‘Tornar a Nicaragua seria part d’un petit somni’

La catàstrofe de l'huracà Mitch va ser coneguda arreu del món. La demanda d'ajuda va arribar fins casa nostra i des de fa vuit anys l’entitat Ripollet Solidari col·labora amb la localitat de Posoltega, situada a Nicaragua. En Joan Toll ha estat els ulls de Ripollet en un viatge per conèixer la realitat d'aquesta comunitat més a prop i comprovar com s'estan aprofitant les iniciatives empreses pels ripolletencs.

Revista de Ripollet: D'on sorgeix la iniciativa de fer un viatge a Nicaragua?
Joan Toll: El viatge a Nicaragua es va organitzar a través de Ripollet Solidari que col·labora amb la localitat de Posoltega a Nicaragua, a través d'una ONG d'allà que es diu Popolná. Des de fa vuit anys, a causa de l'huracà Mitch, es comença a col·laborar amb aquesta localitat subvencionant projectes i s'estableix un vincle entre Ripollet Solidari, la Popolná i Posoltega, principalment.
RdR.: Per què no s'havia fet abans?
J.T.: Arriba un moment en què Ripollet Solidari es veu una mica estancat, perquè cada any va subvencionant projectes però no va a més. Llavors es veuen en la necessitat de conèixer Posoltega, anar allà i conèixer les necessitats del poble. Si hi ha una carència en concret, en què més es pot ajudar, i si es poden crear vincles entre associacions de Ripollet i associacions de Posoltega per tal que aquesta relació que va començar amb l'huracà Mitch sigui més fluida i més estable.
RdR.: Quines activitats vas fer a Nicaragua?
J.T.: El viatge es va plantejar de dues formes. D’una banda anar a visitar Posoltega i les seves comunitats. Conèixer a la gent i endinsar-se en la realitat social, de com viuen, què necessiten, com és el dia a dia, quines són les seves problemàtiques, en què se'ls pot ajudar i en què no. Intentar establir llaços de comunicació, per exemple, intentar que l'escola d'adults de Ripollet treballi en la formació d'adults d'allà, les escoles d'aquí amb les escoles d'allà, mirar quina és la situació hospitalària de Posoltega i fixar-nos en les necessitats que tenen en relació a l'agricultura.
D'altra banda, es volia descobrir una mica com ha anat funcionant i veure quin ha estat el resultat dels projectes que s'han dut a terme des de Ripollet; concretament, a dia d'avui s'està subvencionant un projecte de cafè orgànic des de Ripollet. Vaig estar tres dies vivint en una comunitat de muntanya i em van explicar com funcionava i, realment, vaig veure que els diners invertits s'estaven aprofitant.
RdR.: Quant de temps hi vas estar?
J.T.: Vaig estar 25 dies. Vaig arribar a Managua i vaig estar un parell de dies i després amb una noia que era de Madrid, que em va ajudar a introduir-me a Posoltega perquè ella hi havia viscut allà quatre mesos. A Posoltega vam estar tres setmanes i els altres tres dies vaig estar amb William Grisby, director de la Popolná, que em va portar a conèixer la part més central de Nicaragua.
RdR.: Anaves acompanyat?
J.T.: Vaig anar jo sol. Es va intentar fer un primer viatge amb dos persones, però no va funcionar. Aquest any es va mirar a veure qui podia anar, jo m'hi vaig oferir i ningú més es va animar. Era tota una aventura marxar a Nicaragua sol amb gent que no coneixes i que t'han d'acollir a casa seva.
RdR.: On vas viure durant els 25 dies?
J.T.: Excepte els dies que vaig estar a Managua, la resta del temps vaig estar acollit en dues cases. A Posoltega vaig estar amb una senyora encantadora que tenia sis o set nens. A la comunitat de La Pelona vaig estar a casa del president de la comunitat. Vivint amb ells, com ells, i menjant el mateix que ells.
D'aquesta manera absorbeixes més d'ells. Jo ja anava amb la idea de fer el que ells feien, no volia tractes especials, ni en el menjar, ni l'aigua ni cap altra cosa. Si ells menjaven a la cuina, jo també; i si no hi havia llum, doncs no passava res, no volia que se'm tractés d'una manera diferent. Suposo que el fet de voler estar amb ells i com ells és el que ha fet que estigués més en sintonia des del principi; que fos un viatge molt més enriquidor i ara senti una enyorança encara més gran.
RdR.: Quin contacte mantens amb la gent d'allà?
J.T.: A nivell de Ripollet Solidari s'ha aconseguit conèixer diferents associacions com AMDES (Posoltega), que intenta resoldre problemes més del tipus social, relació d'adults i joves, que la gent surti del carrer, que facin coses i tinguin inquietuds. Hem pogut treballar i mantenir un contacte amb ells.
RdR.: I a nivell personal?
J.T.: Personalment utilitzo el correu electrònic i el telèfon per poder mantenir una relació bastant bona. M'agradaria que fos millor però les comunicacions amb Nicaragua costen perquè no tenen tota l'accessibilitat a Internet i al telèfon que seria desitjable.
RdR.: Com es va crear aquest vincle amb Posoltega?
J.T.: Desgraciadament, es treballa amb aquesta localitat a partir de la catàstrofe de l'huracà Mitch. Les províncies de León i Chinandega són les que van rebre més fort aquest cop. A causa de les pluges, Posoltega va patir una gran esllavissada del Cerro Casitas que es va portar la vida d'entre 5.000 i 6.000 persones. Desapareixen comunitats senceres i es fa una crida internacional d'ajut a Nicaragua i, en concret, a aquestes dues províncies.
L'alcaldessa de Posoltega visita Ripollet i un periodista de Nicaragua que ara treballa a Barcelona es posa en contacte amb nosaltres i ens explica què és la Popolná, com treballa i si es pot ajudar a Nicaragua a través d'ells. És aquí on s'estableix el vincle, perquè ens demanen ajuda i la podem fer efectiva.
RdR.: Després del viatge, quins pensaments de futur tens en relació a Ripollet Solidari i les seves iniciatives?
J.T.: Després del viatge hi ha mil coses que es poden fer. Porto una sol·licitud de l'escola de Posoltega per portar al Consell Escolar Municipal perquè intentin establir una comunicació entre escoles dels nens de Ripollet i de Posoltega. Perquè puguin tenir una element de motivació amb el contacte dels joves. M'agradaria que l'escola d'adults de Ripollet s'impliqués en un projecte de formació d'adults d'allà. I, per què no, ja que portem vuit anys en contacte amb Posoltega, que Ripollet ho conegués ja sigui a través d'una exposició de fotografies o qualsevol altra iniciativa.
RdR.: Què és el que més t'ha agradat del viatge?
J.T.: Sense dubte, del viatge, et quedes amb la part humana amb la que t'ha tractat la gent. Vas allà i la gent t'obre les portes de casa seva, ets un més, tenen cura de tu, et mimen. Són gent molt afectuosa i molt afable. No et demanen res, simplement et tracten bé perquè són així. A més, jo, viatjant sol, encara t'ajuda més el gran cor que té la gent de Nicaragua.
RdR.: Tornaries?
J.T.: Seria part d'un petit somni. Jo vull tornar però per fer alguna cosa. També aniria de turisme perquè hi ha una gran part del país que no he conegut i hi ha paisatges preciosos. Jo soc mestre, m'agradaria tornar amb un company, amb el que hem comentat la possibilitat d'anar a desenvolupar un projecte educatiu i fer un més de formació al professorat i ajudar en les necessitats que ells tenen.

Joan Toll va ser
els ulls de Ripollet a Nicaragua

‘Del viatge, et quedes amb la part humana amb la que t’ha tractat la gent.
Vas allà i la gent t’obre les portes de casa seva’

‘Ja anava amb la idea de fer el que ells feien, no volia tractes especials,
ni en el menjar, ni l’aigua ni cap altra cosa‘