla entre la vida i l'economia; els diners són importants però la vida ho és molt més. La felicitat en un nou context vital crec que és el que podem anar adquirint en aquest procés.
RdR.: Relacionat amb el procés de pau i amb el procés que vivim nosaltres amb el terrorisme a Euskadi, quins són els punts que els van portar a deixar les armes?
F.M.S.: Considero que el procés de pau no és fàcil. Hi ha elements polítics que no tenen la voluntat de posar-se del costat d'aquest procés de pau que tots els espanyols, catalans i, sobretot, al País Basc, ho estan esperant amb moltes ganes. Resoldre això és fonamental. Hi ha voluntat en un percentatge molt gran però hi ha partits que encara sembla que no els interessi resoldre el problema.
RdR.: Com es viu un procés d'aquest tipus i què suposa el canvi de mentalitat de pertànyer a la guerrilla i després a un partit polític?
F.M.S: Marcelo Cruz i jo primer vam ser militars i després ens vam convertir en guerrillers. Per nosaltres, a l'estar al mig del poble, la diferència és que es viu més clarament la causa per la que es lluita. El passar de la guerrilla a un partit polític, en aquest procés de pau, la primera ensenyança seria tornar a incidir en què la gent no torni a les armes. Quan la gent, com alguns joves que pensen que no hi ha una altra sortida per a les coses, és quan nosaltres hem d'actuar i oferir la nostra experiència perquè se solucionin les coses amb mesures polítiques.
D'altra banda, les institucions, partits polítics i d'altres elements que existeixen, sempre són un element estructural: El poder econòmic té molt de pes en un país, també ha d'anar aprenent a dialogar i a que les coses es comparteixin. En el nostre país hi ha dues cultures: la del poder econòmic i la de la gent pobre. La saviesa i la tranquil·litat de tots està en què sapiguem unir aquestes dues cultures i busquem una mateixa identitat.
RdR.: Els joves als quals es referia són els que participen a les “Maras"?
F.M.S.: Aquestes bandes juvenils, és un problema social que tenim molt complicat. Venim arrossegant un problema des de fa molt de temps. És un sector de la joventut però quan un és jove es creu que el món és d'un mateix, que la guerra fa la aventura, perquè no tenen maduresa. Hem de tractar de donar als joves la nostra experiència i, fins que ens cansem, tractar de demostrar que les armes no resolen res. Valorem molt a El Salvador les ferides socials, en la família i les despeses que hem tingut són encara molt profundes.
RdR.: A nivell de formació, s'ha donat a aquests joves eines perquè abandonin els seus actes?
F.M.S.: Hi ha un gran esforç des de l'àmbit internacional amb estudis per donar-li una sortida al problema. Però a vegades el Govern no aplica aquestes mesures que crec que són més importants per resoldre un problema que també és estructural. Llavors quan es vol resoldre un problema a la força amb policia i garrot, no s'aconsegueix i pot explotar a les mans de qualsevol govern. El problema s'ha de veure amb mesures de caràcter social, perquè sinó ho fem ho lamentarem.

Francisco Mena:
‘El procés de pau no és fàcil’

‘Arreu del món
se’ns coneix perquè
tenim terratrèmols,
huracans i sobretot
per la guerra‘

‘En el nostre país hi ha dues cultures:
la del poder econòmic i la de la gent pobre’