Promeses electorals
Ja està aquí la campanya electoral i, amb ella, una gran
quantitat de promeses que, en el millor dels casos, queden en l'aire.
Mitings, conferències, viatges en autobús dels militants
i simpatitzants cap als diferents actes, i l'activitat més surrealista:
les passejades dels candidats pels mercats setmanals. Si teniu la possibilitat
de trobar-vos amb ells, no deixeu d'observar els esforços que
fan per sembla naturals perquè, evidentment, ells no solen comprar
als "mercadillos". Però si saben que és un bon
lloc per recaptar vots, perquè deixen de ser llunyans (o això
deuen pensar), perquè ja no estan a la televisió, sinó
al nostre costat. I es dirigeixen a nosaltres pel nostre nom, ja que
els hi acabem de dir, per donar resposta a les queixes que els hi expressem.
Són tan comprensius!!!
Ara sortim al carrer i ens trobem amb les pancartes de tots els candidats,
viuen amb nosaltres el dia a dia: quan sortim a treballar, quan passegem
amb els nostres fills, quan anem a visitar als avis... Estan allà,
ens fan companyia. És una llàstima que la situació
no es mantingui durant tota la candidatura. Perquè ells ja no
estan al nostre costat quan passen els comicis, ni quan hem de fer números
per arribar a final de més, ni quan la hipoteca s'endú
la major part del nostre sou que, a més, és elevadament
baix; ni quan hem de prescindir d'alguns serveis perquè no els
podem costejar, ni quan la nostra vida quotidiana es veu plena de limitacions
perquè les promeses electorals han quedat en un calaix.
Això si, a la nostra memòria es mantenen.
Alir