‘Estic molt sensibilitzada amb la prevenció de la violència’

Tots hem sentit parlar del terme violència de gènere. Cada dia els mitjans ens mostren els resultats d'aquestes agressions. La Sandra Ortiz és psicòloga i des de l'Ajuntament de Ripollet ofereix tallers a les escoles que ho sol·liciten per promoure el canvi de valors i creences envers les relacions personals. A més, aquesta professional també treballa per assessorar a les dones que ho necessitin.

Revista de Ripollet: Com sorgeix la iniciativa de fer tallers per frenar la violència de gènere?
Sandra Ortiz: Fa molt de temps que col·laborava amb l'associació de dones del Safareig de Cerdanyola, des que estudiava a la universitat. Feien tallers i jo feia de monitora. Els tallers podien ser mixtes o no, però anava molt bé un home i una dona com a monitors perquè els alumnes es podien identificar més. És clar, els nois en edat adolescent ens deien que si érem dones les que els hi explicàvem, no els hi arribava. Llavors intentem que siguin tallers amb home i dona com a monitors.
Quan col·laborava al Safareig vaig poder viure l'experiència com a monitora, els efectes, quin tipus d'activitats es podien fer, etc. Estava molt ficada en aquesta dinàmica i vaig pensar que a Ripollet no es feia res d'aquest tipus. Estic molt sensibilitzada amb el tema de la prevenció i va impulsar-me a intentar implantar aquesta idea a Ripollet.
RdR.: Qui va recolzar la teva iniciativa?
S.O.: Tant la regidora com l'assessora política van apostar molt per la prevenció, no només per l'atenció assistencial de les dones que pateixen violència, sinó treballar des de l'arrel. Treballar des d'on prové la violència i veure què es pot fer en aquest sentit. Encara que en tallers de dues hores per classe els efectes no són immediats, podem posar el nostre granet de sorra per promoure els canvis de valors i creences.
RdR.: Des de quan treballes a l'ajuntament?
S.O.: Porto dos anys a l'ajuntament, però el primer any estava col·laborant en un projecte relacionat amb les dones. I aquest any estic a mitja jornada fent tasques per ajudar a les dones. Com el Punt d'Informació, hem editat una guia de recursos per a les dones, també farem una exposició.
RdR.: A qui es dirigeixen especialment els tallers?
S.O.: Els tallers de prevenció són tant per a homes com per a dones, intenta sensibilitzar també els adolescents i a la població en general que el tema de les dones és de tots. I si volem canvis en aquest sentit ens hem d'implicar tant homes com dones. Perquè no serveix de res que les dones es qüestionin la seva identitat o l'educació que han rebut i les limitacions en què ens trobem, si els homes no fan aquesta mateixa feina.
RdR.: Com funcionen els tallers?
S.O.: Estan formats en diferents fases. En una primera fase fem una entrevista amb la psicopedagoga del centre i els professors per explica'ls-hi en què consistirà i què es farà a la seva classe amb els alumnes. També es pretén que no sigui una activitat aïllada d'unes persones que van un dia a l'escola i ja no es torna a tractar aquest tema. Volem transmetre als professors que aquesta activitat es farà amb una idea de continuïtat i que ells ho puguin abordar a les tutories.
Normalment, demanem als professors que no hi siguin, perquè es tractaran temes personals i és molt més fàcil que la gent parli de les seves coses si no està el professor a l'aula.
RdR.: Com són les activitats que realitzeu amb els nois?
S.O.: Fem activitats dinàmiques i molt participatives. Partim de les experiències de les persones, perquè no serveix de res anar a una classe i “soltar el rotllo”', que a vegades és a primera hora del matí i no s'assabenten de res. És molt important que puguin aportar exemples de situacions que s'han trobat personalment.
Es fan diferents dinàmiques segons si el grup és molt participatiu o no. Si el grup s'entreté en una activitat els hi deixem, però si són menys participatius afegim més dinàmiques que facilitin el moviment. Intentem posar moviment a l'aula perquè és una manera de desinhibir.
RdR.: Quines impressions heu rebut dels tallers?
S.O.: Amb els nens hi ha un feedback després de les classes i amb la psicopedagoga del centre parlem sobre com ha anat. A través del centre rebem molta informació i es podria dir que l'any passat vam tenir molt d'èxit. Els alumnes es veien contents i també es veu en la participació i la motivació. En un primer moment, estan a l'expectativa i es pregunten a què venim o què farem. Després quan es fiquen en la dinàmica els hi sembla divertida i veuen important el fet de qüestionar-se els valors i l'educació que han rebut. En general hi ha una molt bona acollida a Ripollet. Intentem divertir-nos molt i no només parlar de coses dures en temes de violència.
RdR.: Heu observat resultats?
S.O.: Gràcies a aquest taller, l'any passat vam detectar algunes persones que coneixien a algú que havia patit violència o que es trobava en una situació complexa, perquè tenien dubtes de si els tractaven bé o no. Per això creiem que és útil. A més, la psicopedagoga del centre va valorar que havia anat molt bé i que els professors s'havien implicat i s'havien interessat en les tutories de preguntar als alumnes com havia anat el taller.
RdR.: Quins materials utilitzeu?
S.O.: Utilitzem material de suport com ara vídeos i música. Perquè depèn del grup, per exemple, si són de batxillerat, els fem reflexionar més profundament. Podem aportar una cançó transcrita, que sigui coneguda, la sentim i després analitzem el text. Les concepcions negatives que pot tenir entendre l'amor d'una manera o altra. Amb els adolescents, no parlem estrictament de violència, sinó que intentem qüestionar la idea de l'amor que se'ns transmet des dels mitjans de comunicació, contes, cançons, pel·lícules, etc. I com l'amor portat a l'extrem ens pot fer mal.
RdR.: És possible una prevenció des de la infància?
S.O.: Quan són petits se'ls pot ensenyar a identificar quin és un tracte correcte o no i a posar límits. Es pot fer i es fa des de molt petitons. Jo vaig treballar a Itàlia en aquest àmbit i es feia per tal de prevenir abusos a nens d'edat preescolar. La dinàmica que es treballava era molt diferent. Més de jocs, contacte i posar límits, perquè el nen identifiqui que és correcte i que no ho és.
RdR.: Com va sorgir la possibilitat de marxar a Itàlia?
S.O.: Quan vaig acabar els meus estudis de psicologia, em vaig especialitzar en psicologia social i vaig fer un Màster sobre violència en la parella. I en acabar vaig pensar que volia tenir una experiència a l'estranger i veure com es treballa fora amb aquests temes.
Vaig estar en una associació que es deia "El telefono rosa" a Torino, que són dones que treballen contra la violència. Feien prevenció, assessorament, grups de recolzament entre dones, etc. Va ser una experiència molt enriquidora.
RdR.: Què és el que més t'agrada de la teva feina?
S.O.: Estic molt contenta perquè no tothom pot fer el que li agrada. Jo crec que la meva passió fa que tot el que faig arribi més a la gent. M'agrada molt estar amb la gent, sóc una persona molt càlida i em sento bé en contacte amb les persones.

Sandra Ortiz, responsable del punt d’informació a la dona de la
regidoria de Polítiques d’Igualtat

‘M'agrada molt estar
amb la gent, sóc una
persona molt càlida i
em sento bé en contacte amb les persones’

‘Els tallers de prevenció són tant per a homes com per a dones, s’intenta
sensibilitzar a la
població en general‘